Simon Boccanegra al Liceu

Temporada del Liceu 2015-2016

Dies 12, 17, 22, 23, 25, 26, 28  i 29 d’abril de 2016

944342_10153989884839941_8386832458742996301_nGiuseppe Verdi

– Simon Boccanegra. Òpera en un pròleg i tres actes. Llibret de Francesco Maria Piave amb modificacions de Giuseppe Montanelli i revisat per Arrigo Boito, basat en l’obra homònima d’Antonio García Gutiérrez

Simon Boccanegra: Leo Nucci/Giovanni Meoni/Plácido Domingo. Amelia Grimaldi: Barbara Frittoli/Davinia Rodríguez. Gabriele Adorno: Josep Bros/Fabio Sartori/Ramón Vargas. Jacopo Fiesco: Vitalij Kowaljow/Ferruccio Furlanetto. Paolo Albani: Àngel Òdena/Elia Fabbian. Pietro: Damián del Castillo. Capità: Francisco Vas. Serventa d’Amelia: Raquel Lucena/Elisabeth Maldonado

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Director musical: Massimo Zanetti

Direcció d’escena: José Luís Gómez. Reposició direcció d’escena: Susana Gómez. Escenografia i projeccions: Carl Fillion. Vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Albert Faura. Coreografia: Ferran Carvajal. Coproducció: Gran Teatre del Liceu i Grand Théâtre de Genève

giuseppe-verdi-1380806884-hero-wide-0

L’ÒPERA

Simon Boccanegra va ser estrenada al Teatro la Fenice de Vènecia, el 12 de març de 1857. La versió revisada, amb canvis en el llibret per Arrigo Boito i canvis a la partitura, va ser estrenada al Teatre La Scala de Milà el 24 de març de 1881.

A l’inici de l’any 1856 la direcció del teatre La Fenice va proposar a Verdi d’escriure una nova òpera, però el compositor va refusar-hi, atès que ja estava compromès a altres projectes. L’any següent el llibretista Francesco Maria Piave li va renovar la proposta i al maig havent-se suspès les converses amb els altres teatres i havent abandonat el projecte de musicar el Rei Lear, Verdi va signar el contracte amb el teatre venecià. El tema de la nova òpera ve ser tret d’un drama de García Gutiérrez, mai no publicat en italà, en el qual es narra la història de Simone Boccanegra, el corsari genovès que el segle XIV va reeixir a ascendir al tron gràcies al suport d’un amic, i que al final d’una vida sembrada de tràgics esdevenimets -la mort de la dona certament estimada pertanyent a una noble familia, i la desaparició d’una filla- va morir enverinat per aquest mateix amic.

Aquest fosc drama situat sobre el fons d’una guerra civil, va cridar immediatament l’atenció de Verdi, qui com en altres ocasions va confeccionar ell mateix un llibret en prosa, encarregant-li la versificació a Piave. Conclosa la partitura en esbós en la seva vil·la de Sant’Agata el 18 de gener de 1857, Verdi es va traslladar a Venècia per a completar l’orquestració, assistir als assajos i supervisar la posada en escena. L’etrena ve tenir lloc el 12 de març. Es va fer una segona versió amb Arrigo Boito coma llibretista i es va estrenar el 24 de març de 1881 a La Scala di Milano sota la direcció del més gran director italià de l’època Franco Faccio i l’òpera va obtenir un bon èxit.

12998683_10154069245899941_4317916656554233316_n

SOBRE LA POSADA EN ESCENA

José Luis Gómez: “Simon Boccanegra és una òpera carregada d’emocions que explica aspectes molt rics de la vida humana. El seu eix és l’escena del Senat en la qual convergeixen vigorosament les línies de l’acció descrites en les escenes anteriors. És aquí que l’estatura política de Simon Boccanegra, el seu republicanisme sincer i la seva humanitat compromesa queden palesos.

Al director d’escena li pertoca meditar sobre el desenvolupament de la trama i sobre els ressons que pugui provocar en un espectador interessat d’avui en dia. La tasca ha consistit en la recerca d’una concepció de l’espai que, lliure de detalls d’època, englobi i permeti donar vida a la història i al relat. Una recerca d’allò essencial, d’allò que contenia i que contindrà sempre: l’entreteixit sense costures de la trama personal i de la pública.

La nitidesa i el rigor d’aquests espais condicionen les opcions de vestuari. Per tal d’afirmar el corrent republicà hem didrigit la nostra mirada cap al vestuari d’aquella època que va determinar la vida europea posterior tan decisivament, però sense descartar els desplaçaments i els trànsits que el temps fa lliscar en la vida de les generacions successives. I de la amteixa manera pel que fa a l’escenografia hem volgut privilegiar les grans línies, però sense refredar ni renunciar mai a l’emoció, i deixant de banda la salsa i el guarniment.”

La posada en escena és funcional i pràctica amb una estructura quadrada amb unes plaques de vidre en forma d’una caixa de vidre que es va transformant en més gran o més petita segons les escenes, la spicologia i la trama dels personatges. Es va combinant les escenes i les formes diverses de la caixa de vidre amb projeccions, colors i ombres, i que fa entendre la trama clarament. En general el decorat es negre amb el contrast del vestuari del cor en algunes escenes en tons groguencs i en altres en tons blaus, donant-li riquesa visual a les escenes més brillants i concurrides. Els personatges principals també porten el color del seu vestuari segons la seva personalitat. El moviment escènic es encertat i fluid en el cor i creïble en els protagonistes, tot embolcallat amb una bona il·luminació.

12993379_10154058339109941_4598992961011569315_n

REPARTIMENT

Giovanni Meoni va interpretar un Simon Boccanegra segur vocalment amb bona dicció i aplom escènic amb una bona línia vocal.

L’Amelia Grimaldi de Barbara Frittoli va estar cantada amb bon gust musical i vocal, amb expressivitat, amb una veu rodona de bell timbre amb un volum generós on va acariciar les frases amb una molt bona conducció vocal i del personatge.

Fabio Sartori va cantar el seu Gabriele Adorno amb un bon nevellvocal i musical amb seguretat tècnica. Li va donar caràcter al personatge amb una veu de bell tímbre i generositat vocal.

Vitalij Kowaljow va interpretar un Jacopo Fiesco amb una veu d’interessant timbre amb molt bons greus i una tècnica impecable amb seguretat vocal.

Àngel Òdena va estar fantàstic amb el seu Paolo Albani amb una gran veu de qualitat, amb una fantàstica expressivitat i entrega, amb una tècnica i línia vocal esplèndides.

Bones aportacions de Damián del Castillo, Francisco Vas i Raquel Lucena.

La direcció musical de Massimo Zanetti va ser clara, segura i musical amb expressivitat i sentit dramàtic. Zanetti va controlar la situació en tot moment amb una bona lectura de la trama de Simon Boccanegra amb totes les subtilitats de la partitura, fent destacar els cops d’efecte de la partitura per així conduir millor el drama aconseguint moments brillants efectistes. L’Orquestra va respondre a la perfecció les indicacions del director, al igual que el Cor que va sonar segur i compacte amb un destacat reforçament de cantaires.

En aquesta producció cantarà Plácido Domingo els dies 23, 26 i 29 d’abril celebrant el 50è aniversari del seu debut al Liceu.

12938335_10154058337569941_4898435940295507529_nFotos: Antoni Bofill