Götterdämmerung al Liceu

Temporada del Liceu 2015-2016

Dies 28 de febrer, 3, 7, 11, 14 i 19 de març de 2016 Wagner Liceu portadaRichard Wagner: Götterdämmerung (El Capvespre dels Déus) Drama musical en un pròleg i tres actes. Tercera jornada de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung). Llibret de Richard Wagner

Siegfred: Lance Ryan, Brünnhilde: Iréne Theorin, Gunther: Samuel Youn, Gutrune i Tercera Norna: Jacquelyn Wagner, Hagen: Eric Halvarson/Hans-Peter König, Waltraute: Michaela Schuster, Alberich: Oskar Hillebrandt, Primera Norna: Cristina Faus, Segona Norna: Pilar Vázquez, Woglinde: Isabella Gaudí, Wellgunde: Anna Alàs i Jové, Flosshilde: Marina Pinchuk

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Josep Pons – direcció musical

Robert Carsen – direcció d’escena

Concepció: Robert Carsen i Patrick Kinmonth, Reposició: Oliver Klöter, Escenografia i vestuari: Patrick Kinmonth, Il·luminació: Manfred Voss, Producció: Bühnen der Stadt Köln (Colònia)

Josef_Hoffmann_-_Götterdämmerung_Act_II_final

Götterdämmerung és un drama musical en un pròleg i tres actes, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen. Va ser estrenada al Festspielhaus de Bayreuth el 17 de d’agost de 1876, com a part de la primera representació completa de l’Anell. El títol també es pot traduir com El Crepuscle dels Déus.

El títol és una traducció a l’alemany de l’expressió Ragnarök, que en nòrdic antic i en el context de la mitoligia germànica es referia a la profelitzada guerra entre els déus que conduiria a la fi del món. Tanmateix, com en la resta de de l’Anell, la narració de l’apocalipsi que fa Wagner difereix significativament de les antigues fonts nòrdiques; és un episodi que no apareix a les fonts principals del cicle, com ara la Saga dels Volsungs o el Cant dels Nibelungs o la Cançó dels Nibelungs.

12743613_10153900964764941_7611723928894866671_n

SOBRE LA PRODUCCIÓ

Robert Carsen, director d’escena: “El meu Ring representa un món sense aigua, un bosc mort, neu, fred, calor extrema. I també posseix una mirada a conflictes socials, immersos en un règim proletari i combatiu davant d’una tirania. És un fris de la guerra europea i l’estètica nazi funciona molt bé en aquest entorn.

Intento explicar aquesta genial història honestament; al final, i malgrat els mots sacrificis, ni la feminitat es salva i tot és destruït. M’agrada pensar, en tot cas, que aquesta destrucció es dóna perquè al final tot pugui començar de nou. El Ring és moltes coses. Aquesta gran obra exigeix molta implicació intel·lectual i emocional: per això em fascina.

La Tetralogia wagneriana és una aventura teatral. Fer teatre és una experiència motl emotiva i el més genial d’això és que, quan el públic realment té fe en el teatre, des de l’escenari podem canviar certs perjudicis i estats d’ànim, almenys per un moment”.

CcYdpohUcAA8D9_

La posada en escena de Robert Carsen és fantàtica esteticament i teatralment on tot funciona a la perfecció en la seva trama i on fa que l’escena camini amb lleugeresa on es senten tots els estats d’ànim dels personatges. El decorat és molt cinematogràfic amb una perfecta il·luminació que fa que el que estàs veient es una imatge amb gran qualitat amb cops d’efecte espectaculars interessants dramàticament amb el foc i l’efectisme del segon acte amb el cor, o el final amb l’efectiu foc o amb la mort de Siegfried i un espectacular final amb Brünnhilde. Està molt ben treballat el decorat al igual que la feina actoral dels personatges i la seva relació entre ells amb un fantàstic vestuari. Hi ha un però, que es que ja cansa una mica el recorrer tant habitualment a l’estètica nazi per representar segons quines òperes, i més les de Wagner, i també es troba a faltar molt l’aigua i la vegetació que son uns personatge més de la trama i tant importants en l’obra de Wagner.

12717385_10153900964684941_8664022017379907650_n

REPARTIMENT

Fabulosa Brúnnhilde d’Iréne Theorin tant vocalment com actoralemnt. Theorin posseeix una bella veu amb un timbre de gran qualitat amb una tècnica impecable de volum generos amb molt bona projecció. Encarna el seu personatge amb una gran expressivitat i entrega personal on encarna la valkíria amb total profunditat, on coneix el personatge a la perfecció que fa que l’interpreti amb una gran coherència amb gran força dramàtica, sensibilitat i generositat amb una gran presencia escenica.

El Siegfried de Lance Ryan va estar esplèndid amb una veu molt adequada pel personatge amb total seguretat tant vocal com actoral amb expresivitat i entrega.

Una fantàstica Michaela Schuster com Waltraute amb una veu esplèndida i gran expressivitat que va bordar l’escena que interpreta juntament amb Iréne Theorin al final del primer acte.

Jacquelyn Wagner va encarnar una Gutrune i Tercera Norna amb una veu de preciòs timbre amb molt bon nivell vocal.

El Gunter de Samuel Youn va ser segur i amb una veu ben timbrada amb una encarnació del personatge amb caràcter i personalitat.

El Hagen d’Eric Halvarson/Hans-Peter König i el Alberig de Oskar Hillebrandt van ser interpretats amb molta personalitat i gran nivell tant vocal com interpretatiu i amb una gran força expressiva.

Les tres Nornes i les tres filles del Rin van ser interpretades amb eficacia tant vocalment com actoralment amb un bon nivell vocal.

Un molt bon repartiment per una excel·lent interpretació vocal.

La direcció musical de Josep pons va ser efecticva i ben treballada per la complexa partitura amb un bon rendiment tant de l’orquestra amb un metall brillant i un cor efectiu.

CcX9cc_WEAA9Q5kFotos: Antoni Bofill