TNC – Un Rèquiem per a Salvador Espriu

Teatre Nacional de Catalunya

Diumenge, 17 de novembre de 2013

Espectacle a partir de l’obra de Xavier Benguerel “Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu”

Maribel Ortega – Soprano

Marisa Martins – Mezzosoprano

José Ferro – Tenor

Àlex Sanmartí – Baríton

Coral Càrmina (Daniel Mestre-director) Coral Polifònica dd Puig-Reig (Josep M. Conangla)

Jordi Casas Bayer – Direcció dels cors

Ignasi Camprodon – Il·luminació

 

Josep Maria Flotats – Narrador

Miquel Ortega – Direcctor

El Rèquiem de Xavier Benguerel és una obra de síntesi i de maduresa dins la trajectòria d’aquest músic, considerat com una de les personalitats més singulars de la composició musical catalana de la segona meitat del segle XX.

Els estudis recents de Rosa Delor, especialista en Salvador Espriu, expliquen que el significat global de l’obra d’aquest autor s’ha d’entendre des de la seva visió cabalística del món, en què la paraula poètica és l’única forma humana de donar nom a allò inexpressable. Per això, apropar-se a la paraula d’Espriu és, abans que res, llegir un poeta místic que amb la globalitat de la seva obra intenta traduir verbalment allò que no es pot expressar.

A Un Rèquiem per a Salvador Espriu, la litúrgia de la missa de difunts estableix un diàleg íntim amb la poesia mística del poeta de Sinera. Així les mirades contemporànies de Benguerel i d’Espriu s’acosten a la meditació sobre la mort i la resurecció de la carn que proposa el text llatí, per contemplar la idea de resurrecció des de les profunditats de la paraula poètica i musical.

L’espectacle va ser una producció del TNC i L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Va ser un espectacle amb càrrega teatral on la paraula, la música i la llum es van fusionar per endinsar-nos en la figura i l’obra de Salvador Espriu.

En l’espectacle es van alternar els números que es conserven de la partitura de Benguerel amb direcció del mestre Miquel Ortega amb recitats de poemes de Salvador Espriu a càrrec de Josep Maria Flotats.

La segona meitat del segle XX ha donat grans rèquiems, entre els quals destaquen títols tan detacats com War Requiem de Benjamin Britten o el Lament a les Víctimes d’Hiroshima de Krzysztof Penderecki. Aquesta fórmula musical de gran format manté una vigència que s’estén fins als nostres dies gràcies a la seva potència expressiva demolidora i fortament connectada amb les necessitats col·lectives del seu temps.

El rèquiem de Benguerel és una de les obres més importants del seu catàleg. Presenta una intensa dualitat entre l’esperit cristià i l’esperir profà, encarnat per la paraula d’Espriu. Una dualitat que s’articula en un diàleg entre la música i la intimitat de la veu poètica recitada per Josep Maria Flotats.

“Prou sé la gravíssima càrrega que el temps i l’ús filosòfic han llançat damunt aquesta paraula. Però també sé que, si bé l’agnosticisme declara, com a doctrina molt concreta, que és impossible de conèixer l’existència i la naturalesa de Déu, també significa, d’una manera més general, que tota noció de l’absolut és inaccessible a l’enteniment humà, i encara d’una manera més moderada -que s’acosta més a la meva actitud-, no oblido que és aquella teoria que declara incognoscible allò que no és accesible a l’experiència. Però hi ha tanmateix experiències de moltes menes, hi ha fins i tot l’experiècia mística, i aleshores agnosticisme no és un mot tan terrible i maliciós com això i, precisament perquè és molt ample, pot deixar en el camí dialèctic una molt grossa part de la seva aparent virulència. I encara és per a mi més innocu l’adjectiu agnòstic. Del meu rovelladíssim grec em sembla recordar que el Polític, gnostiké és la facultat i l’art de conèixer i gnostikós el capaç de coneixement, i així agnostikós fóra el modest i infeliç incapaç de coneixement. I no em vull ficar amb Filó o amb Climent d’Alexandria, perquè no pretenc pedantejar ni ser impertinent i, en definitiva, un ase.”  Carta de Salvador Espriu del 26 de gener de 1969 a Maur M. Boix

 

Interessant i enriquidora la fusió entre L’Auditori i el TNC, ja que així arrodoneix el conjuntar música i paraula per una art total.

En aquesta ocasió es va presenciar el feliç retrobament amb Josep Maria Flotats després de molts anys de no actuar a Barcelona en el seu debut al Teatre Nacional de Catalunya, i que destaquem tant per la seva valua artística com amb la seva interpretació sentida i profunda, amb sensibilitat, amb el sentit que li dona a cada paraula i la seva extraordinaria veu, i que va ser la llum que va brillar en la foscor.

L’obra de Benguerel es va interpretar amb conjunció, rigor i correcció de la mà del director Miquel Ortega que va fer una feina amb sentit amb una OBC nítida i precisa.

Els cors Càrmina i Polifònica de Puig-Reig van cantar amb seguretat vocal amb precisió i afinació amb una bona feina del seu preparador Jordi Casas.

Els solistes vocals van cantar amb correcció i unitat vocal.