RIAS Kammerchor & Concerto Köln

Temporada 2012-2013 del Cicle Coral Orfeó Català

Dilluns, 11 de març de 2013

 

 

“Els Motets de J. S. Bach”

 

Motet  Der Geist hilft unser Schwachheit auf, BWV 226

Simfonia de la Cantata BWV 21

Motet  Fürchte dich nicht, ich bin bei dir, BWV 228

Simfonia de la Cantata BWV 42

Motet  Jesu, meine Freude, BWV 227

Simfonia de la Cantata BWV 156

Motet  Komm, Jesu, komm, BWV 229

Simfonia de la Cantata BWV 42

Motet  Singet dem Herrn ein neues Lied, BWV 225

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Solistes del cor:

Christina Roterberg i Anja Petersen – sopranos

Waltraud Heinrich i Claudia Türpe – contralts

Volker Arndt i Kai Roterberg – tenors

Andrew Redmond – baix

 

RIAS Kammerchor

Concerto Köln

Hans-Christoph Rademann – Director

 

Els Motets són un dels aspectes més insòlits en la producció de Johann Sebastian Bach. Es tracta d’un corpus d’obres molt reduït en comparació amb el gran nombre de cantates que va compondre i estan escrits en un estil musical completament obsolet: en aquell temps ningú ja no n’escrivia de motets d’aquestes característiques, i la litúrgia ja acceptava altres formes més modernes, experimentals i atrevides, com les cantates o els oratoris, en què predominen les àries i el cant a solo en detriment de la polifonia i el contrapunt. Bach va compondre tots els seus motets entre el 1723 i el 1735, quan ja vivia a Leipzig i ocupava el càrrec de mestre de capella de l’església de Sant Tomàs (coetanis, per tant, de les Passions). Entre les seves obligacions en el càrrec de Kantor mai no va figurar la composició de motets, i per tant aquestes peces van ser escrites ocasionalment, per encàrrec, destinades a cerimònies funeràries, exèquies commemoratives o festes esporàdiques, i probablement en un breu lapse de temps, normalment tres o quatre dies.

Malgrat tot, tant pel que fa a la concepció formal com a l’esperit, en aquests moments Bach arriba a una cota de bellesa, perfecció i profunditat que mai abans no s’havia assolit en aquest gènere: són una autèntica enciclopèdia de retòrica musical, en què cada paraula, cada sentiment està expressat musicalment per mitjà d’un gir que l’identifica; i l’ús constant de melodies corals preexistents i que tothom a l’època coneixia, propiciava un fort vincle emocional amb els fidels a qui s’adreçaven. Bach s’hi revela com un autèntic musicus poeticus profundament espiritual, que aspira a commoure, plaure i instruir (movere, delectare, docere).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La praxi d’aquests motets també és incerta: no es pot assegurar amb rotunditat si s’interpretaven a capella o amb veus i instruments, ni tan sols el nombre de cantaires o el seu perfil (qualitats tècniques, preparació…). Però és molt probable que s’hi utilitzessin instruments (de fet, es conserven les parts instrumentals escrites per Bach per al Motet BWV 226), i un conjunt de baix continu hi devia ser indispensable. El doblament instrumental de les parts vocals era un recurs habitual a l’època, i el formidable desafiament tècnic i virtuosístic que suposa per les veus l’escriptura d’aquestes peces fa pensar que un suport instrumental era recomanable i en ocasions necessari. Bach es planyia sovint de no tenir bons cantaires a Sant Tomàs, però de fet es necessiten una tècnica vocal i uns coneixements musicals excel·lents per interpretar aquests Motets, altament exigents per la seva complexitat i virtuosisme.

Al concert varem sentir els cinc motets que estan atribuïts amb absoluta certesa a Bach (BWV 225-229). Aquests Motets constitueixen un corpus vocal extraordinari, el punt culminant de la música coral de Bach i també de la forma motet al llarg de la història pel seu altíssim grau de sofisticació i complexitat, i pel gran coneixement i domini de l’instrument vocal que demostra; la sàvia combinació d’homofonia, contrapunt, fugues, àries i corals, dóna forma a una arquitectura compositiva rigorosa i una matemàtica fascinant sempre al servei d’un missatge espiritual de profunda emoció. Tot i la seva brevetat, aquestes joies corals són d’una refinada complexitat i requereixen també un talent colossal per part dels intèrprets: vigor, virtuosisme, delicadesa i sensibilitat musical adobades amb una tècnica formidable, per evocar l’ampli ventall d’atmosferes i emocions, i l’esperit que embolcalla cadascun dels passatges d’aquestes obres.

 

L’interpretació dels Motets de J. S. Bach per part del RIAS Kammerchor i el Concerto Köln en la batuta de Hans-Christoph Rademann va ser molt detallista i pulcre.

La feina feta per aquestes formacions era d’un detallisme absolut en la seva articulació, en la seva afinació, en el seu virtuosisme vocal, en el seu color instrumental i vocal, en la seva idea musical, en la seva articulació amb molta precisió i en un treball molt cuidadós en el seu conjuntament en les veus tant en el volum que li varen donar i en el seu color sonor.

Son uns intèrprets molt cuidadosos amb la música i en fer unes interpretacions amb la màxima correcció amb un bon nivell, però amb una mancança de profunditat musical i sensorial, ja que tot va sonar una mica superficial en el seu sentit expressiu i amb una total anulitat en l’expressió dels sentiments la qual cosa va fer que ni es sentis ni fred ni calor. Això va provocar que tot sones una mica igual en el seu sentit musical i en el fraseig musical que va ser una mica pla amb uns volums també molt monotons on tot es va quedar en un volum mig sense fortes ni pianos en cap moment. Tot això no va ajudar a la música de Bach ja que esta plena de frasejos interns, amb una gran riquesa tant musical com sensorial i que es va trobar a faltar durant tot el concert.

El RIAS Kammerchor posseeix uns cantaires amb un nivell vocal molt alt i que si es dirigeix amb un altre concepte es poden arriabar a fer unes interpretacions molt interesants i amb molt contingut tant musical com expressiu, ja que es una formació solida, amb un gran potencial i amb uns cantaires molt preparats tant tècnicament com musicalment.