Per molts anys mestre Liszt

Temporada de l’OBC 2011-2012

 

Dissabte 22 d’octubre de 2011

 

 

Richard Wagner: Tannhäuser. Obertura i Bacanal

César Franck: El caçador maleït. Poema simfònic

Franz Liszt: Tasso, Lamento e Trionfo: Poema simfònic núm. Els Preludis: Poema simfònic núm. 3

 

Antoni Wit – Director

 

El concert d’aquest cap de setmana del 21 al 23 d’octubre estaba dedicat al 200 aniversari del naixement de Franz Liszt (1811-1886).

D’origen hongarès, Liszt, sense arribar a ser el més il·lustre d’una època que va veure brillar altres genis, com ara Beethoven o Wagner, va ser l’autoritat musical més preuada del seu temps. Va ser un gran innovador de la música per a piano i per a orquestra, ja que en el camp pianistic va voler conseguir allò que Nicolò Paganini va aconseguir amb el violí: es va obsessionar per la tècnica pianística exprimint totes les possibilitats sonores i virtuosistiques del seu instrument i convetin-se en l’expert del teclat més valorat en les sales de concert del vell continent.

En el concert es varen interpretar partitures de R.Wagner i C.Franck a més de les de F.Liszt que varen fer un programa molt ben conjuntat i equilibrat ja que les obres dels altres dos compositors tenen en comú amb Liszt l’època, l’estilisme i l’expresió dramàtica de l’època.

En aquest concert varem comtar amb la veterana batuta de Antoni Wit que és un director amb una absoluta professionalitat amb un control total de l’orquestra, amb una musicalitat d’alt nivell, amb unes idees musicals molt clares i que les treballa a la perfecció. El seu discurs musical es equilibrat en tot moment ja que consegueix en tot moment expressar el que es proposa amb una musicalitat profunda amb molt força i rigor, i és nota que és un director que abans de possar-se davant dels músics a fet un treball profund i amb molta saviesa de la partitura que té entre mans.

L’Obertura i Bacanal de Tannhäuser que varen interpretar va sonar amb fermesa musical i sonora amb un so compacte de l’orquestra i completament equilibrat entre les seves seccions instrumentals amb uns frasejos inteligents i amb molt de sentit. L’orquestra va sonar molt brillant i amb un volum molt generos amb qualitat i amb una molt bona implicació per part dels musics ja que responien gratament als gestos i indicacions del seu director.

La partitura de Cèsar Franck el poema simfònic “El caçador maleït” va ser un gènere força utilitzat pel compositor belga. Es va estrenar a París el 1883 i està inspirat en una balada lírica alemanya de Gottfried Bürger. És una música colorista amb una orquestració generosa amb una clara influencia per la música de Liszt, i al ser música descriptiva a moments sembla feta per ser interpretada amb un cos de dansa ja que podria ser perfectament la música d’una coreografia d’un ballet.

La música de Franck va ser interpretada amb un so intens i amb molta presició en la seva articulació i amb un discurs musical clar i expresiu.

En la segona part es varen interpretar dos Poemes simfònics de F.Liszt: Tasso i Els Preludis.

Tasso el va ser compost al 1849 i revisat anys més tard en diverses ocasions, es tracta del segon d’un cicle de tretze.

Els Preludis se situa en el tercer lloc del cicle de poemes simfònics i perfilat ja des del 1845 i estrenat al 1854.

L’OBC i Antoni Wit varen fer una interpretació dels dos poemes simfònics amb una musicalitat profunda plena de dinamiques internes en totes les seccions instrumentals que aixó va donar una versió de les partitures brillant, interesant amb moltes coses a dir, amb un sentit de la música madur i ple d’expresió amb un so orquestral compacte amb un volum generos i molt musical i on Wit va trobar realment el sentit i l’essència de Liszt en el seu discurs musical.