Oue interpreta la Fantàstica

Temporada de l’OBC 2011-2012

 

Dissabte 15 d’octubre de 2011

 

 

Xavier Montsalvatge: Calidoscopi simfònic. Quatre moviments de ballet

Leonard Bernstein: Candide. Suite

Hector Berlioz: Simfonia fantàstica, op. 14

 

Eiji Oue – Director

 

El concert que formava part del cap de setmana entre el 14 i 16 d’octubre va ser realment memorable pel retrobament del que va ser director titular de l’OBC Eiji Oue. Va ser memorable per varies raons; la gran majoria de musics de l’OBC estaven realment encantats de tornar-lo a tenir amb ells per poder treballar amb ell i interpretar els tres concerts del cap de setmana. Un altre motiu a destacar va ser la reacció del públic de l’Auditori només entrar Oue a l’escenari, ja que la gent ja va exterioritzar també la gran alegria que tenien amb el retrobament d’aquest estimat director pel públic habitual de la Temporada de l’OBC, ja que el públic sap apreciar perfectament quan algú fa bé la seva feina i realment és un músic de cap a peus. Al acabar el concert la ecxaltació va ser tant gran que tot el públic asistent al concert es va aixecar de la seva cadira i deien el seu nom tots a una i que la qual cosa va durar varios minuts, realment va ser de pell de gallina!

El concert va començar amb l’obra de Montsalvatge Calidoscopi simfònic, una partitura que va escriure per la seva passió per la música de ballet i que va ser estrenada a l’any 1955 i interpretada per l’OBC sota la direcció de Eduard Toldrà. És una partitura que posseeix elements renovadors a la seva època amb l’utilització de melodies i ritmes d’arrel popular. L’interpretació que va fer Oue amb l’OBC va ser molt nitida en els seus colors i textures diferents que emana la partitura, varen sorgir uns fraseijos delicats i elegants amb unes dinàmiques fresques i comunicatives.

La segona obra del programa va ser la suite de Candide de Bernstein que es una partitura molt poc interpretada al nostre país i que és una llàstima ja que es una música molt vital, plena de contrastos sonors, amb força rítmica, original i molt entretinguda on l’interpretació va estar plena de força expresiva i amb musicalitat energica.

El que realment s’ha de destacar d’aquest concer va ser la Simfònia fantàstica que es va interpretar a la segona part. Per fi varem poder sentir l’OBC amb el mateix so amb qualitat sonora i musical que tenia l’orquestra quan estava en mans com a titular per Eiji Oue, i també varen tornar les mateixes ganes de tocar i expresar al cent per cent per part dels músics de l’OBC . Oue va conseguir que l’orquestra sones molt brillant, amb una musicalitat impecable, amb un so molt cuidat en tot moment, amb una feina previa als concert acurada seriosa i de verdadera professionalitat, amb una gran comunicació entre el director i els seus músics que varen transmetre a tothom que hi era a la Sala, amb una interpretació realment fantàstica d’aquesta esplendida partitura de Berlioz, i sobre tot les ganes que varen posar els músics i l’implicació al màxim que feia bastant temps que no es vivia desde la era Pablo González. Que fantàstic que seria poder tenir una altre vegada aquest director com a titular ja que ell realment si que es un director d’orquestra de cap a peus i que treballa amb un rigor i respecte professional amb alt nivell.