Onze de Setembre “Nova Catalònia”

Festival Mas i Mas 2011

 

Plau de la música Catalana

Diumenge 11 de setembre de 2011

 

Joaquim Cassadó: “Hispania”, fantasia per a piano i orquestra

Joan Manén: Tres cançons populars catalanes per a soprano i orquestra de corda

Rafael Martínez Valls: dos romaces de Cançó d’amor i de guerra i La legió d’honor

Enric Morera: La Santa Espina

Joan Manén: Simfonia núm. 1 “Nova Catalònia” op. A-17

Francesc Alió: Els segadors

 

Daniel Blanch – Piano

Beatriz Jiménez – Soprano

Cantaires de la Federació Catalana d’Entitats Corals

Orquestra Simfònica “Camerata XXI”

Xavier Puig – Director

 

Aquest va ser un concert àtipic i especial al interprear-se partitures de compositors catalans que no es tocaven desde l’interpretació de la seva estrena.

Es va començar amb la fantasia “Hispania” de Cassadó on podem dir que es una musica amb melodies entrellaçades amb un aire molt espanyol tipus Falla. L’interpretació solista va anar a càrrec del pianista Daniel Blanch que va fer una interpretació bastant plana musicalment i bastant plana en la seva basant tècnica, ja que es un pianista correcte que toca totes les notes al seu lloc pero sense cap relevancia mes enllà de la música amb un discurs musical bastant aborrit.

Va seguir el concert amb tres cançons populars catalanes arranjades per J.Manén, dos romaces de les sarsueles de Valls i la sardana La Santa Espina on va possar la veu la soprano Beatriz Jiménez. Aquests arrajaments que va fer Manén son molt originasl, frescos, bonics i fantasiosos. L’interpretació que va fer la soprano de les cançons, les romances i La Santa Espina varen ser cantades amb un bell timbre i molt bon gust musical, a més es una soprano molt comunicativa amb una veu de discret volum.

A la segona part es va interpretar la Simfonia “Nova Catalònia” de J.Manén. Aquesta es una partitura inspirada amb cançons populars que van sorgint durant els diferents moviments en forma de simfonia. L’interpretació de La Camerata XXI va ser corrrecte en tot moment. L’orquestra Camerata XXI és una orquestra que posseeix un vent amb un bon nivell en totes les seves seccions però amb una corda bastant fluixa i sobre tot els seus primers violins i els seus violoncels. Durant la primera part l’orquestra va fer una intervenció correcte en tot moment, pero a la segona part a la simfonia varen succeir varios problemes de desajustament de l’orquestra i sobre tot perque corrien massa incontroladament entre les diverses seccions  en els moviments ràpids i aixó va provocar que no anesin  junts de cap de les maneres. També hi havia massa poca corda pel tipus de repertori que es tocava ja que la formació de la corda era d’una orquestra de cambra i el vent d’una orquestra simfonica. Tambés es va notar que es una orquestra de bolo que tenen només assaig quan tenen concerts com pasa a la majoria d’orquestres d’aquestes caracteristiques i aixo fa que es resenteixi la qualitat de l’orquestra, pero així es com funcionen les coses en el nostre pais…

El director Xavier Puig va fer una molt bona feina amb totes les partitures del concert amb una direcció clara, segura, musical i amb molta energia.