Mestres de Capella de la Catedral de Barcelona al segle XVII

Capella del Santa Crist de Lepant de la Catedral de Barcelona

12 de novembre de 2011

 

Joan Pau Pujol (1570-1626): Missa pro defunctis a 4 veus

Marcià albareda (?-1673): Ave Maria, motet a 4 veus – Veni sponsa Christi, motet a 4 veus – Nos autem gloriari, motet a 4 veus

Joan Barter (ca.1650-1706): Missa a 6 veus i baix continu

Francesc Valls (ca.1671-1747): Qui manducat meam carmen, motet a 4 veus i baix continu – O vos omnes, motet a 4 veus i baix continu – Beatus vir, salm a 7 veus i baix continu

 

Maria Crisol – Baixó

Manuel Vilas – Arpa doble

Jordi Reguant – Orgue positiu

 

Cor de Cambra Francesc Valls: Maria Casado i Anaïs Oliveras-sopranos, Eulàlia Fantova i Anna Valls- contralts, Jorge Abarza i David Montserrat-tenors, Joan Garcia i Néstor Pindado-baixos

 

David Malet – Director

 

La música religiosa del 1600 a la Catedral de Barcelona:

 

Al costat d’altres estapes històriques, el segle XVII és en general una època encara poc mal coneguda, però a Catalunya, a més a més, aquest període ha arrossegat des de la Reinaxença un estigma de decadència i d’etapa poc memorable que ha fet que restés gairebé ignorat en tots els camps de la manca d’autors literaris importatnts que escrivissin en català – precisament en una època en què, fins i tot a nivell europeu, era abassegadora la preeminència de la llengua castellana – i aquest perjudici negatiu, malauradament, s’ha anat fent extensiu a les altres branques de les nostres arts i de la nostra cultura en general. Només ha estat recentment que s’ha començat a relativitzar aquest concepte, tant per les noves dades que han anat apareixent sobre el redreçament econòmic català d’aquell segle, com per la recuperació i revalorització de la producció literària conservada.

És veritat que el XVII fou un segle de convulsions, revoltes i guerres, de fam i d’epidèmies – uns trets per altra banda comuns a gairebé tota Europa -, però no cal menystenir que el que va caracteritzar més aquella època va ser la transformació i l’evolució. En el camp concret de l’art musical, això es palesa prou en la coexistència de les dites “prima prattica i seconda prattica”, o amb l’encavalcament de les darreres alenades del Renaixament o del Manierisme amb la primera etapa de l’estil Barroc. I no oblidem que la música barroca que actualment ens és coneguda és la composta a partir del 1700, però que va ser en el seicento que aparegueren els conceptes de stil moderno o de nuova musica, uns termes que varen ser emprats i duts amunt i avall de manera constant.

És per això que, amb aquest programa, varen voler presentar una tria de la música que es feia en l’època de Gabrieli, Monteverdi, Schütz, Purcell, A.Scarlatti i Charpentier a la Catedral de Barcelona, que va ser, junt amb el Monestir de Montserrat, el principal centre de la producció musical d’autor a Catalunya. Amb aquesta intenció varen escollir vuit obres religioses de diferents formats i estils, però seleccionades d’entre la producció dels quatre mestres de capella més importants que exerciren el seu càrrec al llarg d’aquests cent anys a la capital del país, i que ens il·lustren alhora quatre etapes bàsiques del controvertit i mal conegut del Barroc siscentista.