L’Orquestra del Liceu a la Temporada de l’OBC

Temorada de l’OBC 2013-2014

Dissabte, 22 de febrer de 2014

Anton Bruckner

– Simfonia núm. 4 en Mi bemoll major, “Romàntica” (Versió 1878/1880)

 

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Josep Pons – director

 

Anton Bruckner va escriure la Simfonia nú. 4 entre els mesos de gener i novembre del 1874, un any particularment difícil per a ell, en què es trobava pràcticament sense recursos després de diversos fracasos professionals, però, questa versió, mai no va ser pùblicada ni interpretada en vida seva.

Inèdita durant un segle, es va editar tot just l’any 1975, i es va interpretar per primera vegada, sota la batuta de Kurt Wöss, al setembre d’aquell any,  a Linz. La segona versió va arribar el 1878, després de que Bruckner escrivís la Cinquena simfonia, i el resultat va ser una revisió àmplia dels dos primers moviments i un nou Scherzo. També va modificar el Finale, que va subtitular Volkfest (Festival popular), però, com que no va quedar del tot satisfet amb el resultat, el va reescriure completament el 1880. I aquesta nova versió -és a dir, els tres primers moviments datats el 1878 i el nou Finale del 1880- és la que es va estrenar finalment a Viena, sota la direcció de Hans Richter, el 20 de febrer de 1881. Tot i així, Bruckner encara hi va continuar afegint nous canvis. El mateix 1881, després d’escoltar la primera execució de l’obra, hi va introduir algunes modificacions, com un tall a l’Andante i una reelaboració important del Finale, i sota aquesta nova forma l’obra es va interpretar per sogona vegada a Karlsruhe. Més tard, davant la possibilitat de la publicació de la partitura, Bruckner la va tornar a revisar el 1887.

Dedicada al príncep Constantin Hohenlohe-Schillingsfürst, la Simfonia romàntica va ser el veritable primer èxit del seu autor i un dels seus treballs més populars. Considerada una de les partitures més lluminoses sorgides de la inspiració d’un compositor i un organista que va saber trobar en el gènere simfònic el seu punt més àlgid d’expressió artística. La Romàntica és una obra que respira de principi a fi, amb un sentiment místic cap a la natura. De fet, el seu títol no fa referència a la moderna cocepció d’amor romàntic, sinó als romanços medievals a l’estil dels representats per Wagner en les seves òperes, i que Bruckner admirava profundament.

 

L’Orquestra del Liceu juntament amb el seu director Josep Pons va fer una versió clara, amb bona articulació, amb rigor i professionalitat i amb una bona lectura musical de la partitura.

L’orquestra va sonar compacte amb uns músics entregats a la música i al seu director. La corda va tocar amb unitat i el vent va sonar molt segur i amb brillantor.

Josep Pons va dirigir amn seguritat i autoritat amb uns bons resultats.