L’OBC i la Ventafocs

Temporada de l’OBC 2012-2013

Dissabte 22 de desembre de 2012

 

Engelbert Humperdinck

– Hansel i Gretel. Obertura (1890-1893)

Piotr Ílitx Txaikovski

– Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 35 (1878)

Johann JR. Strauss

– La Ventafocs. Selecció (1900)

Serguei Prokófiev

– La Ventafocs. Suite núm. 1, op. 107 (1946)

 

Arabella Steinbacher – Violí

Christian Arming – Director

 

Aquest feliç encontre entre els contes de fades i la música es fa especialment evident en el cas de l’alemany Engelbert Humperdink, que va obtenir fama mundial precisament gràcies a la seva òpera Hansel i Gretel. Humperdinck, que havia estat assistent de Richard Wagner a l’estrena de Parsifal a Bayreuht, i també professor de composició al Conservatori del Liceu el curs 1885-1886, va escriure aquesta òpera a partir d’una petició de la seva germana, Adelaide Wette, perquè posés música a una petita obra teatral que havia escrit per als seus fills basant-se en el conte popular. Apartir d’aquí, l’obra va anar evolucionant fins a convertir-se en una òpera en tres actes que va pujar per primer cop a escena el 23 de desembre de 1893, a Weimar, sota la batuta de Richard Strauss, i nou mesos després s’estrenava també a Hamburg, dirigida per Gustav Mahler. Tot i estar escrita en un estil melòdic i rítmic molt semblant al de Wagner, es tracta d’una obra divertida i lleugera que destaca per l’ús inspirat de melodies populars i cançons infantils.

Ara, la seva extensa, brillant i eloqüent Obertura, un veritable “pròleg simfònic”, tal com la va definir el mateix Humperdinck, va ser l’encarregada d’obrir el concert que va continuar amb un altre compositor que també va conrear els relats de la infantesa com a font d’inspiració, tot i que en aquesta ocasió es va sentir el seu Concert per a violí i orquestra en Re major de Piotr Ílitx Txaikovski, que el va escriure al març del 1878 en una estació suïssa de vacances on es recuperava del seu fracàs matrimonial amb Antonia Ivanovna Miliukova. L’obra, inspirada per la Simfonia espanyola de Lalo, va ser escrita en poc més d’un mes, però l’estrena no va tenir lloc fins al desembre del 1881, després que l’intèrpret al qual inicialment estava dedicada, Leopold Auer, hi renunciés argumentant que era impossible d’interpretar. Finalment, va ser el violinista Adoph Brodsky qui la va interpretar per primera vegada, al desembre del 1881, a Viena, i, tot que l’obra no va obtenir la rebuda que es mereixia, avui és reconeguda com una obra mestra i una de les peces més populars i virtuosístiques del seu gènere. Estructurada en tres moviments, es tracta d’una obra d’una gran bellesa melòdica i brillant sonoritat, amb un inici de dimensions i formes clàssiques seguit per un moviment central -revisat completament per l’autor un cop enllestida la partitura- més pausat i nostàlgic que desemboca en un moviment final inspirat en temes russos tradicionals que tanca el concert amb energia i brillantor.

 

La segona part del concert va començar amb una suite extreta d’un ballet que Johann Strauss Jr. que va començar a escriure poc abans de morir. Ja septuagenari, i esperonat per l’editor Rudolph Lothar, Strauss es va abocar a la composició del que va ser el seu primer ballet, l’argument del qual va sorgir d’un concurs públic al qual es van presentar més de 700 propostes. La guanyadora, Aschenbrödel, signada per A.Kollman, no era res més que una reelaboració del clàssic infantil (La Ventafocs) que traslladava l’acció a uns grans magatzems i convertia la noia òrfena en una jove aprenenta, i el seu príncep blau, en el propietari de la botiga. Strauss, però, no va tenir temps d’acabar l’obra, una tasca que va completar el 1900 Josef Bayer, autor d’aquesta suite que manté l’essència d’un relat que ha acabat esdevenint un veritable paradigma social i que el calendari nadalenc fa pujar indefectiblement als escenaris.

La recta final del programa es va interpretar La Ventafocs de Serguei Prokófiev. Aquesta història, comuna a diferents culturals i tradicions, va inspirar al compositor rus amb un argument fidel a l’original de Perrault. Escrit a partir d’un encàrrec del Teatre Kirov, es va estrenar amb gran èxit a l’escenari del Bolxoi el 21 de novembre de 1945, amb Galina Ulanova com a primera ballarina. Música joiosa i d’una gran inspiració melòdica, va donar peu a tres suites simfòniques en les quals l’autor no es va limitar a acoblar diferents fragments de la partitura, sinó que va reescriure i reorquestrar diversos passatges de la partitura. Al concert es va sentir la Suite núm. 1, estructurada en vuit parts que recullen l’essència dels sentiments de Prokófiev que va voler abocar en aquesta celebrada partitura: el triomf de l’amor com a força capaç de vèncer tots els obstacles.

 

El concert va ser des de el principi d’un bon nivell tant per l’ecxel·lent director Christian Arming i per la talentosa violinista Arabella Steinbacher.

El concert va començar amb una obertura brillant i comunicativa del Hansel i Gretel de E.Humperdinck.

La primera part es va cloure amb el meravellós concert per violí i orquestra de P.Í.Txaikovski i que va ser interpretat en la part solista per la violinista Arabella Steinbacher. La violinista va fer una interpretació apassionada i plena de matisos. Arabella Steinbacher posseeix una tècnica impecable i un so del seu Stradivarius potent, rodó i amb moltíssima qualitat. El director Christian Arming va dirigir l’orquestra amb força, musicalitat, amb força interpretativa, amb un so rodó i potent i sempre pendent de la part solista i que va cuidar molt els volums a la perfecció en totes les intervencions de la violinista.

Las segona part va començar amb una obra molt poc coneguda de Johann JR. Strauss, i que és una música molt vienesa amb els seus valsos i damses i que el director va interpretar amb tot l’estil vienes necesari.

Va cloure el concert amb la fantàstica música de Serguei Prokófiev i la se Ventafocs amb una interpretació amb força interpretativa, amb una musicalitat de nivell i una direcció impecable per part del director Christian Arming que va fer que l’OBC toques amb totes les seves qualitats sonores i interpretatives.