L’OBC i la Simfonia alpina de Strauss

Temporada de l’OBC 2013-2014

Dissabte, 25 de gener de 2014

Toru Takemitsu

– November Steps (1967)

Richard Strauss

– Simfonia alpina, op. 64 (1911-1915)

 

Kumiko Shuto – biwa

Kifu Mitsuhashi – shakuhachi

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Kazushi Ono – director

 

Japó a l’Auditori

November Steps és fruit de l’encàrrec que Takemitsu va rebre de la Filharmònica de Nova York per commemorar el 125è aniversari de l’orquestra. Va ser el primer cop que l’autor incloïa dos instruments tradicionals japonesos en una obra simfònica: un shakuhachi (flauta) i biwa (llaüt). L’obra s’inicia amb un ambient misteriós, irreal, una sensació d’onades eòliques. La construcció de l’obra es basa més en les textures i en els blocs tímbrics que no pas en les melodies, uns blocs sonors que transporten a un altre temps, a un altre espai, a la natura, a la calidesa del vent, a la llibertat dels ocells.

Sobre el títol de l’obra, Passes de novembre, Takemitsu en va donar explicacions: “Literalment, l’obra ve ser escrita al novembre, i per a mi aquest projecte va representar una passa nova en la manera de fer música. Però també ho lligo a la paraula japonesa danmono, que és l’equivalent a les variacions clàssiques, una paraula que també vol dir donar pas. Així, les meves Passes de novembre són un conjunt d’onze variacions”.

La grandiositat del llenguatge simfònic de Strauss és ben coneguda, però potser és a la Simfonia alpina on arriba a extrems més alts. Richard Strauss va ser un apassionat del poema simfònic: per a ell, traduir en música les paraules o les idees extretes d’un llibre era com escriure al dictat. Les línies següents, escrites per ell, demostren amb quina facilitat era capaç de compondre música: “Després d’un mes de no sentir cap desig especial de compondre, de sobte una tarda agafo un llibre de poemes i fullejo de forma descuidada. De cop i volta, un poema crida la meva atenció i, alhora, al meu cap va sorgint música adequada, sovint fins i tot abans d’haver acabat de llegir el poema. A continuació m’assec i en deu minuts acabo la cançó”. De la mateixa manera que s’inspirava així per compondre cançons, ho feia també per escriure els poemes simfònics.

L’obra consta de vin-i-dues parts -que s’interpreten seguides, sense interrupcions- que corresponen als moments de la història: la nit, la sortida del sol, l’ascens, la gelera, instants de perill, el temporal, la posta de sol, etc. Al llarg de l’obra, de caràcter descriptiu, hi reconeixem elements musicals tòpics, com el toc de trompes de cacera, el piular dels ocells i els esuqellots dels ramats, malgrat que no podem oblidar la interpretació més profunda que Strauss va escriure al seu diari personal, segons la qual l’obra s’inspira en els idees sobre la superació de l’home que Nietzsche exposa als seus llibres.

El director janones Kazuschi Ono que va dirigir els concerts de l’OBC del cap de setmana del 24, 25 i 26 de gener va coincidir amb el nomenament com a pròxim director titular de l’OBC a partir del 2015.

En els concerts que va dirigir juntament amb els solistes japonesos d’instruments tradicionals a la primera part amb una obra de Toru Takemitsu que ens van oferir unes sonoritats del tot inusuals per nosaltres amb un llenguatge musical de difícil comprensio per nosaltres, ja que la seva manera d’expressar la música es molt peculiar i diferent a la nostra amb tonalitats i colors molt diferents.

A la segona part es va interpretar la maravellosa simfonia Alpina de Richard Strauss. Ono va fer una lectura molt clara i concisa amb una molt bona feina orquestral amb les seves sonoritats i textures de gran riquesa que posseeix la partitura de Strauss.

El treball instrumental de les diferents seccions va ser molt notable amb una molt bona feina de conjunció i empacament orquestral.

La direcció de Kazushi Ono és molt clara en el seu gest, amb un gran control dels musics i de la musicalitat i amb unes idees musiclas molt clares i precises del que vol en cada moment.

L’OBC va sonar amb grandiositat amb un so ple i rigoros amb uns músics entregats.