L’OBC i el director Michel Tabachnik

Temporada de l’OBC 2012-2013

Dissabte, 9 de febrer de 2013

 

Johannes Brahms

– Simfonia núm. 3 en Fa major, op. 90 (1883)

Béla Bartók

– Suite de danses (1923)

Claude Debussy

– La mer (1903-1905)

 

Michel Tabachnik – Director

 

 

 

 

 

 

La tercera simfonia de Brahms és la més curta de les seves simfonies i barreja magistralment la introspecció i l’heroisme modest típicament brahmsiams: és un homenatge al mestre Schumann que es clou amb un final apianat de serenitat incontestable. Brahms ens hi fa admirar un heroi que, sense fer soroll, guanya el cel amb l’esforç humil.

La simfonia de Brahms va ser interpretada amb molta coherència; el director va treballar la partitura de manera que tot estigues interpretat amb respecte. Va treballar els equilibris instrumentals amb responsabilitat; en cap moment el vent va sobrepassar la corda quan no era necessari i així en tot moment l’interpretació va ser equilibrada instrumentalment. Estava molt ben treballada la idea musical de com el director Michel Tabachnik volia la seva interpretació de la simfonia de Brahms amb musicalitat i amb sentit dramàtic.

 

La Suite de danses de Bartók és una obra que esta inspirada amb unes tonades procedents d’Hongria i Romania  que va ser encarregada al compositor per commemorar el cinquantè aniversari de la unió de les ciutats Buda i Pest. Aquesta és una de les seves obres més accesibles: fidel a una de les seves obsessions vitals, Bartók pobla les seves partitures de melodies populars.

La Suite de danses de Béla Bartók varen estar interpretades amb frescura i amb un sentit molt clar de la música folklórica.

 

En “La mer” de Claude Debussy ens descobreix el mar com a caràcter simbòlic. Debussy s’endinsa en l’aigua per trobar-hi l’origen de la memòria vital, però ho fa sense cap mena de grandiloqüència, a partir del punt de vista intransferible d’un guaita sobtat per la immensitat. Juga amb les noves formes d’escriptura musical per transformar les onades en un espai sonor de pensament inèdit, però sobretot és l’evocació simbòlica del mar com un espai de llibertat absoluta.

La partiutra de Debussy va estar interpretada amb delidadesa, amb rigor musical i instrumental on estaven molt ben equilibrades les seccions intrumentals en tot moment i que això va fer que es poguessin sentir totes les intervencions solistes dels instruments de vent amb claretat. Michel Tabachnik li va donar a la partitura totes les sonoritats diferents que posseeix la partitura i que son molt necessaries en una partitura tant colorista i descriptiva com és “La mer” de Claude Debussy.

Els músics de l’OBC varen estar entregats al director durant tot el concert.