L’OBC amb Jirí Belohlávek

Temporada de l’OBC 2012-2013

Dissabte, 27 d’abril de 2013

 

Bedrich Smetana

– Ma Vlast (La meva pàtria)

 

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Jirí Belohlávek – Director

 

Smetana, que ja havia fet una contribució decisiva en aquest terreny amb l’òpera Libuse, hi va tornar amb sis poemes que celebren la història, la mitologia i el paisatge bohemis i que van esdevenir, a més d’una de les obres mestres dels últims deu anys de la seva vida, una de les afirmacions nacionalistes més importants del segle XIX.

Ma Vlast no va ser concebut, però, com un cicle. Smetana va anar component les seves sis seccions -alguna de les quals, encara avui, s’interpreta de manera individual- durant un període de més de sis anys iniciat el 1874, tot i que sembla que l’obertura del primer moviment podria ser anterior. El 20 d’octubre d’aquell any fatal, després d’haver tingut algunes dificultats a l’estiu, el compositor va quedar completament sord. Va ser forçat a dimitir com a director del Teatre Provisional de Praga i no va poder tocar més el piano ni fer classes. Malgrat l’ajut d’alguns amics, amenaçat per la pobresa es va refugiar amb la seva filla a Jabkenice, on va escriure, el 1879, les seccions finals del cicle, a més de les òperes El petó i El secret. Conduït per la desesperació, però inspirat per un domini prodigiós de la forma i la instrumentació, Smetana desafiava, doncs, el seu destí, i la música es beneficiava de la identificació del seu patiment personal amb les vicissituds de la seva terra. Malgrat aquest procés compositiu atribolat, els sis poemes, brillantment orquestrats i amb una dicció melòdica inconfusible, despleguen una unitat lògica que els converteix indiscutiblement en un cicle complet.

 

El primer poema, “Vysehrad”, narra el passat esplendorós d’aquesta ciutadella medieval situada sobre una roca al costat del riu Vltava i prop de Praga, que va ser la seu dels reis de Bohèmia. La melodia ondulant que representa el flux del riu reapareix cíclicament i es converteix en motiu de tota l’obra. El segon -i, segurament, el més famós- porta el nom del riu Vltava i descriu el curs d’aigua des de les petites deus on neix, així com diverses escenes que tenen lloc a les seves ribes -un casament camperol, una dansa de nimfes d’aigua a la llum de la lluna-, fins a la violència dels ràpids de Sant Joan, l’ample corrent que travessa Praga, novament la fortalesa de Vysehrad i, finalment, com el riu desapareix majestuós en direcció a l’Elba. La llegenda de la donzella Sarka pren el relleu al tercer poema, que explica la història d’aquesta amazona, que, dolguda per la infidelitat del seu amant, jura venjança sobre tot el gènere masculí.

“Dels camps i arbres bohemis” reprèn la descripció del paisatge txec: els boscos, les terres fèrtils i, en definitiva, les belleses naturals de Bohèmia apareixen sobre el rerefons d’una melodia nostàlgica.

Inicialment, Smetana havia plantejat aquest poema com el final del cicle, però tres anys més tard el compositor hi va afegir dos moviments més, “Tabor” i “Blaník”, que tracten del dolorós conflicte religiós ocorregut un segle abans que Luter: Tabor és la ciutat del sud de Bohèmia on els seguidors del reformador Jan Hus van desafiar el digma catòlic i van establir una nova secta dissident.

Com els principals compositors txecs, Smetana fa servir el coral “Tots els que sou combatents de Déu” a la manera de símbol d’identitat nacional per descriure la perseverança, la grandesa i la dignitat d’aquests lluitadors valents. “Blaník”, per la seva banda, explica com, després de la derrota, els herois hussites es refugien a la muntanya llegendària d’aquest nom i esperen una nova oportunitat d’ajudar el seu país. Els desperta el so de la xeremia d’un pastor que es converteix en el tema principal de “Vysehrad” i torna a l’himne victoriós en forma de marxa per tancar l’obra i tot el cicle.

Malgrat que els diversos moviments ja s’havien estrenat prèviament, quan La meva pàtria es va poder sentir completa per primer cop, a Praga, dirigida per Adolf Czech, el 5 de novembre de 1882, va ser rebuda amb un gran entusiasme. Aquella nit, Smetana va marxar del Teatre Nacional vestit amb les cintes dels colors nacionals. Zeleny, l’amic del compositor que el va ajudar a formular el concepte literari de l’obra, la va considerar “l’homenatge més formidable que una ment creativa ha fet mai a la seva terra nadiua”. La meva pàtria no va tenir rival durant el segle XIX com a manifestació del fervor nacionalista que no tan sols explica històries d’un passat gloriós, sinó que crida a la insurrecció contra un sistema que vol emmudir els sentiments més profunds. És música nascuda en el passat que encara és vàlida en el present i que dóna confiança en el futur.

 

Programar Ma Vlast d’Smetana és una gran oportunitat de poder sentir aquesta interessant obra en la seva versió íntegre, ja que normalment estem acostumats a sentir en concert només el conegut fragment Vltava (El Moldava).

Aquesta obra en la vida d’Smetana es d’una gran inportancia i rellevancia en la seva producció al ser una música escrita desde el seu sentiment més íntim cap el seu pais i per ser com si poguesim dir el seu testament creatiu i compositiu.

Per abordar aquesta obra varen comptar amb el vetera i gran músic txec Jirí Belohlávek que coneix aquesta partitura a la perfecció i que la sent molt arrelada com a músic txec.

Va saber aprofitar la sonoritat de l’OBC per interpretar la música d’Smetana i donar-li el punt just en la seva interpretració dels poemes simfònics: va donar-li el color i sonoritat justos en cada moment tant si eren més dramàtics o més frescos o més lírics o més brillants en cada moment, ja que Ma Vlast és un conjunt de moviments cada un escrit i dedicat a un motiu i temàtica diferents i amb estats d’ànim i expressivitat molt diferents en cada poema simfònic, i que això fa que la musicalitat entre uns i altres siguin completament diferents i que uns amb els altres es complementin a la perfecció amb la gran riquesa sonora que posseeixen, i que el director txec va saber interpretar a la perfecció donant-li el relleu sonor necesari en cada moment.

L’OBC per la seva part varen reaccionar amb professionalitat i rigor a les indicacions del mestre.