L’OBC amb Alban Gerhard

Temporada de l’OBC 2012-2013

Dissabte 3 de novembre de 2012

 

Rober Gerhard: Albada, Interludi i Dansa

Edouard Lalo: Concert per a violoncel i orquestra en Re menor

Igor Stravinsky: L’ocell de foc. Ballet complet

 

Alban Gerhard – Violoncel

Pablo González – Director

 

Rober Gerhard escrigué Albada, Interludi i Dansa per a una sèrie de retransmissions de la BBC que havien de tenir lloc -com així fou- l’octubre de 1937, segons va explicar el crític musical britànic David Drew, que va ser amic personal de Gerhard quan era estudiant a Cambridge. Drew, a més ens diu que l’obra va ser concebuda “com a resposta a la inquietud que suscitava Espanya en l’opinió pública durant la Guerra Civil”. El material melòdic de la composició presenta una clara relació amb les característiques del folklore català malgrat no utilitzar melodies populars ni tradicionals. Albada, Interludi i Dansa, amb unes sonoritats que no només evoquen el folklore català per les seves melodies, harmonies i ritmes, sinó tambés l’inconfusible color de la cobla, és una de les composicions més genuïnes del Gerhard que va evolucionar des d’una estètica d’arrel nacionalista vers un llenguatge vinculat amb el serialisme i amb els nous corrents, i sempre, com era habitual en ell al llarg de tota la seva activitat creativa, amb un segell propi inconfusible.

L’OBC i Pablo González varen encarar la partitura de Gerhard amb rigor i sonorita brillant, ja que es una partiutra amb un color popular, brillant i colorista.

El Concert per a violoncel i orquestra en Re menor de Lalo va ser escrit el 1876 i estrenat l’any següent a París. És una obra virtuosística que permet el lluïment del solista alhora que apreciem la mestria de Lalo en la composició en general. Comença amb un preludi (Lento) que introdueix uns trets rítmics que retrobem al llarg dels seus tres moviments. Sense pausa, ens arriba el primer moviment pròpiament dit, Allegro maestoso, amb dos temes de gran atractiu melòdic, el primer dels quals té el seu origen en la introducció lenta. L’Intermezzo (Andantino), eminenment líric i amb protagonisme indiscutible del solista, es veu interromput en dues ocasions per un passatge de tempo més ràpid i el final encadena un Andante de transició amb un brillant Vivace.

El violoncelista Alban Gerhardt va tocar amb molta musicalitat, passió musical, amb sentiment, amb una tècnica impecable i un domini absolut de l’instrument on sorgeix que ell i el violoncel son una unitat. És un violoncelista amb molta personalitat i amb una gran força expressiva i que fa que les notes que toca atravers del seu violoncel tinguin ànima propia i que li sap trobar la musicalitat i el frasseig necesari a la música que interpreta.

El 25 de juny de 1910 tingué lloc a l’Opéra de París l’estrena del ballet L’ocell de foc de Stravinsky, el primer encàrrec que va rebre dels Ballets Russos de Diaghilev. Gabriel Pierné en va dirigir la triomfal estrena, inici de la brillant carrera de l’aleshores jove compositor rus. De fet, ja cal considerar-la com la seva primera obra mestra i en ella conflueixen el nacionalisme colorista d’un exotisme orientalitzant i refinat propi del Grup dels Cinc i la influència de Debussy. En molts moments, l’originalitat rítmica ens anuncia properes audàcies d’obres posteriors i a tothora apreciem la sumptuosa orquestració, plena de colors sorprenents. El fet de basar-se en un conte màgic rus permeté al compositor crear un món sonor oníric i fantàstic.

L’OBC i el seu director varen estar molt brillants en la fantàstica partitura de Stravinsky, amb una lectura acurada de la partiutra. Totes les seccions de l’orquestra varen estar molt equilibrades en tot moment i brillants en els moments necesaris de la partiutra. Es varen poder sentir tots els àmbients i colors diferents de la original i fantasiosa partitura d’Igor Stravinsky, i que s’ha de felicitar a l’Auditori i els responsables de la progamació  de l’OBC per deixar-nos sentir L’ocell de foc en la versió del Ballet sencer ja que va ser un gran plaer poder gaudir de la talentosa partitura d’Igor Stravinsky.