Les Arts Florissants-William Christie a l’Auditori

 

Temporada de l’Auditori 2012-2013

Diumenge 9 de desembre de 2012

 

Georg Friedich Händel – Belshazzar, HWV 61

 

Allan Clayton, tenor – Belshazzar

Rosemary Joshua, soprano – Nitocris

Caitlin Hulcup, mezzosoprano – Cyrus

Iestyn Davies, contratenor – Daniel

Jonathan Lemalu, baríton baix – Gobries

Jean-Yves Ravoux, tenor – Arioch

Geoffroy Buffière, baix – Missatger

Thibaut Lenaerts, tenor – Savi

Michael-Loughlin Smith, tenor – Savi

Damian Whiteley, baix – Savi

 

Les Arts Florissants – Cor i orquestra

William Christie – Director

 

Händel va escriure la música de Belshazzar entre els mesos d’agost i octubre de l’any 1744. En aquell temps era un compositor famós i ben conegut als teatres de Londres. Però, a diferència de la majoria dels músics de l’època -que treballaven gairebé de manera exclusiva per a les corts europees o per a institucions eclesiàstiques-, també era un destacat empresari teatral que produïa els seus propis espectacles. Això li donava més llibertat creativa; limitada, però, per l’acceptació o el rebuig del públic, que decidia l’èxit o el fracàs de les seves produccions.

Nascut l’any 1685 a Halle (Alemanya), Händel va arribar per primera vegada al Regne Unit el 1710, després de la seva estada a Itàlia. A Londres, va enllestir l’òpera Rinaldo, amb la que va obtenir un èxit immediat, i dos anys més tard s’hi va instal·lar definitivament. L’any 1727, va assolir la nacionalitat britànica. És coneguda la sentència que diu que Händel era aquell compositor alemany que va portar a Anglaterra l’estil de la música italiana. Tot i que les seves influències són més àmplies i complexes, sí és cert que durant els primers anys al Regne Unit va treballar intensament en un gènere emblemàtic de la música italiana: l’òpera.

Escrites per a un públic aristocràtic, les òperes van donar a Händel grans satisfaccions, però també molts maldecaps. Malgrat les dificultats de producció i les complicades relacions i contínues disputes amb els músics i els divos, principalment italians, que protagonitzaven les seves obres, va escriure -i va dirigir personalment- una trentena d’òperes que mostraven el seu treball extraordinari com a compositor. La falta de suport popular, però, va fer que progressivament deixés de banda l’òpera per dedicar-se a l’oratori, un gènere vocal més interessant i atractiu per al públic britànic, que tenia una predilecció particular pels temes bíblics que combinessin l’entreteniment amb ensenyances morals.

Aquest canvi de rumb, a més de ser una opció empresarial de prespectives econòmiques millors, també va estar influït per una altra circumstància. L’any 1737, Händel va patir un atac d’apoplexia que gairebé el va deixar paralític. Recuperat miraculosament, juntament amb la salut també va recobrar un renovat fervor religiòs, el qual va posar de manifest en obres tan significatives com El Messies, que va escriure poc desprès, l’any 1741. Des de llavors, va aplicar als oratoris tots els seus recursos i influències musicals, des de la seva formació en la cantata alemanya fins al virtuosisme de l’estil italià i l’originalitat que va descobrir en la música religiosa de Purcell. Aquests oratoris, escrits en anglès, el van convertir, més que les òperes, en un compositor d’enorme popularitat.

Belshazzar pertany a aquesta època, en què Händel ja havia deixat de banda definitivament el gènere operístic -la seva darrera òpera, Deidamia, data de 1740- per dedicar-se en cos i ànima a l’oratori. Compost l’any 1744 i estrenat el 27 de març de 1745, Belshazzar és un dels grans oratoris händelians de maduresa. El llibret el va escriure el poeta anglès i mecenes de les arts Charles Jennens (1700-1773), amb qui ja havia col·laborat en altres oratoris que inclouen El Messies. De la seva gestació, ens en parlen les cartes que es conserven de la correspondència entre Händel i Jennens. Si bé en testimonien algunes tensions, també manifesten la dedicació i cura amb què ambdós hi van treballar. Tot i que, finalment, va haver de retallar el text de Jennens, Händel el va descriure com una obra noble, grandiosa i fora del comú que li va inspirar idees molt particulars, alhora que expressava el delit que sentia en posar música a les seves paraules.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El llibret de Jennes descriu la caiguda de Babilònia, succeïda l’any 539 aC. Per construir el seu relat, es va basar principalment en fonts bíbliques de l’Antic Testament: el capítol 5è -“El banquet de Baltasar”- del Llibre de Daniel i les profecies de Jeremies i d’Isaïes. Però també hi va incorporar nombrosos detalls històrics addicionals que va prendre d’alguns textos de l’antiguitat, com Les històries d’Heròdot o la Ciropèdia de Xenofont, que recull l’educació de Cir.

Pel seu tractament argumental i per la solidesa del retrat que fa dels protagonistes, Belshazzar és un relat commovedor construït a partir de nombrosos elements dramàtics. És, en aquest sentit, un dels seus oratoris més operístics. El treball dels personatges és totalment convincent, i tanbé el dels cors, que aquí assumeixen un rol actiu en les seves diferents caracteritzacions, com a poble babiloni, persa o jueu.

El Barroc és un estil que es recrea especialment en els conrastos. Aquí, Händel i Jennens juguen amb l’oposició de contraris representants pel rei poderós, cruel i bàrbar Belshazzar i el sobirà noble, just i il·lustrat encarnat per Cyrus. Alguns autors veuen en el llibret de Jennens una manera de promoure el seu punt de vista sobre la reialesa britànica i les seves conviccions jacobites, partidari de la reinstauració de la dinastia dels Stuart i en contra dels Hannover i la corrupció política encapçalada principalment pel primer ministre Robert Walpole.

A banda de possibles interpretacions polítiques, Belshazzar és probablement el millor llibret de Charles Jennens i també l’última col·laboració amb Händel. Entre els seus mèrits, destaca el d’haver sabut inspirar la imaginació artística del compositor i suscitar una música realmant extraordinària, que varem poder sentir en la nova lectura que ens va oferir un il·lustre especialista William Christie.

 

El que varem poder gaudir va ser una maravellosa versió de l’oratori Belshazzar de Händel en mans de William Christie i Les Arts Florisants juntament amb un repartiment de nivell en la part solística.

William Christie ens va deleitar amb una interpretació plena de matisos, amb energia, amb expressivitat, amb comunicació, amb una altíssima qualitat tant interpretativa com musical.

Christie és un gran coneixedor de la música barroca i de com s’ha d’interpretar amb un profund estudi de la música de Händel i de la sonoritat i interpretació adient que requereix aquest gran compositor, conseguint unes versions de absoluta referència per qualsevol persona que vulgui sentir aquesta música i tot envoltat d’un gran carisme com a director amb una direcció segura, enègica, clara, comunicativa i efectista.

Les Arts Florisants orquestra i cor son unes formacions d’altíssim nivell tant com a conjunts i com a músics especialitzats en la música barroca amb criteris hístorics on tots els seus components son de gran nivell i que treballant amb uns criteris tant encertats per part de William Christie fa que siguin unes de les formacions de música antiga de les més prestigioses del món.

La part solista va estar formada per un elenc solid i d’alt nivell i amb un total coneixement de com s’ha d’interpretar la música de Händel:

El tenor Allan Clayton ens va interpretar un Belshazzar cruel i amb gran personalitat amb una veu potent i brillant, tot envoltat d’una tècnica i afinació impecables.

La soprano Rosemary Joshua va ser una Nitocris sensible, amb una veu de preciós tímbre que va cantar amb un estil molt propi i amb una musicalitat esquisida.

La mezzosoprano Caitlin Hulcup va cantar amb una tècnica molt ferma, amb gran musicalitat i entrega pel seu personatge.

El contratenor Iestyn Davies posseeix una veu fantàstica acompanyada d’una musicalitat sublim. És un cantant que al fer les seves interpretacions consegueix un magnetisme especial a l’escenari amb molta sensibilitat tot envoltat amb una execució impecable tant tècnicament com musicalment.

El baix-baríton Jonathan Lemalu va cantar amb personalitat i amb una veu d’un interessant tímbre amb molta musicalitat.