Les 4 estacions de Vivaldi per l’OSV

Palau de la Música Catalana “Simfònics al Palau” 2013-2014

Dissabte, 11 de gener de 2014

Johann Pachelbel

– Cànon

Johann Sebastian Bach

– Tocata i fuga, en Re menor, BWV 565 (transcripció per a violí d’Enrico Onofri)

– “Air” de la Suite núm. 3, en Re major, BWV 1068

Antonio Vivaldi

– Concert per a violí i orquestra, en Mi bemoll major, op. 8, núm. 5, RV 253, “la Tempesta di Mare”

LES QUATRE ESTACIONS

– I La primavera. Concert en Mi major, op. 8 núm. 1, RV 269

– II L’estiu. Concert en Sol menor, op. 8 núm. 2, RV 315

– III La tardor. Concert en Fa major, op. 8 núm. 3, RV 293

– IV L’hivern. Concert en Fa menor, op. 8 núm. 4, RV 297

 

Orquestra Simfònica del Vallès

Enrico Onofri – violí i director

 

El concert va començar amb el cànon més popular de la història de la música. L’autor n’és Johann Pachelbel, un dels organistes i compositors alemanys més notables de la generació anterior a Johann Sebastian Bach.

Enrico Onofri va tocar al concert una transcripció feta per ell de la famosa Tocata i Fuga en Re menor de Johann Sebastian Bach que es converteix en una peça per a violí sol.

Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi procedeixen d’un cicle de dotze composicions descriptives que ens parlen de meteorologia titulat “Il cimento dell’armonia e dell’invencione”, l’opus 8 de l’autor. Uns versos del mateix Vivaldi encapçalen cada un dels tres moviments de cada concert i ens situen en l’ambient.

El concert plantejat per Enrico Onofri al capdavant de una reduida OSV va ser entretingut. En el concert es van interpretar partitures del barroc molt conegudes amb la personalitat del violinista i director italià.

La seva visió de les partitures son del tot personals posant en tot moment el plantejament a la seva manera de viure i interpretar la música. En general va ser una mica sorprenent, ja que ell té maneres d’interpretar la música una mica contrastades. Per una part fa servir unes sonoritats i frasejos en la diriem “onda” d’interpretar la música barroca amb criteris històrics, que es pot estar d’acord o no, ja que per molts estudis que es facin sobre l’època i plantejaments que es facin no sabrem mai com sonava, ja que no es posseeix cap gravació de l’època barroca, i tots aquets plantejaments musicals que es fan servir per la música barroca son dubtosos, ja que resulten ser en general unes interpretacions fredes, superficials, amb un so lleig i de poca qualitat a moments amb poca humanitat. El tema està en que l’humà sempre ha sentit les mateixes emocions des de que l’home es home i és fa difícil d’entendre aquesta manera d’interpretar la música, ja que la sensació que t’emportes es de fredor i de no haver entès gaire el plantejament musical.

En  moments del concert va haver generositat i en altres més aviat frivolitat musical. De tota manera Enrico Onofri es un animal d’escenari amb gran contacte amb els músics de l’orquestra que van respondre a la perfecció amb una gran comunicació entre ells i una gran feina per part de tots ells.

Les quatre estacions de Vivaldi van ser del tot curioses en destacar molt els efectes del text original de la partitura, però a moments els tempos eren dispars i et deixaven descolocat ja que Onofri fa una interpretació molt lliure de la partitura.

Es va notar la feina que havia fet a consciencia amb els músics al aconseguir totes les seves indicacions i maneres de fer les seves interpretacions.