L’aventura cinematogràfica de Strauss a la Temporada de l’OBC

Temporada de l’OBC 2010-2011

L’Auditori

Diumenge, 6 de març de 2011

Què?

Richard Strauss
– El cavaller de la rosa, op. 59
Projecció de la pel·lícula muda de Robert Wiene del mateix títol, amb música
original composta per Richard Strauss i interpretada en directe per l’OBC
Adaptació: Bernd Thewes
Arranjaments: Frank Strobel

Qui?

Frank Strobel – Director

Què en pensem?

Strauss va ser contemporani del naixement del cinema i va viure prou per veure com es consolidava i es desenvolupava, però no va ser el seu món, de fet, El cavaller de la rosa va ser l’única intervenció directa del compositor amb aquest mitjà.

És important assenyalar que,durant l’etapa del cinema mut, hi va haver força compositors que van temptejar la possibilitat de crear música aplicada, però la gran majoria van acabar tornant al seu territori original amb l’arribada del cinema sonor: no era el mateix ser l’únic referent auditiu que haver de
conviure amb sons i diàlegs. Els qui s’hi van saber adaptar van acabar sent professionals que, amb el temps, van crear una nova manera de narrar que tant i tan bé va beneficiar el setè art, i que, com a compositors cinematogràfics,
també eren narradors musicals de les pel·lícules. Erich Wolfgang Korngold, per exemple, va ser un dels que van forjar l’essència del que és el guió musical com a complement del guió literari, base essencial del que avui entenem per cinema.

El cavaller de la rosa és una òpera còmica en tres actes amb llibret d’Hugo von Hofmaasthal que es va estrenar l’any 1911. Amb aquest material de base, era qüestió de temps que un mitjà com el cinema s’interessés per reciclar l’obra de
Strauss. Tampoc no era gens extrany, ja que en aquella època triomfaven pel·licules amb bases argumentals semblants i embolics sexuals i sentimentals. No hi va haver límits pressupostaris; decorats i vestuaris fastuosos, centenars
d’extres i un repartiment amb intèrprets de prestigi.

El director Frank Strobel va fer una adaptació amb l’orquestra excel·lent, ja que tot va anar a la perfecció la música amb l’imatge i l’OBC va tocar la música de Strauss amb molt bon nivell. En definitiva, va ser un esdevenimemt fantàstic,
ja que la pel·lícula té una valua molt gran cinematogràficament i a més poder veure aquesta pel·lícula amb la música va ser un gran plaer.