La Simfonia “Linz”

Temporada de l’OBC 2011-2012

Dissabte 17 de març de 2012

 

Ferran Sor: Ventafocs. Suite del ballet.

Maurice Ravel: Concert  per a piano i orquestra en sol major

Wolfgang Amadeus Mozart: Simfonia en do major núm. 36, KV 425 “Linz”

 

Alba Ventura – Piano

Howard Griffiths – Director

 

Ferran Sor, deixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, va ser dels pocs compositors al nostre país que van aconseguir fama internacional tot fent un recorregut artístic per Londres, París, Sant Petersburg i Moscou, fins al punt de protagonitzar fites històriques com l’obra que es va escoltar a l’Auditori en versió de suite orquestral gràcies a l’edició que n’ha fet el músic Sergi Casademunt per a l’editorial Tritó. Aquest ballet pantomima “Cendrillon” de Ferran Sor, que es va estrenar el 3 de març de 1823 a l’Académie Royale de Musique de París amb decorats de Pierre-Luc-Charles Cicéri, amb la italiana Emilia Bigottini com a primera ballarina i la coreografia de François Decombe. A París, Cendrillon es va convertir en un ballet de repertori i es va arribar a representar 104 vegades.

Va ser curios sentir aquesta partitura totalment desconeguda per a mi i per la majoria. És una música on realment et pots fer una idea del tipus de dansa que es feia a la època i on es va poder sentir una versió correcte tant en la seva musicalitat com en la seva execució.

Ravel va escriure el Concert en sol major entre el 1929 i el 1931, després de la gira que va fer pels Estats Units el 1928. Una gira de concerts que va durar quatre mesos i que el mateix Ravel va qualificar de “boja” per la quantitat de viatges amb tren que va fer d’una ciutat a l’altra, i també perquè va poder conèixer moltes personalitats de l’ambient artístic nord-americà, del cinema i del jazz. Ravel va compondre gairebé al mateix temps aquest concert i el que es coneix com a Concert per la mà esquerra, dedicat a Paul Wittgenstein, que havia perdut un braç. El Concert en sol major el va dedicar a la gran pianista francesa Marguerite Long, que el va estrenar el 14 de gener de 1932 amb Ravel a la direcció i l’Orquestra Lamoreux.

L’interpretació de Alba Ventura va ser molt polida tant tècnicament com musicalment. Va tocar amb un so i una articulació molt neta on s’entenien perfectament totes les notes de la partitura, va tocar amb bon gust musical i amb rigor interpretatiu.

La simfonia en do major núm. 36 del catàleg de Mozart, que porta el sobrenom “Linz” en record de la ciutat on la va compondre el 1783.  Mozart i la seva dona hi van fer una estada de tornada a Viena després d’haver passat unes setmanes a Salzburg, on el compositor va intentar sense èxit que hi hagués una aproximació entre el seu pare, Leopold, i la seva dona, Constanze, amb qui s’havia casat feia pocs anys sense el consentiment del seu pare. Linz van ser com unes vacances després de la tensió passada a Salzburg, i

El director Howard Griffiths va fer una versió de la simfonia de Mozart fresca i amb uns tempos i direcció musical on tot caminava pel seu propi pes, ja que es un director que principalment es dedica a que la musica flueixi per si sola i no la deixa que caigui en la monotonia.