29 noviembre, 2020

Khatia Buniatishvili inagura la Temporada de concerts 2013-2014 de Palau 100

Palau de la Música Catalana

Dimecres, 2 d’octubre de 2013

 

Módest P. Mussorgski

– Quadres d’una exposició

Franz Schubert-Franz Liszt

– Ständchen, Gretchen am Spinnrade, Erlkönig

Frédéric Chopin

– Scherzi núm. 2 i 3 op. 31

Maurice Ravel

– La valse, poema coreogràfic

 

Khatia Buniatishvili – piano

 

Mussorgski i Hartmann: Els quadres d’una exposició

“Mussorgski és poc conegut a França. És veritat que ens podem excusar dient que no és gaire més conegut a Rússia… Ningú ha parlat del millor que hi ha en nosaltres amb tanta tendresa i profunditat; és únic, i serà reconegut com a creador d’un art que no pateix regles estúpides ni artificialitats. Mai abans no s’havia expressat una sensibilitat tan refinada amb uns mitjans tan senzills. És gairebé com si fos un salvatge curiós que descobreix la música per primera vegada, guiat en cada pas per les seves pròpies emocions. Compon a batzegades i amb gran audàcia, però la seva increïble capacitat de previsió suposa que cada cop connecti amb el següent mitjançant un fil invisible. A vegades pot conjurar una sensació de foscor inquietant, tan poderosa que ens arrenca llàgrimes del cor.”

Claude Debussy descrivia amb aquestes paraules, en un article publicat a “La Revue Blanche” el 15 d’abril de 1901, l’esperit creador del compositor rus Módest Mussorgski. Música en imatges, en estat pur i en la seva versió original per a piano i que posteriorment va instrumentar Maurice Ravel per a  orquestra simfónica i que és la versió més coneguda i que més s’interpreta.

L’obra fa un recorregut musical i visual per tots i cadascun dels quadres de l’arquitecte Viktor Hartmann que va inspirar l’obra de Mussorgski.

 

Khatia Buniatishvili va començar amb força i contundencia pianistica el recital de piano.

Aquesta partitura de Mussorgski és complicada tant intelectualment com tècnicament per al pianista que ha de abordar-la, ja que està plena de matisos musicals i coloristes al ser inspirada per una exposició de quadres reals i això fa que sigui una música descriptiva, i aquesta descriptivitat dels quadres fa que es compliqui més l’interpretació ja que es tracta d’una música també visual.

La pianista georgiana va interpretar aquesta intensa partitura amb temperament, força interpretativa, amb una personalitat molt marcada i carisme, i es va notar que quan interpretava cada quadre tenia present la imatge. Buniatishvili posseix unes mans grans i fortes que li permet poder treure un so gran del piano i interpretar aquesta partitura, però en ella hi ha un tema que realment no se sap si es pur marketing, o realment la seva personalitat alhora de tocar es real.

Hi ha varios temes a tocar: el seu joc amb la seva cabellera constant tant al tocar com al saludar. Dona la sensació que tots els seus moviments per retirar-se el cabell de la cara i al saludar el moviment de coqueteig constant, el seu cabell que li tapa la cara al tocar que fa que tingui que estar preocupada de retirarse el cabell mentre interpreta la música. El seu vestuari tant en aquest concert com el concert que va fer la temporada passada es nota que està estudiat al detall per que ella tingui una imatge de femina-sensual. El tema està que tots els seus moviments, el seu cabell, el seu vestuari, la seva manera de saludar i la seva manera de caminar estan completament estudiats per que aquesta pianista sigui un èxit rotund. I així es, és una pianista que almenys a Barcelona arrasa.

Tot aquest mumtatge estètic i visual funciona avui en dia. Està clar que es una manera de enfocar la carrera de certs artistes que es molt efectiva i d’èxit segur. Però el problema de tot això es que totes aquestes coses despisten l’atenció de la música que en el fons es lo principal, i per això mateix jo estic dedicant una gran part del meu escrit en aquest tema, la imatge fisica i el llenguatge corporal de la pianista, i que això no hauria de ser el més important, però quan estas al concert justament es el que crida més l’atenció.

Però s’ha d’estar obert a tot tipus de maneres d’interpretar un concert mentres hi hagi una qualitat artistica.

Khatia Buniatishvili posseeix virtuts molt bones i altres de no tant bones: és una pianista molt expressiva i molt comunicativa alhora d’expressar el discurs musical.

En el Quadres d’una exposició va arribar a crear moments molt impactants i realment màgics on va aconseguir que entresim dintre el quadre que cada moment estava interpretant. També té una manetra d’interpretar aquesta partitura amb un sentit unitari i global de la partitura. Va crear moments molt íntims i recollits quan ho requeria, i uns altres dramàtics i amb una gran força. Hi ha un abús del pianisim massa superficial on hi havia moments que quasi no es sentia el piano i que es tornavem monotons musicalment, i també en alguns moments els seus fortes eran potser una mica bruts i de poca qualitat sonora. Però va fer una interpretació molt interessant de la meravellosa partitura de Módest Mussorgski amb un final apoteosic de “La grande porte de Kiev”.

La segona part es varen interpretar uns arranjaments de Franz Liszt amb una gran delicadesa i bon gust musical amb un so un pel superficial.

Els dos Scherzi de Chopin els va defensar amb seguretat i precisió.

I per acabar el concert va interpretar amb brillantor “La valse” de Maurice Ravel, una partitura que poques vegades s’interpreta amb piano, i que es realment interessant i rica tímbricament per aquest instrument.

En definitiva Khatia Buniatishlivi es una bona pianista, amb algunes mancaces tècniques, però amb una interessant i molt valuosa expressivitat.