Jean-Guihen Queyras a l’Auditori

Temporada de l’Auditori 2013-2014

Dimecres, 21 de maig de 2014

Queyras recital portada

Johann Seabastian Bach

– Suite núm. 1 en Sol major per a violoncel sol, BWV 1007 (1720-1721)

Benjamin Britten

– Suite núm. 1 per a violoncel sol, op. 72 (1964)

Zoltán Kodály

– Sonata en Si menor per a violoncel sol, op. 8 (1915)

Jean-Guihen Queyras – violoncel

 

Entre els anys 1717 i 1722, Johann Sebastian Bach compon un gran nombre d’obres instrumentals. L’interès per l’experimentació es fa evident en moltes d’elles: El clavecí ben temperat, les sonates i partites per a violí i les sis suites per a violoncel. Escrites per a un instrument que a l’època ocupa un lloc secundari, les suites per a violoncel posen a prova els recursos tècnics de l’instrument, alhora que exploren les seves possibilitats polifòniques.

El concert va començar amb la primera Suite per violoncel sol de Johann Sebastian Bach. El violoncel·lista Jean-Guihen Queyras va començar el concert amb sensibilitat, profunditat i serenitat. La seva interpretació de la Suite va ser molt musical amb grans frasejos amb una tècnica neta i clara per abordar tots els requeriments tècnics per intrpretar la partitura amb una musicalitat fresca, natural i neta. La seva afinació en tot moment va ser impecable amb una articulació perfecta on es van poder sentir totes les harmonies polifòniques que posseeix la música de Bach.

Jean Guihen Queyras Photo: Marco Borggreve

 

Les tres suites per a violoncel de Benjamin britte, escrites entre 1964 i 1971, estan inspirades en la figura del viol·loncelista Mstislav Rostropóvitx. Les obres reponen de manera directa als recursos interpretatius i a la tècnica del dedicatari, alhora que donen una gran llibertat mètrica a l’intèrpret. La primera suite s’etructura en nou moviments: sis escenes musicals contrastades que s’enllacen sense pauses i que s’emmarquen mitjançant un Canto meditatiu.

La Suite núm. 1 de Britten és una partitura complexa en la seva concepció i en el seu discurs musical. Queyras li va aportar a la partitura maduresa, intel·ligència musical i emocional amb una profunda interpretació. Va jugar amb totes les sonoritats posibles del violoncel amb contrastos sonors i musicals.

Aquest viloncel·lista és un grandíssim intèrpret del seu instrument amb una tècnica excepcional i una musicalitat magistral. És un músic que et transporta al seu mon interpretatiu amb unes interpretacions plenes de personalitat pròpia, força-expressiva i un carisme emocional molt potent. Mentres ell toca sembla que toqui per cada persona individualment que hi ha a la sala, per aquesta manera que té de tocar tant emocionant i comunicativa. Ell i el seu violoncel formen una sola unitat amb la més naturalitat posible, i que amb aquest gran domini que té del seu intrument li permet poder expressar amb plenitud totes les seves idees musicals.

Jean-GuihenQueyras-m

Zoltán Kodály escriu la Sonata per a violoncel sol, po.8 l’any 1915, de la qual Béla Bartók admirà el seu estil original i els sorprenents efectes vocals. L’obra és un veritable repte tècnic per a l’intèrpret. Els seus tres moviments estan estretament relacionats mitjançant motius recurrents, tot i que la impressió final és la d’una successió de contrastos sobtats, en què el contrapunt èpic dóna la mà a recitatius, meditacions, moviments de dansa, sons de gaites, cítares i fins i tot a una orquestra gitana.

La Sonata en Si menor per a violoncel sol de Zoltán Kodály es una partitura exuberant plena de riquesa sonora i tècnica. La interpretació de Jean-Guihen Queyras va ser completament impactant, ja que al posseir aquesta tècnica excepcional li va permetre tocar la partitura d’una manera expressiva, molt rica en contrastos, plena de dinàmiques, plena de vida i amb un domini absolut de la partitura. Aquesta obra de Kodály és tècnicament molt complicada, i  Queyras la va abordar amb plenitud amb tota la seva escriptura polifònica i en les seves riqueses sonores i estilístiques.

Va ser un recital del violoncel·lista molt especial, per que ell tot el que toca ho fa especial, i quan estas davant d’ell et convida a entrar en una dimensió musical que va més enllà de les notes escrites,i que, mentres estas en el concert la seva música t’envolcalla sensitivament.

Jean-GuihenQueyras 4