Händel’s Bad Guys

Temporada de Palau 100  2012-2013

Dimarts, 28 de maig de 2013

 

Georg Friedrich Händel (1685-1759)

– Simfonia per a cordes en Si bemoll major, HWV 339. Allegro

– Vo’ dar pace (de Tamerlano)

– Nella terra, in ciel (de Faramondo)

– Concert a quattro en Sol major, HWV 314 (reconstrucció de R. Minasi)

– Bel labbro (d’Ottone)

– Dover, giustizia, amor” (d’Ariodante)

– Domerò la tua fierezza (de Giulio Cesare)

– Serenatevi oh luci belle (de Teseo)

– Se l’inganno (d’Ariodante)

– Sonata a quattro en Sol major, op. 5 núm. 4

– Cosi suole (de Faramondo)

– Voglio stragi (de Teseo)

 

Xavier Sabata – Contratenor

Il Pomo d’Oro: Riccardo Minasi-violí i direcció, Boris Begelman-violí, Giulio d’Alessio-viola, Ludovico Minasi-violoncel, Davide Nava-contrabaix, Maxim Emelyanychev-clacicèmbal.

 

Una “declaració d’intencions”. D’aquesta manera defineix l’actor i contratenor català Xavier Sabata, format a Barcelona i Karlsruhe, el programa del concert que va oferir a Palau 100: són els seus Bad Guys, títol que coincideix amb el seu darrer treball discogràfic i que ara presenta al públic de Palau 100 de manera exclusiva; un treball que arriba ple de talent, frescor, bon gust i una qualitat extrema. La producció operística de Georg Friedich Händel, autor al qual es dedica aquest monogràfic, és un dels pilars del bel canto barroc i inclou més de trenta-cinc títols, gairebé tots fruit d’una etapa que comença amb el desembarcament del compositor a Londres el 1710 procedent d’Itàlia, país on havia descobert tots els secrets de l’oratori i del melodrama, sobretot a les ciutats considerades llavors “d’avantguarda”: Venècia i Nàpols. En el concert varen desfilar per l’escenari personatges händelians que Xavier Sabata inclou en Bad Guys i d’altres, com ara Gernando de Faramondo, que havia dut a l’estudi de gravació prèviament. El projecte Bad Guys va néixer per una invitació que l’artista va rebre del Festival de Halle (Alemanya): “Vaig decidir apostar per personatges forts, per antiherois”, explica l’artista, “per aquells papers en què em sento especialment còmode com a intèrpret. Sóc cantant d’òpera, però també sóc actor, i volia mostrar al públic allò que podia aportar de més en un recull d’àries, peces que, d’altra banda, no es fan mai en recital. Per això em van entusiasmar els personatges que em permetien una recerca d’una certa dramaticitat vocal, poder dur aquesta energia teatral cap a la veu”.

Sabata, doncs, va ensenyar la personalitat d’un grapat de “dolents”. Personatges que l’enamoren, com l’esmentat Gernando, un paper que, a més de caràcter, exigeix molt de virtuosisme interpretatiu; o el dolentíssim Polinesio, de la coneguda òpera Ariodante, segons Sabata, “un dels papers més fascinants mai escrits per Händel, que apropa moltes branques dramatúrgiques”. Pulcritud tècnica i ornament, però també passió teatral: aquestes varen ser les claus del concert. Dolents com ara Tamerlano, Tolomeo, Egeo i Adelberto, varen aparèixer representats per la veu de Xavier Sabata, brillant, d’amplíssimal tessitura, viril i amb la lleugeresa suficient per afrontar l’ornament vocal. “Tolomeo, per exemple, és un nen que només vol venjança”, aclareix el cantant, “i per això l’he volgut fer més pervers accentuant aquesta vessant. Tot això en una ària: al concert, com al disc, hem d’arribar a l’ànima de cada peça”.

El públic londinenc es va consagrar a Händel amb entusiasme i això li va permetre desenvolupar el seu art i la seva habilitat com a empresari teatral. Componia amb una facilitat sorprenent, reutilitzava material prèviament escrit i entenia que una creació poerística podia tenir tantes versions com reposicions, bo i adaptar-se a les necessitats de cada moment. Tot això abans de la deacadència del gènere italià al Londres del segle XVIII, que va venir marcada per l’estrena de The Beggar’s Opera de Joohn Gay (1728), un canvi que va aportar l’ús de l’anglès als llibrets i d’una música menys refinada; Händel llavors va apostar per l’oratori, forma a la qual es consagrà també de manera triomfal.

El concert de Xavier Sabata amb Il Pomo d’Oro va ser preciós i molt especial.

Xavier Sabata va estar esplèndid en la seva interpretració dels seus “Händel’s Bad Guys”, i dic “seus” per què aquests malvats personatges händelians els va fer completament propis i personals, ja que es nota que aquest seu nou CD l’ha fet amb tot el seu amor, amb un gran entusiame i dedicació.

Es va notar (com ell mateix diu) que es troba molt cómode amb aquest rols, ja que vocalment com actoralment li van a la perfecció, ja que es un cantant que posseeix una tècnica impecable i una musicalitat de qualitat amb el temperament adequat per aquests personatges.

Sabata es va entregar totalment a la música, als personatges i al públic, fent unes interpretacions molt expressives, plenes de força, de musicalitat expressiva, amb uns grans frasejos musicals, amb una gran interpreatció dramàtica. A part de les seves interpretacions amb gran força actoral el contratenor domina a la perfecció la seva veu per poder jugar amb els colors i les dinàmiques, i que li permet poder executar les agilitats amb naturalitat i gran perfecció, i que a tot això ell disfruta absolutament amb el que fa i ho transmet al públic amb un gran magnetisme a sobre de l’escenari.

Il Pomo d’Oro és una formació amb criteris musicals historiscistes barrocs amb un gran nivell tècnic com musical. Els seus intèrprets toquen amb gran soltura i gran nivell tècnic dels seus instruments, i que això fa que interpretin la música barroca amb virtuosisme, frescura i gran musicalitat. En els moments on tocaven sols varen fer una interpretació de les partitures de Händel amb un desplegament de colors i articulacions musicals amb un gran ventall de possibilitats, i son uns músics amb una gran capacitat de comunicació i conjunció entre ells. En el moment en que varen tocar les partitures vocals amb Xavier Sabata la conjunció va ser del tot perfecte, ja que havia un treball minuciós de la daramaturgia de les àries de Händel on estaven treballats tots els detalls músicals i expressiu de les partitures per així poder donar-li tota l’expressió dràmatica necesaria.

Va ser un gran concert que va tenir un èxit rotund, i que per Xavier va ser del tot emotiu el poder presentar a Barcelona en el prècios Palau de la Música els seus “Händel’s Bad Guys”.