Temporada de Palau 100 2012-2013
Dilluns, 18 de març de 2013
Ludwig van Beethoven
– Concert per a piano i orquestra núm. 4, en Sol Major, op. 58
– Simfonia núm. 7, en La major, op. 92
Leif Ove Andsnes – Piano
Gustav Mahler Jungendorchester
Herbert Blomstedt – Director
El Concert per a piano núm. 4 de Beethoven es va estrenar el 1807 al palau del seu protector, el príncep Lobkowitz. Campió de la llibertat, de l’artista com a persona que marca el futur, Beethoven -en realitat no existeix l’art sense una comlpicitat social- va ser sostingut pel mecenatge nobiliari. “Per primera vegada en la vida d’un músic, s’esdevé de manera efectiva que unes quantes persones benestants es van encarregar de conservar-li la seva independència de la manera que ell la comprenia”, diu Wagner, que coneixia bé aquestes qüestions.
Aquest Concert núm. 4 ens mostra un Beethoven llunyà de la Simfonia núm. 7, profundament líric, transparent, fidel a la forma, amb sonoritats suaus, amb tonalitats plàcides. És el piano el que, breu i amb claredat -al contrari de l’habitual en els seus tres anteriors-, obre el Concert, respost per una llarga exposició orquestral que subratlla intenció de diàleg, la seva quinta essència. L’artista individu pren lloc en la nova escena, i desplega una enorme ambició d’idees en els parts solistes, en les cadències. Beethoven mateix va deixar escrites aquestes parts a solo en les quals abunda el virtuosisme; resulta clara la introversió del segon moviment en què el diàleg és molt marcat amb la veu cantant del pianista, subtil i profund, que ens deixa sense respirar. Un final festiu, puixant i ple d’alegria, amb el diàleg gairebé captivador, completa aquesta obra magistral.
L’intervenció de Leif Ove Andsnes des de bon començament va ser elegant i controlada. El pianista posseeix una tècnica amb control absolut del teclat amb un so delicat, clar i curos amb una musicalitat elegant i molt tècnica, ja que “tècnic” és l’adjectiu per descriure el pianista noruec.
La Gustav Mahler Jugendorchester va fer una versió del concert de piano molt dinàmica, musical i amb molta enèrgia.
La Simfonia núm. 7 en La major s’estrena el 1813 en un ambient marcial, d’entusiasme per la derrota de Napoleó, i és un exemple clar de les circumstàncies socials. Els temes destil·len ritme, les seqüències de la corda s’enlairen cap a la llum; els temes repeteixen una nota o un acord, els vents destaquen sempre, encara que l’Allegretto comença a la corda. En el tercer moviment, Presto, dóna protagonisme al timbal i canvia la seva afinació per accentuar el tema (la nota La és una constant destacada de l’obra des del començament i aquí la subratlla), la qual cosa el fa també protagonista del Trio central escrit en Re major i acabant amb un final apoteòsic.
Aqui l’orquestra va fer una interpretació amb musicalitat, força expressiva, comunicació i amb molta energia, ja que aquesta orquestra el que es destaca més és les ganes de tocar i l’energia que desprenen aquests talentosos joves músics. Es nota molt aquesta ganes que tenen de tocar i fer música junts pel projecte de la “Gustav Mahler Jungendorchester” de unir els joves músics europeus i que el resultat és una gran unió musical entre ells que es transmet a l’escenari a travers de la música amb el seu entusiasme i força que desprenen al interpretar la música. Un alt nivell posseeixen els músics d’aquesta orquestra i que fa que puguin abordar qualsevol repertori que es proposin. El vent va estar impecable al igual que la corda, però la corda en alguns moments varen apretar massa l’arc i el so en els fortes era una mica estrident i brut.
El director Herbert Blomstedt segurament va fer una feina prèvia als concerts, però una vegada a l’escenari els músics anaven pràcticament sols ja que el mestre està ja massa gran per dirigir i difícilment podia portar el tempo amb el seu cos per la seva avançada edat, i que això fes que l’orquestra anes conjuntada gàcies als caps de corda i això va fer que anesin junts en tot moment.
Más historias
Concierto de Ismael Jordi en el Teatro de la Zarzuela
Concierto de Celso Albelo en el Teatro de la Zarzuela
La Bamberger Symphoniker en Ibermúsica