Grigorij Sokolov a PALAU 100

Temporada 2011-2012 de PALAU 100

Dimarts 20 de març de 2012

 

Jean- Philippe Rameau: Suite en Re

Wolfgang Amadeu Mozart: Sonata núm. 8 en La menor

Johannes Brahms: Variacions sobre un tema de Händel op. 24, Intermezzi op. 117

 

Grigorij Sokolov – Piano

 

El concert de Grigorij Sokolov va ser simplement extraordinari i fàbulos, i dient això ja no caldria dir res més, ja que va ser un concert memorable ple d’energia musical, bellesa interpretativa i sonora, i amb una interpretació magistral de les partitures dels tres compositors que va interpretar.

 

A l’època dels enciclopedistes i dels filòsofs de la raó, Jean-Philippe Rameau, va aportar a la música francesa un feliç equilibri entre la intel·ligència i la sensibilitat. L’obra per a teclat de Rameau no és massa quantiosa- 65 peces-, però és immensa per la seva qualitat. El 1724, dos anys després de la publicació del Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels, va aparèixer el Deuxième recueil de pièces de clavecin, format per 20 peces purament poètiques o descriptives, la meitat en forma de rondeau. Aquest segon recull representa un progrés notable respecte del primer (1706): les peces de caràcter dominen sobre les danses de l’antiga suite, l’escriptura instrumental és més elaborada, les modulacions més agoserades, i les dissonàncies expressives més freqüents. A l’anomenada Suite en Re d’aquesta col·lecció pertanyen les 10 peces que es varen interpretar al concert.

La Suite en Re de Rameau la va tocar amb una musicalitat poètica i amb un so preciosista del piano, creant un clima de total comunicació entre el púbic i la música que ens va envoltar a tots d’una manera molt sincera i sensible. Va ser una interpretació de la música de Rameau sentida amb una gran musicalitat i sentit de la puresa més poètica de la música.

La Sonata en La menor K. 310 de Mozart és una pàgina tensa i dramàtica, romàntica avant la lettre. L’Allegro maestoso és ple de xocs harmònics expressius. Un punt culminant de tensió se situa a la segona part del desenvolupament, en una seqüència polifònica d’estranyes dissonàncies; i la represa en La menor del segon tema és objecte d’una ampliació substancial respecte de la seva presentació a l’exposició. Malgrat la nota somrient dels primers compassos, l’Andante en Fa major resta extremadament ombriu. I el Presto conclusiu, que perllonga la intensitat dels moviments anteriors, és l’únic rondó de Mozart en tonalitat menor.

La sonata en La menor de Mozart la va interpretar amb una lectura de la partitura profunda i molt endisada en si mateix, amb uns matisos i frasejos interns en totes les seves veus d’una manera magistral i amb uns tempos molt adecuats on es varen poder sentir tots els discursos interns i externs que posseeix la partitura de Mozart, amb tot el caràcter necesari per cada moviment, ja que és passa del dramatisme al lirisme més precios durant tota la sonata i que Sokolov va interpretar a la perfecció.

L’obra pianística de Brahms comprèn una cinquantena de peces datades entre el 1851 i 1893. D’un virtuosisme menys espectacular que el de Liszt, és més propera a la línia de Beethoven, Mendelssohn i Schumann, per una escriptura pianística de sonoritats plenes i compactes que rarament dissocien l’element horitzontal del vertical. Després d’experimentar els motlles clàssics, amb sonates i variacions, Brahms es decantà vers una concepció del piano com a confident, amb peces plenes de riquesa, però més breus i d’una llibertat total de concepció.

Les partitures de Brahms tal com les va interpretar Sokolov puc dir que varen ser espectaculars, fabuloses i úniques, ja que aquest pianista te una manera de tocar molt personal i molt seva i amb un so molt particular i amb molta personalitat. Treu un so del piano amb una qualitat extrema, plena d’harmonics i que aprofita totes les posibilitats del instrument. Els seus fortes son plens i sonors amb gran calidesa,força i qualitat sonora. Els seus pianos son vius amb molta delicadesa i ànima. Sokolov es realment un dels grans pianistes de la nostra època i que han marcat una manera de tocar i d’entendre i interpretar la música molt seva amb una personalitat molt marcada i amb una profunditat interpretativa i sonora que realment molt pocs poden arribar. L’èxit del concert va ser tant gran que ens va deleitar amb sis bisos fora de programa.