Gidon Kremer i Martha Argerich a Palau 100

Dijous, 28 de novembre de 2013

Mieczyslaw Weinberg

– Sonata núm. 5 per a violí i piano, op. 53 (1953)

Ludwig van Beethoven

– Sonata en Sol major per a violí i piano, op. 96 (1812, rev. 1815)

Mieczyslaw Weinberg

– Sonata per a violí sol núm. 3, op. 126 (1979)

Ludwig van Beethoven

– Sonata en Sol major per a violí i piano, op. 30 núm. 3 (1802)

 

Tot i no tenir la transcendència dels Quartets, les deu Sonates per a violí i piano ocupen un espai important en la producció cambrística de Beethoven. El músic alemany coneixia perfectament el violí, que havia estudiat amb Franz Anton Ries. En aquell moment, l’instrument estava vivint importants transformacions, que Beethoven va fer evidents en l’ampliació del registre tímbric de les dues últimes sonates del cicle.

Les obres del compositor alemany que van sentir en el recital tenen la mateixa tonalitat, Sol major. Entre l’una i l’altra, però, hi ha deu anys de diferència: la vuitena -composta juntament amb les Sonates núm. 6 i núm. 7- data de 1802, mentre que l’última és de 1812. Aquesta darrera sonata, que és la que va obrir el concert, és una antítesi de la precedent, la Kreutzer. El que en aquella era dramatisme, aquí és equilibri i serenor, amb un lirisme que embolcalla tota l’obra. Una de les composicions més delicades de Beethoven.

Al costat de les sonates de Beethoven, trobem dues obres d’un autor que per a més d’un resultarà estrany: Mieczyslaw Weinberg (1919-1996). La vida d’aquest músic jueu va ser realment desgraciada: es va veure obligat a fugir diverses vegades per salvar la vida. De ben segur que hauria mort si Dmitri Xostakóvitx no hagués intervingut. L’amistat i l’admiració mútua entre Weinberg i Xostakóvitx havia nascut en el mateix moment en què aquest descobrí la partitura de la Primera Simfonia, que a Weinberg li havien fet arribar a través d’un col·lega. Xostakóvix el crida al seu costat, on des d’aleshores compartian alegries i tristeses, fins a la mort de l’autor de Lady Macbeth, l’any 1975.

El catàleg de Weinberg sobrepassa les 500 obres, tot i que poc més de 150 tenen número d’opus. Va compondre per a tot tipus de gèneres: somfonies, òperes, música incidental (teatre, cinema, ràdio), concerts per a diversos instruments, un bon grapat de cançons i també molta música de cambra, en què destaquem els disset quartets de corda i un seguit de sonates per a diversos instruments, entre els quals, cinc per a violí i piano i tres per a violí sol. El dia del concert van tenir l’ocasió de sentir-ne una de cada grup.

L’ús de motius provinents de músiques populars és una constatnt en la música de Weinberg. Segur que la riquesa i qualitat de la seva obra no deixa indiferent, alhora que continua augmentant l’interès dels intèrprets per difondre la seva música, en concerts i enregistraments.

Experiència, maduresa, maestria, complicitat i musicalitat va ser els adjectius valorables de l’interpretació del concert de Gidon Kremer i Martha Argerich.

En aquests moments de les carreres d’aquests dos músics no es poden dir moltes coses que s’hagin dit dels dos grans músics que han donat grans interpretacions de referència a l’historia de la música, l’únic, es pot tenir un gran respecte i admiració per ells alhora d’escriure una crítica. En el concert on van interpretar la música de Mieczyslaw Weinberg i Ludwig van Beethoven ho van fer amb gran saviesa i rigor, i que va ser una gran oportunitat per veure aquests artistes junts a l’escenari.

Fotos: Antoni Bofill