Gewandhausorchester Leipzig

Temporada 2011-2012 de PALAU 100

Dimecres 23 de maig de 2012

 

Dmitri Xostakóvitx: Concert per a violí i orquestra núm. 1 en La menor op. 99

Johannes Brahms: Simfonia núm. 3 en Fa major op. 90

 

Leonidas Kavakos – Violí

Gewandhausorchester Leipzig

 

Riccardo Chailly – Director

 

Dmitri Xostakóvitx durant els vuit anys en què va treballar en el Concert per a violí núm. 1, assetjat de forma despietada pel jou soviètic, va introduir molts retocs en aquesta fascinant partitura, encara que, malgrat la seva llarga gestació, sempre va romandre propera a la idea d’una suite. Certament, en la música concertant del gran compositor rus, el lluïment de l’instrument solista mai no ofega la profunda expressivitat de la seva música. Fidel a aquesta premisa, cadascun dels seus quatre moviments porta un títol que defineix la seva atmosfera expressiva. La intensitat expressiva del “Nocturn” és molt profunda al llarg d’un moviment sense contrastos marcats. Allò que predomina és el sentit cantable i l’endimoniada dificultat d’una escriptura solista que explora tots els registres del violí i de la tècnica de les dobles cordes.

El caràcter més sarcàstic i expressionista brolla en l'”Scherzo”, amb aquest punt demoníac que caracteritza tots els scherzi del genial compositot. Una altra forma sàviament tractada per l’autor és la impressionant “Passacaglia”, amb un tema exposat per la corda greu i tocs de les trompes a manera de vigorós contrapunt. El més breu dels moviments és la “Burlesca” final: tot allò que el bell “Nocturn” inicial era lúcida meditació, es converteix aquí en festa popular, plena d’entusiasme, vigor, lluïment i energia interior.

El violinista Leonidas Kavakos juntament amb l’orquestra de la Gewanhausorchester i el seu director titular Riccardo Chailly ens varen oferir una versió excel·lent del concert de violí de Xostakóvitx. El violinista per la seva part va tocar amb un so imponent del seu violí Stradivarius “Abergavenny” del 1724, amb una interpretació apassionada i plena de força expressiva, amb una tècnica impecable i un dramatisme sonor-musical molt adequat per la partitura de Xostakóvitx. L’orquestra i el seu director es varen conjuntar a la perfecció amb el solista, ja que en cap moment va superar el volum per sobre el solista en els moments concertants i Chailly va treballar la partitura excel·lentment ja que en els moments de portagonisme de l’orquestra varen sobresortir brillantment.

La Simfonia núm. 3 en Fa major op. 90 de Johannes Brahms es va estrenar a Viena el 2 de desmbre de 1883, dirigida per Hans Richter, amb èxit apoteòsic. En aquesta partitura es donen cita totes les virtuts del simfonisme brahmsià. Va ser escrita a Wiesbaden, en un ambient d’afable tranquil·litat, tot alternant la tasca compositiva amb agradables passejades en companyia d’amics. Richter la va denominar”Heroica”, per la força d’aquestes tres notes (Fa-La bemoll-Fa) que prenen les regnes del discurs simfònic al començament del primer moviment, en una planificació que condueix a un enèrgic finale que dóna ple sentit a l’obra. En l’art de la variació, el sentit de la progressió i la varietat harmònica i modulatòria radiquen algunes de les claus d’un discurs simfònic capaç de generar una gran tensió  lírica. Sorprèn la generositat temàtica de l'”Allegro con brio” inicial; la subtilesa rítmica o l’esperit de variació permanent que li atorga una gran càrrega expressiva, gairebé greu, en l'”Andante”, i el lirisme desbordat del justament cèlebre “Poco Allegretto”, d’una bellesa melòdica i una càrrega nostàlgica irresistible.

L’orquestració és una font de sorpreses, més per la imaginació i el sentit particular del color que per l’afany innovador. També el sentit del color, el càlid lirisme i l’irresistible pols rítmic garanteixen la fluïdesa i tensió d’un discurs simfònic d’admirable força expressiva. Des de la seva estrena va aconseguir una difusió extraordinària, tanta que el mateix Brahms, tement que arribés a enfosquir la resta de la seva producció simfònica, va arribar a referir-s’hi com a una simfonia malauradament massa cèlebre. La posteritat, per cert, ha dissipat completament aquests temors i les seves quatre simfonies gaudeixen d’un lloc privilegiat en el repertori.

Amb l’interpretació que varem poder gaudir de la Simfonia núm. 3 de Brahms es va poder sentir tot el romanticisme líric de Brahms amb tot l’espendor i la expressivitat que necesita la música del compositor alemany.

Chailly és un director que treballa l’orquestra de manera que aprofita tots els seus recursos i això fa que ell tingui molt clar el que vol treballar en cada partitura per poder transmetre i expressar les seves idees musicals a la perfecció. A més es un músic amb un gran magnetisme i força, i que té la virtut de tenir l’orquestra a les seves mans i que això sempre fa que la feina que fagi amb l’orquestra sempre sera fantàstica i que tots aniran en una idea d’unitat tant musical com sonora, al poder transmetre als músics tota l’energia interpretativa per fer unes interpretacions magistrals, i això és un do que només posseeixen els grans directors de l’historia musical.

Per la seva part l’orquestra posseeix uns músics de primera qualitat un per un, i que alhora de tocar tots s’entreguen al cent per cent tant tècnicament, musicalment i receptivament cap el seu director, i això fa que qualsevol partitura que interpretin sempre sera una unitat en el so i una unitat musicalment, ja que aquesta és l’única manera de que una partitura sigui interpretada amb coherència i qualitat tant musical com instrumental.

La simfonia va estar plena de dinàmiques amb frasejos amb total coherència. Amb un treball musical d’alt nivell on totes les notes i frases musicals estaven treballades fins a l’últim detall. Tot això amb una expressivitat-enèrgica de primer ordre i que va fer que toquesin Brahms amb tot el sentit romàntic necesaris i amb un so profund i brillant.

En definitiva es pot dir que realment això es tocar, dirigir i interpretar la música com toca amb tot el contingut sensitu-expressiu i amb tot el que cal tenir per ser uns músics autentics i reals.