Fabulós Quartet Casals

Temporada de Cambra i Recitals 2011-2012 a l’Auditori

 

Dijous 15 de desembre de 2011

 

Ludwig van Beethoven: Quartet en do menor núm. 4, op. 18 núm. 4 (1801)

Dmitri Xostakóvitx: Quartet núm. 8 en do menor, op. 110 (1960)

Bedrich Smetana: Quartet núm. 1 en mi menor (1876)

 

QUARTET CASALS

Vera Martínez Mehner i Abel Tomás Realp – violins · Jonathan Brown – viola · Arnau Tomás Realp – violoncel

 

BEETHOVEN

Els sis quartets opus 18 de Ludwig van Beethoven no tenen la intenció autoreferencial de les obres anteriors. Representen, això sí, la seva primera aproximació l’any 1801 a un gènere ja consagrat per Haydn i Mozart i que Beethoven portaria a les seves cotes més elevades. La concepció de quatre músics en diàleg que vèiem en el quartet: la fluïdesa del primer moviment, que presenta una textura uniforme feta a partir de la independència de les veus; la concepció fugada de l’Andante, on cada instrument reprèn la frase iniciada per l’anterior i genera un cànon; l’atípic Minuet, amb un tempo accelerat i una mètrica sorprenent que accentua l’últim temps de cada compàs, i un Rondó final de caràcter conclusiu i apoteòsic.

El Quartet Casals va escalfar motors amb el quartet de Beethoven amb una fantàstica interpretació de la partitura; Una afinació impecable, una musicalitat extraordinaria amb una frescura, energia, un fraseig inteligent i treballat amb profunditat, amb un so conjuntat fins al últim detall, amb una conpenetració absoluta entre els quatre interprets que va fer que dones el resultat d’una interpretació d’altissim nivell. A més el Quartet Casals tenen unes caracteristiques molt marcades qu’els defineixen i els diferencien i que son molt propies d’ells; son uns músics que exterioritzen tot el que senten i que volen transmetre de la música i a través de la música. Ells al interpretar una partitura van més enllà de la simple interpretació de la música, ja que transpassen les fronteres i transporten la seva manera d’interpretar les partitures a un nivell sensitiu-expresiu-sensorial que et transporta realment a una altra dimensió on la música es pur sentiment intelectual on existeixen totes les sensacions i on pots sentir tot el que els compositors volen expresar amb la seva musica. Ja que ells fan unes lectures completament profundes de les partitures on hi son tots els detalls en la seva esencia. Amb tot això consegueixen que ells, els seus instruments i les partitures formin una sola unitat amb la gran entrega que aporten a la música que interpreten i que arriben a millorar les partitures escrites amb les seves interpretacions. La manera com ho reps com a públic es que s’endinsa tant a dintre teu que és queda endinsat, ja que has sentit que has format part del concert amb ells i la música canalitzada a través del Quartet Casals i que es queda en la teva ment i en els teus sentiments per la gran comunicació que reps per part d’ells.

 

XOSTAKÓVITX

El Quartet de corda núm. 8, op. 110 de Dmitri Xostakóvitx és una bona mostra de les dues interpretacions que diferents historiografies han fet del compositor: l’artista afí al Partit Comunista que dedica el quartet “A la memòria de les víctimes del fexisme i de la guerra” el 1960, i el músic subjugat per un règim totalitari que expressa el conflicte entre el terror i la creativitat de manera autobiogràfica amb el títol “Dedicat a la memòria de l’autor”. L’ús de les inicials del seu nom per a l’elaboració del tema principal de l’obra (les quatre notes amb les que comença el quartet) i les referències costants a la seva música reforcen la segona hipòtesi. El quartet, a més, sembla expressar el conflicte de l’autor a través de la contraposició d’elements incongruents (bases rítmiques molt fortes sobre les que s’insereixen elements propis de la dansa), la transfiguració del material musical (el tema principal transformat en cadascun dels moviments) i el xoc entre els elements que presenta i com els presenta (la dansa angoixant del tercer moviment).

Aquest frepant quartet de Xostakóvitx va estar interpretat d’una manera magistra,l ja que tota la significació que tenia pel compositor era present. L’engoixa per les víctimes es molt present en aquesta partitura, i on el Quartet Casals ho va reflectir a la perfecció fent una interpretació molt inquietant, amb molta força expresiva-musica-sonora, on eren totes les sesacions del terror amb els contrastos amb els seus ritmes de danses i amb els moments més íntims i introvertits al costat de l’explosió sonora i expresiva.

SMETANA

“Volia representar, a través de la música, el curs de la meva vida. L’obra és molt íntima i per això està escrita deliberadament per quatre instruments que, en un cercle reduït d’amics, parlen entre ells sobre allò que m’ha afectat de manera significativa”. Aquestes són les paraules amb què Bedrich Smetana es referia al seu Quartet de corda núm. 1, titulat “De la meva vida”, que va compondre el 1876. De què deuen parlar quatre amics? Què hem d’entendre-hi, nosaltres? Un crit desesperat convertit en motiu melòdic en el primer moviment, l’exaltació de la Txèquia natal en forma de polca al segon, la introspecció pròpia del temps lent i un final enèrgic, viu i de caire popular, amb referències als tres moviments anteriors, són alguns suggeriments perquè cadascú faci la seva pròpia escolta.

En la partitura de Smetana el Quartet Casals va enfocar la seva expresió més lírica contrastant amb moments amb molta força i amb una paleta de colrs i sonoritats diferents que requeria la partitura, amb un nivell d’altísima qualitat amb la característica que els diferencía amb la resta de molts interprets, que és aquesta gran comunicació i expresivitat emotiva que posseeixen amb l’altíssim nivell com a músics i com a interprets i que ja tenen una manera de tocar que ha marcat un estil propi com a quartet de corda de referencia.