Étienne Maire: el violí de Joan Manén

Segon Cicle de música catalana Joan Manén dintre el VI Cicle “La música del Museu”

Associació Joan Manén

Museu de la Música

 

Dilluns, 20 de maig de 2013 al Museu de la Música de Barcelona

 

Joan Manén

– Cançó, op. A-8, núm. 1

– Aragón, op. 33, núm. 1

– Caprici català núm. 3, op. A-33

Francesc Pujol

– Lai i Ballada

Joan Manén

– Dansa ibèrica núm. 1, op. A-25

 

Violí: Étienne Maire Clarà. Barcelona, c. 1897-98. MDMB 851. Fusta. Taula harmònica d’avet; fons, riscles i mànec d’auró. Ubicació actual al Museu de la Música: àmbit 09-El classicisme.

Kalina Macuta – Violí

Daniel Blanch – Piano

La proposta d’aquest concert gira a l’entorn del violí Étienne Maire que va pertànyer a Joan Manén i que actualment es troba al Museu de la Música. Fou precisament amb aquest instrument que Manén debutà a la prestigiosa sala de la Hoschschule de Berlín el 1904. Des d’aquell debut, l’instrument el va acompanyar al llarg dels seus anys més gloriosos com a violinista a tota Europa fins al 1919. Les lloances vers la sonoritat d’aquest violí, expressades per molts crítics del moment, fan pensar en un so dolç i vellutat. Després de molts anys de silenci, es va poder reviure en aquest concert.

Étienne Maire Clarà, el constructor d’aquest violí, era fill d’Étienne Maire Bretón, que, nascut el 1827 a Mirecourt, es va traslladar cap a l’any 1850 a Barcelona, on va treballar en varios tallers fins obrir un de propi, el 1874, a l’actual carrer Nou de la Rambla. Al final de la seva vida, es va traslladar a París. Els seus violins reunien el bo i millor dels models italians i francesos. Per la seva banda, Étienne Maire Clarà va néixer a Barcelona, el 1867, i va aprendre l’ofici del seu pare, a qui va acompayar també a París. Després de morir el seu pare va tornar a Barcelona, on es va establir al carrer Muntaner. El 1919, es va traslladar a Madrid, i allà va morir el 1935. Els seus instruments eren molt valorats per la qualitat del seu so. Un exemple és el violí propietat de Joan Manén, que el mateix violinista-compositor va donar al Museu el 1964.

Malgrat ser poc conegut avui dia, Joan Manén va ser un dels violinistes més virtuosos i celebrats del seu temps, amb una carrera internacional plena d’èxits. Com a solista, va treballar amb les orquestres i directors més prestigiosos i, com a compositor, va escriure una producció abundant que inloïa tots els gèneres.

El concert va ser del tot interessant en tots els seus aspectes; ja només per poder gaudir del violí de Joan Manén que ha estat tant de temps sense ser tocat, això ja va fer que fos més que un concert i es convertis en un esdeveniment, i més interpretant les seves partitures que posiblement alguna d’elles va ser interpretades amb aquest instrument.

Ens hem de centrar amb Kalina Macuta que ha tingut la paciència i valentia de possar el violí en condicions sonores per poder fer aquest concert. El violí construit per Étienne Maire Clarà que pertany a la colecció d’intruments del Museu de la Música estava espost i no en actiu, i això comporta posar l’instrument amb condicions per ser tocat amb unes cordes noves i uns ajustaments de l’instrument. Després d’aquest proces ha de ser tocat per l’instrumentista per tal de despertar-lo i fer-lo vivrar novament per interpretar la música, ja que quan un intrument porta temps sense ser tocat no sona amb tot el seu esplendor per què la fusta i les seves resines estan adormides. I amb tot això la feina finalment la té l’interpret i aquest cas Kalina Macuta que ha tingut que acostumar-se amb un instrument adormit des de fa temps, amb un instrument que no es el seu i amb unes dimensions i sonoritats diferents al que està acostumada habitualment. El resultat de tot plegat va ser fantàstic, ja que la violinista va saber treure un bon rendiment de l’instrument amb naturalitat i molta facilitat, ja que és un violí molt ben construit i que facilita les coses a l’instrumentista.

El violí d’Étienne Maire Clarà posseeix un so molt personal i característic amb identitat pròpia, ja que la seva construcció es de primera linea amb un so vellutat i profund alhora, amb un gran equilibri entre les quatre cordes, amb un so ple d’hamònics i penetrant, i amb una gran qualitat sonora.

L’interpretació de les partitures del programa va ser brillant i expressiva per part dels dos intèrprets.

La violinista Kalina Macuta va tocarr amb seguretat tècnica, amb musicalitat, amb un so molt curos i bona afinació. Daniel Blanch per la seva part va tocar amb molta precisió i musicalitat i sempre pendent de Kalina Macuta, ja que hi ha una perfecta conjunció entre aquests dos intèrprets.

Va ser un concert molt agradable i amb molt bona comunicació amb el públic, i tot envoltat del fantàstic Museu de la Música on posseeixen instruments d’una gran vàlua, i que a més la sala on es va interpretar el concert posseeix una excel·lent acútica.