El testament musical de Mozart

Cicle Coral del Orfeó Català  2011-2012

Dimarts 10 d’abril de 2012

 

Hector Berlioz: La fugida a Egipte

Wolfgang Amadeus Mozart: Rèquiem en Remenor K. 626

 

Ana Puche – Soprano

Elisenda Arquimbau – Contralt

David Alegret – Tenor

Pau Bordas – Baix

 

Cor Jove de l’Orfeó Català

Orquestra de Cambra Terrassa 48

Esteve Nabona – Director

 

En contrast amb altres obres de Berlioz, L’enfance du Christ és d’una bellesa càlida, que desprèn una inefable impressió de pau interior. També la instrumentació -en què dominen les cordes i les fustes- mostra una major economia de mitjans que les altres composicions de caràcter religiós o simfònic del compositor. La fugida a Egipte, composta amb anterioritat a la resta de parts de la trilogia sacra L’enfance du Christ, té una entitat pròpia i independent. A l’Obertura, una melodia dolça i suau ens porta orgànicament al moviment següent, el Cor dels pastors, una pàgina plena de simplicitat i devoció. Finalment una plàcida evocació de Jesús, Josep i Maria descansant al desert.

Aquesta va ser una partitura si més no curiosa de semtir, ja que crec que potser quasi ningú dels presents al concert l’havia sentit mai, i molt menys en directe. La part més interesant de la partitura és la part on interve el tenor solista, “Le récitant”, i que va anar a càrrec del tenor català David Alegret. Alegret va defensar la seva part amb rigor i tècnica vocal segura amb un fraseig molt musical i amb un timbre brillant.

El Cor Jove va cantar la partitura de Berlioz amb un so del cor molt equil·librat per part de totes les veus i amb una afinació molt ajustada i pulcre.

 

Pel que fa al rerefons espiritual del Requiem, Alfred Einstein afirma que no és únicament religiós, sinó també tenyit de l’esperit maçònic que havia penetrat la darrera manera mozartiana. Així, hi veiem una dualitat entre tenebres del misteri i la llum de la gràcia, l’esperit de súplica quasi infantil d’una vessant del temperament de Mozart, contrastada amb un element inquietant (el Salva me després de l’esclat de la majestat divina del Rex tremendae, el celestial Voca me cum benedictis sobre la por de la condemnació del Confutatis). Després de les dues intervencions del Voca me, Mozart introdueix amb les paraules oro supplex et acclinis un dels passatges més enigmàtics de la seva obra, que sembla suggerir la dissolució de la matèria per la desintegració de la melodia i del ritme fins al més angoixant dels silencis. De seguida, el Lacrimosa sembla voler iniciar una resposta, confirmar la certesa o el dubte. Sobre aquest interrogant va deixar d’escriure la mà de Mozart.

L’interpretació del Rèquiem de Mozart en mans d’Esteve Nabona va ser interpretada amb uns tempos molt adequats per la partitura, una musicalitat amb un fil conductor treballat amb intel·ligència. Hi va haver tot el necesari per fer una interpretació de qualitat: energia musical-dramàtica, força interna musical, expressivitat, frasejos dinàmics, vitalitat, tendresa i un profund sentit del que vol transmetre la música de Mozart.

El Cor Jove va fer una excel·lent feina i interpretació de la partitura. Varen cantar amb una depuradíssima afinació, amb un so de qualitat molt ben pastat i conjuntat entre totes les veus amb un equilibri molt ben treballat entre les quatre veus del cor, amb uns fortes generosos i uns pianos de qualitat. En els fragments de gran dificultat tècnica com els fugats varen cantar-ho amb gran solvencia i tècnica on s’entenien totes les agilitats a la perfecció. S’ha de felicitar molt gratament la feina que fa Esteve Nabona amb aquestes joves veus i el profit que en treu d’elles aconseguint un cor de molta qualitat i que canten amb un gran entusiasme que s’encomana cap el públic.

Els solistes varen fer les seves intervencions amb profesionalitat.

L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 va tocar diriem amb un nivell aceptable, encara que la corda d’aquesta orquestra dona molt que desitjar, ja que no estan gens conjuntats entre ells, ja que el so no esta gens pastat en cap secció de les cordes i això fa que el so sigui molt pobre tant en qualitat com en el seu volum. La secció del vent podem dir que té un nivell més alt i de més bona qualitat que la corda.