El món líric de Strauss

Temporada de l’OBC 2011-2012

Dissabte 14 de gener de 2012

 

Wolfgang Amadeus Mozart: Simfonia núm. 39 en mi bemoll KV 543

Richard Strauss: Waldseligkeit op. 49 núm. 1, Ruhe meine Seele op. 27 núm. 1, Caecilia op. 27 núm. 2, Salomé Dansa i escena final.

 

Angela Denoke – Soprano

Hartmut Haenchen – Director

 

Les tres darreres simfonies – les números 39, 40 41 Júpiter – van ser escrites per Mozart en un marge de temps molt curt, a l’estiu del 1788. El compositor passava un moment difícil, sobretot econòmicament, però també en el terreny artístic, per l’acceptació cada vegada més minsa que tenien les seves obres per part del públic vienès. La maduresa compositiva que va assolir Mozart en aquell moment va fer que la seva música guanyés en profunditat i complexitat. El públic vienès, conservador per definició, va convertir aquesta perplexitat inicial en rebuig envers la seva música, que consideraven cada vegada menys accessible. Aquesta situació contrastava amb l’èxit que tenien les obres de Mozart a Praga.

La versió  que ens van interpretar l’OBC junatament amb el director alemany Hartmut Haenchen va ser molt brillant, amb energia interpretativa i musical i amb un esperit molt fresc . Haenchen és un molt bon director tant en la seva tècnica al dirigir, com en la seva manera de treballar l’orquestra per conseguir tots els seus objectius musicals i sonors amb la partitura que te entre mans. Va fer una versió molt interesant de la simfonia 39 de Mozart amb profunditat musical i alhora amb aquesta espontaneitat i frescura que posseeix la música del compositor austriac. Es nota que es un director que te els objectius molt clars alhora de treballar amb l’orquestra que té al davant i el que vol conseguir de cara al concert desprès d’una feina meticulosa  previa als assajos amb els músics.

 

Al llarg de la seva vida, Richard Strauss va compondre més de 200 cançons. Tot i que la major part les va escriure per a veu i piano, han estat les versions orquestrals de la seva música liderística les que l’han situat en un lloc destacat d’aquest gènere. Per a orquestra, Strauss en va escriure expressament una quinzena, i en va orquestar vint-i-cinc més. De cançons, però, el músic alemany en va compondre durant tota la seva vida -des dels 6 anys fins poc abans de morir-, amb l’excepció del període comprès entre els anys 1906 i 1918, en què es va dedicar sobretot a escriure òperes.

En aquesta segona part del concert va participar la soprano Angela Denoke. La soprano va fer una interpretació dels Lieders d’Strauss molt elegant tant musicalment com estilisticament i amb una bonica linea vocal. Vocalment Denoke va mostrar certes dificultats i inseguretats tècniques a les notes més agudes amb un volum pobre i amb una projecció del so insuficient i tambalejant, amb una veu engolada i una dicció poc clara.

El director Hartmut Haenchen va fer una lectura de la música d’Strauss plena de força, del control absolut de l’orquestra i de la música. Va fer que l’orquestra sones compacte, molt brillant en totes les seves seccions i amb una musicalitat vivrant i expansiva sobre tot en els fragments de l’òpera Salomé i que va conseguir tot l’impacte i força que necesita aquesta dramàtica partitura de Richard Strauss.