El Giravolt de Maig

Temporada 2011-2012 de PALAU 100

Dilluns 11 de juny de 2012

 

EDUARD TOLDRÀ:

– Festeig, Madre unos ojuelos vi, Divendres Sant, Cançó incerta, Maig, Cançó de grumet.

– El giravolt de maig (òpera còmica en un acte, amb text de Josep Carner)

 

Núria Rial – Soprano

Marisa Martins – Mezzosoprano

David Alegret – Tenor

Joan Cabero – Tenor

Joan Martín-Royo – Baríton

Stefano Palatchi – Baix

 

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Antoni Ros Marbà – Director

 

 

Barcelona va viure des de la segona dècada del segle XX fins a la Guerra Civil un bon moment musical. El novembre de 1926, Falla estrena al Palau de la Música el seu Concerto. Falla i Toldrà coincidien en allò de l’Art i la seva missió social i en el fet que el músic havia de ser fidel a les seves convincions.

Hi ha tres perfils en la seva carrera: violinista, compositor i després director d’orquestra. L’any 1928 ja havia escrit les cèlebres cançons Menta i farigola, Canticel, Cançó incerta, Festeig i Matinal, el cicle ” A l’ombra del lledoner, Cançó de l’amor que passa, Cançó de l’oblit, Romanç de Santa Llúcia, Vinyes verdes, Cançó de passar cantant.

Amb motiu d’un dels Concerts Blaus que Clausells coordinava al Palau de la Música, dedicat el gener de 1927 a Josep Carner, en què va haver-hi cançons de Toldrà, va sortir la idea de treballar conjuntament en una òpera còmica que el poeta tenia intenció d’escriure. És sobrer de dir que Toldrà -un jove de trenta anys- no tenia experiència en el gènere teatral com a compositor, encara que ell sempre va recordar i va reconèixer, tot dedicant-li El giravolt, la insistència d’Amadeus Vives perquè escrivís per la escena. I és que Vives, tant per mitjà de les cançons que va conèixer, com la música de cambra de Toldrà, va saber percebre aquell potencial, aquell perfum d’expressar amb naturalitat que caracteritzava la música del compositor nascut a Vilanova i la Geltrú el 1895. Sempre va haver-hi una referència poètica en l’esquema constructiu de Toldrà.

El primer text de Carner va arribar a Toldrà a primers d’agost del 1927 a Cantallops, on passava els estius. Allà, envoltat de vinyes, va treballar en la partitura. El músic insisteix en la necessitat de definir cada personatge, amb un caràcter que ha d’arribar amb facilitat al públic. Carner situa l’acció -no és un llibre amb conflictes dramàtics oberts, sinó amb sensacions íntimes- en una nit de maig de primavera, a la qual canta amb l’escena del cant d’un pastor. La trama reuneix en un hostal idíl·lic diversos viatgers que només apareixen junts al final, i que les escenes inicials són de grups de dos personatges.

L’ambient es presenta amb el caràcter de pantomima, gènere del qual es projecten els traços essencials, com de romanç popular. Hi ha gestos musicals onomatopeics, com el badall de l’hostaler, o una rialla de Jovita a les cordes. Algun traç grotesc o almenys contradictori en l’aparició de Perot, el ferotge lladre de camí ral, que es dol així: “Remaleïda sort, maleït siga!”, denota un fons molt humà, que no dubta a anhelar una vida tranquil·la i gairebé pastoral. Els diàlegs són molt dinàmics, marcats per ràpides figuracions sil·làbiques, amb un ritme i girs intervàlics molt subtils i alguns d’una gran elegància. La figura de Jovita, sempre present, a qui tots li confien els seus desitjos. Les escenes es caracteritzen per un traç propi i cada seqüencia té un marc temàtic característic.

I va ser un gran plaer poder escoltar el Giravolt de maig, ja que feia molts anys que no s’interpretava i la qual cosa és una verdadera llàstima ja que es tracta d’una partitura preciosista amb un ambient noucentista amb una música naturalista-modernista.La partitura esta plena de colors i textures esquisides en la seva orquestració i que fan brillar la veu com  a protagonista, ja que Toldrà sabia tractar la veu i escriure a la perfecció per aquest instrument humà tant delicat.  A més varem tenir la sort de tenir uns intèrprets que coneixien a la perfecció la partitura, ja que ells mateixos juntament amb Antoni Ros Marbà varen fer l’enregistrament en CD al 2006.

Núria Rial ens va interpretar una Rosaura amb una gran sensibilitat i musicalitat esquisida. La soprano posseeix una veu d’un preciós timbre amb una combinació d’angelical personalitat-musical, i que es nota com viu i s’entrega al cent per cent amb tot el que canta.

Marisa Martins va ser una Jovita amb personalitat, amb força escenica i amb una molt bona profesionalitat a l’escenari.

David Alegret va cantar amb una veu d’un bell timbre, amb desició escenica i amb una musicalitat amb maduresa.

Stefano Palatchi va estar esplendoros amb el seu Perot amb el seu color de timbre tant caracteristic.

Joan Cabero va interpretar un Marcó amb una veu brillant, potent i de gran qualitat sonora.

Joan Martín-Royo va estar entregat amb  el seu Corvetó.

 

Antoni Ros Marbà va dirigir amb un gran entusiasme la preciosa òpera de Toldrà amb molta entrega musical (encara que es podia haber treballat molt més el fraseig musical ja que la partitura de Toldrà dona molt de joc musical, colrista i sonor), amb energia i comunicació cap els musics de l’orquestra del Liceu que varen respondre amb rigor musical. Tot això va fer que poguessim disfrutar amb una primera part amb les cançons orquestrades de Toldrà, i deleitarnos amb la esquisida partitura El Giravolt de maig a la segona part, i que esperem que després d’aquesta encertada recuperació de la partitura de Toldrà per part del Liceu i del Palau de la Música no es torni a quedar guardada en un calaix.