Edward Elgar i l’OBC

Temporada de concerts 2010-2011 OBC

Dissabte, 29 de gener de 2011

Edward Elgar
-In the South, op. 50 “Alassio”

Gian Carlo Menotti
-Concert per a violí i orquestra en la menor

Jan Sibelius
-Simfonia núm. 5 en mi bemoll major, op. 82

Hilary Hahn – Violí
Ari Rasilainen – Director

El concert va començar amb l’obra ” In the South” de Edward Elgar. Es una
partitura que presenta un to heroic que s’alterna amb episodis de lirisme
poètic, amb una exuberant tractament orquestral heretat de Wagner i Richard
Strauss, de calidoscòpiques sonoritats que descriuen diferents atmosferes: “en
un instant, tot vingué a mi: rierols, flors, turons, muntanyes nevades en un
costat i el blau del Mediterrani a l’altre; l’antic conflicte entre els exèrcits
que hi van tenir lloc fa molt de temps, el contrast entre les ruïnes i el
pastor… I després, de sobte, vaig tornar a la realitat”. Al seu manuscrit,
Elgar hi anotà cites del bell poema d’Alfred Tennyson, La margarida, i de Les
peregrinacions de Childe Harold de Lord Byron, i tot això fa que sigui una
musica molt descriptiva. La interpretació que va fer l’OBC i el director Ari
Rasilainen va ser molt precisa amb els seus temes diferents amb una bona feina
de la secció de corda.

La següent partitura que es va interpretar va ser el concert per violí i
orquestra de Gian Carlo Menotti amb la part solista a càrrec de la fantàstica
violinista Hilary Hahn. Hahn fa fer una versió del concert estupenda, ja que
toca d’una manera fatàstica i amb molta personalitat. Té una virtud que tenen
molt pocs violinistes; el seu so es infinit, que no s’acaba mai amb vida propia,
ja que no es nota quan canvia d’arc en cap moment i el so flueix continuament,i
això es quasi imposible de conseguir, ja que hi han molt pocs violinistes en
l’historia que ho han conseguit. A més te una frescura i musicalitat innata, amb
una barreixa de força elegant i delicada subtilesa amb un so precios i
de perfecte afinació. Es un gran plaer poder escoltar Hilary Hahn en directe.

La segona part va estar composta per la Simfonia núm. 5 en mi bemoll de Jan
Sibelius. El govern filandès va encarregar a Sibelius la creació d’una simfonia
per celebrar el cinquantè aniversari de l’autor, dia que, a Finlàndia, va ser
declarat festa nacional. El compositor va aconseguir una monumental creació de
caràcter triomfalista, un cant a l’esperança imbuït d’un esperit místic
panteista que contrasta amb el clima auster i ombrívol de la seva simfonia
anterior.
Ari Rasilainen va fer una versió molt clara musicalment, amb matisos intensos i
uns creccendos molt ben treballats. El director posseix una tecnica orquestral
perfecte amb tots els seus gestos clars i efectius, on l’OBC va respondre a la
perfecció.