ECHO Rising Stars: Isabelle Druet & Anne Le Bozec

Palau de la Música Catalana (Petit Palau)

Cicle “ECHO Rising Stars” 2012-2013

Dimecres, 20 de febrer de 2013

Concert presentat per Cité de la Musique de París

 

Hector Berlioz

– La mort d’Ophélie (Tristia op. 18 núm. 2)

Johannes Brahms

– Ophelia-Lieder WoO 22 (W.Shakespeare, traducció d’A. W. Schlegel)

Camille Saint-Saëns

– La mort d’Ophélie, op. 9

Maurice Ravel

– Oiseaux tristes (extrait des Miroirs)

Jean Sibelius

– Trettondagsafton, op. 60 (dues melodies sobre La nit dels reis de Shakespeare)

Ernest Chausson

– Chansons de Shakespeare, op. 28 núm. 1, 2, 3

Claude Debussy

– La Danse de Puck (extrait du 1er cahier des Préludes)

Franz Shcubert

– Ständchen, D. 889

– An Sylvia D. 891

Robert Schumann

– Schluslied des Narren, op. 127 núm. 5

Hugo Wolf

– Lied des Transferierten Zettel

Mario Catelnuovo-Tedesco

– Shakespeare Songs, op. 24

Claude Debussy

– Musiques pour le roi Lear (Fanfare – le Sommeil de Lear)

– Minstrels (extrait du 1er cahier des Préludes)

Erich Wolfgang Korngold

– Come away, death (Sings of the Clown, op. 29)

Ivor Gurney

– Elizabethan Songs

Erich Wolfgang Korngold

– Shakespeare songs, op. 31

 

 

Isabelle Druet – Mezzosoprano

Anne Le Bozec – Piano

 

 

Després de dos segles d’oblit, el llegat de Shakespeare s’imposa a Europa com a canònic a partir del 1820. La visita de companyies teatrals angleses a París i les primeres traduccions de Tieck i Schlegel a l’alemany són a l’origen d’aquest fenomen. La música no serà aliena a aquest redescobriment i l’obra de Shakespeare serà objecte de tot tipus d’adaptacions. El programa que ens varen oferir és una mostra del vincle entre la cançó i la seva obra des del 1820 fins a la meitat del segle XX.

El programa es va obrir amb les adaptacions franceses, amb Berlioz i la seva Mort d’Ophélie, a partir d’una balada de Legouvé al capdavant. El mateix text, l’adapta Saint-Saëns, mentre que Chausson, d’una generació posterior, ja treballa amb textos originals traduïts al francès. A Alemanya, els grans liederistes adapten Shakespeare en un moment o altre. Schubert hi creà algunes de les seves tonades més populars, Brahms dedicà cinc cançons senzilles i expressives a Ofèlia, mentre que Schumann, Hugo Wolf i el jove prodigi E. W. Korngold (ja consagrat a Hollywood), adaptaren fragments de Nit de Reis, Al vostre gust o Somni de nit d’estiu.

Més enllà d’Alemanya i França, la resta d’Europa no serà aliena a aquest fenomen. Sibelius a Finlàndia va compondre música incidental, i Castel Nuovo-Tedesco al principi dels anys vint, un cicle fascinador de 31 cançons. I per acabar, l’únic compositor britànic del programa, Ivor Gurney, autèntic outsider musical que va deixar aquestes “Elizas”, com ell mateix les anomenava, que constitueixen el seu llegat més important.

 

La mezzosoprano Isabelle Druet posseeix una veu de bell i càlid timbre, amb una tècnica impecable que li permet poder dominar tot el que vol expressar i de la manera que ho vol fer gràcies al seu absolut domini del seu instrument. Canta amb expressió i absoluta entrega amb molt d’encant i magnetisme escenic. Una músicalitat esquisida  amb profunditat, amb una dicció excel·lent de tots els idiomes que va abordar durant el concert, i amb una manera de cantar que et captiva absolutament amb molta naturalitat.

 

La pianista Anne Le Bozec és una pianista amb molt bon gust musical, amb un so del piano treballat de qualitat, i amb un gran talent per la música de cambra.

 

El concert que ens varen oferir va ser del tot original; cançons i partitures pianístiques Shakespeare.

Varem poder sentir una interpretació de les partitures amb molta musicalitat i d’alta qualitat, amb un sentit dramàtic en algunes partitures molt encertat, amb calidesa, amb bon fer escènic i interpretatiu.