ECHO Rising Stars: Dahlkvist Quartet

L’Auditori (Sala 3)

 

Cicle “ECHO Rising Satrs” 2012-2013

Dijous, 21 de febrer de 2013

Artistes presentats per Stockholms Konserthuset

 

 

Aulis Sallinen

– Quartet de corda núm 3 (1969): Alguns aspectes de la marxa fúnebre de Peltoniemi Hintrik, op. 19

Ludwig van Beethoven

– Quartet de corda núm. 12 en Mi bemoll major, op. 127 (1825)

Edvard Grieg

– Quartet de corda núm. 1 en Sol menor, op. 27 (1877-1878)

 

DAHLKVIST QUARTET

Bartosz Cajler – Violí

Kersti Dahlkvist – Violí

Jon Dahlkvist – Viola

Hanna Dahlkvist – Violoncel

 

 

En el ric panorama de la música contemporània filandesa, Aulius Sallinen és un personatge de màxim relleu. Als 77 anys segueix en plena activitat i és autor fins al moment de sis òperes, vuit simfonies i un vast catàleg d’obres concertants i de cambra. El tercer dels seus cinc quartets de corda, escrit el 1969, és una de les seves obres més interpretades i està basat en una coneguda melodia folklòrica titulada “La marxa fúnebre de Peltoniemi Hintrik”. Les seves cinc seccions principals són sengles variacions d’aquesta introvertida melodia, sempre recognoscible enmig d’un treball fascinant de reelaboració temàtica, una densitat harmònica creixent i un ús de sofisticats efectes tímbrics.

 

El concert va començar amb aquest interesantíssim quartet de corda de Aulis Sallinen que barreja la música folklórica amb la música contemporànea d’una manera molt original, molt rica en sonoritats tímbriques aprofitant tots els recursos de la corda i conseguint uns moments sonors màgics. El Dahlkvist Quartet el va tocar amb pulcritut sonora, amb vida, amb expressió i amb un gran sentit de la conducció de la partitura conseguint moments sonors molt interessants.

 

Completat el 1825 després d’un llarg i enrevessat procés compositiu, el Quartet op. 127 és el primer dels cinc darrers quartets de Ludwig van Beethoven. S’obre amb un moviment inicial fortament contrastat, que alterna els vigorosos acords del Maestoso amb les elaborades textures de l’Allegro que el segueix. Es tracta, en realitat, d’un simple anunci del que succeirà en l’immens segon moviment, un enigmàtic tema amb variacions directament relacionat amb els processos compositius que aleshores conduïen a la gènesi del moviment final de la Novena Simfonia. El tercer moviment, Scherzando vivace, és una pàgina enèrgica i marcada per una fragmentació del discurs molt d’acord amb l’estètica d’altres pàgines de l’últim Beethoven. De més volada és l’expansiu Allegro que tanca la peça capaç de retornar l’equilibri i la serenitat a una obra amb un itinerari formal que evoca el d’un veritable viatge interior, i que constitueix una pàgina imprescindible en el conjunt de la literatura cambrística.

El quartet de Beethoven va estar tocat amb molt rigor tant tècnic com musical, fent una interpretació amb molta musicalitat i expressió comunicativa.

 

 

 

Edvard Grieg va completar un únic quartet de corda, publicat com a op. 27 el 1878. Es tracta d’una obra compacta amb els seus quatre moviments basats en un mateix material temàtic, extret d’un lied publicat feia poc (titulat precisament Spillemaend, “violinistes”, op 25, núm. 1) i emparentat també amb el seu cèlebre Concert per a piano i orquestra. La insòlita sonoritat d’aquesta obra sembla evocar en diverses ocasions, mitjançant l’ús repetit de dobles cordes i una escriptura molt compacta, el món simfònic de l’autor, i va despertar des del principi reaccions enfrontades. L’escepticisme d’alguns observadors es va alternar amb l’entusiasme militant d’uns altres, entre els quals hi havia el mateix Franz Liszt, que va arribar a afirmar: “Fa molt que no trobava una nova composició, i sobretot un quartet de corda, que m’atragués tant com aquesta peculiar i admirable obra de Grieg”.

 

El quartet de Grieg va ser lo millor del concert tant per la fantàstica partitura del compositor norueg com per part del Dahlkvist Quartet que va fer una interpretació de alt nivell.

Aquest quartet de Grieg esta ple de expressió musical i d’una escritura musical superva. El jove quartet suec ens va oferir una versió amb gran passió expressiva, amb una entrega absoluta a la música, amb una musicalitat profunda i molt treballada, amb molta comunicació cap el públic. És una formació de cambra que tenen una absoluta conpenetració entre ells i que quan interpreten la música disfruten absolutament amb ella i això o transmeten cap el públic i que fa que quan els escoltes et fagin formar part de les seves interpretacions i disfrutar al màxim de la música.