Del plany a la joia

Cicle Coral de l’Orfeó Català  2011-2012

 

Anton Bruckner: Requiem en Re menor

Georg Friedrich Händel: Te Deum d’Utrecht  HWV 278

 

Maria Hinojosa – Soprano

Pilar Vázquez – Mezzosoprano

David Alegret – Tenor

Elías Benito-Arranz – Baix

 

Orfeó Català

Orquestra National Clàssica d’Andorra

Josep Vila i Casañas – Director

 

El Requiem en Re menor d’Anton Bruckner representa la primera composició de gran format i la primera partitura significativa del compositor que, malgrat ser una obra primerenca, conté alguna anticipació del seu geni. Començat a finals del 1848 i finalitzat l’11 de març de 1849 -quan Bruckner acabava de ser nomenat assistent a l’escola parroquial de Sankt Florian-, el Requiem fou estrenat en aquest temple el 13 de setembre del mateix any.

Ja que Bruckner havia conegut, a Linz, la música religiosa de l’escola austríaca, i s’havia familiaritzat amb les misses de Mozart i dels germanas Haydn, també és explicable que l’ombra reverencial del Requiem de Mozart plani sobre aquesta composició. Ambdues comparteixen la tonalitat de Re menor, sense comptar nombroses al·lusions temàtiques i l’adopció del baix xifrat per a l’orgue. Ja els expressius compassos inicials, amb les seves síncopes suaus desplaçant-se per les cordes, i l’entrada del cor, evidencien el rerefons mozartià i alhora una atamosfera clarament bruckneriana. L’escriptura coral presenta troballes sorprenents, sobretot en el desenvolupament imitatiu de Dies irae i en la gran doble fuga de Quan olim Abrahae, escrita sis anys abans que Bruckner iniciés els seus estudis aprofundits de contrapunt amb Simon Sechter. Després d’això, cal remarcar la intensitat expressiva assolida en el Benedictus i en l’Agnus Dei.

Aquesta va ser una bona ocasió per poder escoltar dues obres que normalment no es programen gaire.

El Requiem de Bruckner va ser interpretat amb una visió de l’obra igualitaria i amb una mancaça de dinàmiques musicals, fent que el seu discurs musical fos bastant igualitari i pla.

Per part de l’Orfeó Català haig de dir que va cantar amb un so ben conjuntat tant tècnicament com sonorament amb una afinació ben treballada.

Els solistes varen ser del tot correctes; Maria Hinojosa va cantar amb gust musical però fora de contexte estilistic, ja que la seva interpretació de les dues obres les va entendre massa operisticament i això va fer que estigues fora de contexte. La mezzosoprano Pilar Vázquez va cantar durant tot el concert amb una veu de projecció correcte sense més interes. El tenor David Alegret canta amb bon gust musical i una bona linea del cant . Elías Benito-Arranz va cantar amb una tècnica segura i amb una bona projecció de la veu.

El Te Deum és un dels primers himnes cristians d’acció de gràcies, atribuït a sant Ambròs de Milà. L’Església el solia entonar en celebracions solemnes com les cerimònies de canonització o l’elecció d’un papa. En apropiar-se’n l’Estat per celebrar esdeveniments polítics, el text del Te Deum, llatí o vernacle, esdevingué una font d’inspiració habitual per als compositors.

L’anomenat Te Deum d’Utrecht de G.F.Händel va ser escrit per celebrar el Tractat d’Utrecht que el 1713 va posar fi a la Guerra de Successió espanyola. L’obra era el primer encàrrec fet a Händel per la família reial anglesa i contribuí a consolidar la carrera del compositor a Londres. La primera audició oficial va tenir lloc, després de les laborioses negociacions que van posar fi a la guerra, a la catedral de Saint Paul, el 13 de juliol de 1713.

Òbviament, es tracta d’una música lluminosa i festiva, brillant i expressiva, que no s’inspira en els patrons de l’òpera o de la cantata italiana, sinó en el model del Te Deum de Henry Purcell del 1694 i de l’Anthem anglicà en general. Gairebé totes les seccions alternen els cantants solistes (sense àries, pròpiament) amb els cors. La majoria d’ells van ser utilitzats pel compositor, amb modificacions, en obres posteriors, particularment en els Chandos Anthems.

L’Orquestra de Cambra d’Andorra liderarda per Gerard Claret va tocar amb un so de qualitat en totes les seves seccions i amb un alt nivell orquestral.

En definitiva és podria haver tret més profit de les agrupacions presents en el concert tant de l’orquestra i del cor i haver fet una versió de les partitures més apasionada i musical.