Daniel Barenboim i l’Staatskapelle de Berlín a PALAU 100

Temporada de PALAU 100 2011-2012

Dissabte 21 de gener de 2012

 

Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 26 en Re major, K. 537 “Coronació”

Anton Bruckner: Simfonia núm. 3 en Re menor (versió 1877)

 

Staatskapelle Berlin

Daniel Barenboim – Piano i Director

 

Els concerts per a piano i orquestra van ser un dels millors vehicles amb què Mozart podia lluir la seva doble condició de compositor de geni i virtuós del teclat que el va convertir en una figura apreciada en els ambients aristocràtics de Viena. D’aquí que en poc més de quatre anys des de la seva arribada definitiva a la capital de l’imperi n’escrivís catorze. Per contra, en els cinc últims anys de la seva vida només en va escriure tres, entre els quals el K. 537 en Re major, conegut com de la “Coronació”, ja que Mozart el va interpretar a Frankfurt el 15 d’octubre de 1790 amb motiu de les celebracions de l’ascensió al tron imperial de Leopold II.

Que es pot dir de Daniel Barenboim… ja que tots ja sabem el grandissim músic que és. La seva interpretació del concert va ser “Magistral” i tenir-lo davant i poder gaudir del se ART amb majuscules va ser per a molts un dels concerts més importants de la nostra vida on en tingut la sort de poder assistir. La música de Mozart tal i com la va interpretar va estar plena de moments sublims, amb un fraseig ple de dibuixos melodics amb una gran sensibilitat i maduresa musical, amb uns tuttis on tocava l’orquestra sola amb molta energia i força. La manera que té Barenboim de dirigir l’orquestra desde el seu piano amb el seu gran magnetisme fa que visquis tu amb ells la música d’una manera molt propera, ja que el piano i l’orquestra formen part d’un tot unificat amb un diàleg entre els músics de l’orquestra i ell amb una conpenetració absoluta, amb un diàleg del concert per a piano i orquestra de Mozart entre la part solista del piano i la part de l’orquestra conseguint un discurs musical que traspasa la música anant més ennllà amb una interpretació profunda i viva de la música de W.A.Mozart. Elsegon moviment del concert va ser del tot delicios, i a mès l’orquestra Staatskapelle de Berlín i Barenboim ja son una unitat entre tots ells per la gran comunicació que tenen tots el músics amb el seu director i que fa que qualsevol partitura que interpretin en sorgeixi una versió magistral.

 

Mozart era un dels compositors més admirats per Bruckner, però per sobre de tots hi havia Wagner, l’únic “mestre”. No ha d’estranyar, doncs, que el compositor austríac maldés perquè l’autor de la Tetralogia acceptés la dedicatòria d’una de les seves simfonies. El setembre de 1873 Bruckner anà a Bayreuth amb la Segona en Do menor i la Tercera en Re menor sota el braç perquè Wagner decidís quina preferia. Bruckner va sortir feliç de la trobada, però l’endemà, entre l’emoció i l’excés de cervesa, no recordava quina de les dues simfonies era l’escollida. Un ràpid missatge des de Wahnfried, la casa de Wagner, ho va confirmar: era la Tercera, fet no gaire sorprenent, ja que l’obra incloïa citacions de La Valquíria, Tristany i Isolda i Lohengrin.

L’interpretació de la tercera Simfonia de A.Bruckner va possar a Barenboim amb la seva batuta al davant de la seva orquestra. Desde que varen començar la primera nota fins l’última tant el director com els músics varen interpretar les notes de la partitura amb una gran intensitat expresiva, amb una profunda i interioritzada musicalitat, arribant a moments d’autentic deliri tant musical com sonor. L’Staatskapelle Berlin és una gran orquestra que posseeix uns grans músics i que juntament amb el gran director titular que tenen va fer que ens regalesin una versió de la simfonia de Bruckner magistral, i una de les coses que els caracteritzen és que fan la música seva i li donen vida propia, i aquesta es una qualitat de la que careixen molts interprets que és dediquen simplement a fer les notes correctament, i esta clar que interpretar la música no es només això, sino que realment quan l’interpretes se li a de donar ànima i vida, ja que la música per que ens arribi als nostres sentits justament el que necessita és la vida que li podem donar atravers de les notes amb les emocions sensitives més profundes, i això és el que realment ens varem poder emportar tots a dintre nostre desprès d’assistir a aquest concert, i que realment això és queda endinsat a dintre teu i t’enriqueix com a ésser humà.