Da Camera “Pavel Haas quartet”

Temporada 2011-2012 Da Camera

Dimarts 29 de maig de 2012

Bedrich Smetana: Quartet de corda núm. 1 en Mi menor “De la meva vida”

Ludwig van Beethoven: Quartet de corda núm. 13 en Si bemoll major op. 130

 

PAVEL HAAS QUARTET

Veronika Jaruskova – Violí

Marek Zwiebel – Violí (en sustitució de Eva Karova segon violí del quartet per lesió)

Pavel Nikl – Viola

Peter Jarusek – Violoncel

 

SMETANA

A finals de 1874 Bedrich Smetana esdevingué completament sord. Després d’un període depressiu, reprengué l’activitat creativa amb el Quartet de corda núm. 1, “De la meva vida” (1876), que meresqué l’entusiasme de Franz Liszt. En una carta de l’abril de 1878 ens dóna explicacions precises sobre el contingut autobiogràfic de l’obra: ” El primer moviment representa el gust per l’art en la meva joventut; atmosfera romàntica, nostàlgia indicible… Alhora ja s’anuncia el presagi de la futura desgràcia, aquesta nota Mi del final; és el funest xiulet estrident que es desencadenà en la meva oïda i que marcà el principi de la meva sordesa. El segon moviment, alla polka, em retorna al remolí joiós de la joventut, quan jo componia gran quantitat de danses txeques i tenia la fama de ser un ballarí infatigable… El tercer, Largo sostenuto, és un record del meu primer amor vers la noia que fou més tard la meva estimada esposa. El moviment final, una presa de consciència de la força d’una música nacional, la joia de constatar que aquest camí porta a l’èxit, fins al moment de la interrupció brutal provocada per la catàstrofe, el começament de la sordesa…, per concloure amb un sentiment profundament dolorós.”

 

BEETHOVEN

La sèrie delscinc darrers quartets de Beethoven constitueix la suma poètica més interior de tota la seva producció, la quinta essència de la música en el seu estat més pur. Som enfront de les formes més adultes del pensament musical de tots els temps, fruit d’una nova visió estilística a la qual resten subordinades les categories formals tradicionals.

El Quartet núm, 13, en Si bemoll major (1825) consta de sis moviments. La llei que el regeix és la diversitat, tant en el conjunt de l’obra com a l’interior de cada moviment, l’oposició de formes i de climes psicològics, com si el compositor volgués sintetizar en una sola obra tots els estils i tècniques d’expressió. El quartet, però, té una història; quan es va estrenar, els oients van restar absolutament desconcertats per l’extensió i la novetat de l’obra, que acabava amb una llarga i incomprensible fuga, després dels altres cinc moviments, igualment densos i difícils. Davant la insistència del seu editor, Beethoven va escriure un nou final per al quartet i va fer publicar la fuga separadament. En el concert, Pavel Haas Quartet el va interpretar en la seva versió primitiva, és a dir, amb la Gran fuga, op. 33 -que encara avui conserva tota la capacitat de sorprendre- com a moviment conclusiu. De fet, la Gran fuga és una doble fuga amb variacions i la seva unitat prové d’un tema principal, contrasubjecte de la primera fuga, que esdevé el tema de la segona. Però una anàlisis des del punt de vista de les lleis acadèmiques de la fuga li és inaplicable i res no aclareix de la singularitat d’aquest fragment superb i sorprenet.

 

PAVEL HAAS QUARTET

El Pavel Haas Quartet toquen desde la primera nota fins l’última amb tots els seus sentits musicals-expresius amb una energia i sensibilitat a flor de pell amb una grandisima força expressiva. Son uns interprets que son incapaços de sortir a un escenari sense tocar res que realment no ho sentin desde l’emoció i la comunicació musical-sensitiva, i això és la més destacable de les seves virtuts apart de moltes altres.

Tenen una manera d’expresar la música amb molta personalitat i amb un sentit sensual parlant musicalment. La seva comunicació atravers de la música és feta desde lo més interior de les emocions humanes i això fa que les seves interpretacions siguin úniques i molt valuoses, ja que son uns músics que per sort de tots senten i interpreten d’aquesta manera.

Es una agrupació cambristica d’alt nivell tant musical com instrumentalment, i que estan totalment conjuntats entre ells i tot el que toquen i interpreten té un sentit de per que ho fan d’una manera o altre amb el seu criteri musical. Es nota que aprofundeixen absolutament fins el mínim detall alhora d’interpretar una partitura i de conjuntar el seu plantejament musical entre els quatre músics. La seva lectura de les partitures és nota que primordialment el que volen resaltar és el que el compositor vol expressar atravers de les notes en el seu sentit més íntim emocional, ja que esta clar que quan un compositor escriu una partitura sempre és pel motiu de reflectir els seus estats d’ànim, les seves inquietuts, les seves ganes de parlar atravers de la música i la manera de desfogar-se mitjançant les notes i els colors musicals. I dit tot això el Pavel Haas Quartet és el que realment fa, aprofundir en la partitura que interpretaran i buscar tots aquets sentiments i idees musicals i fer-les vives amb la música, a més és extraordinaria la manera com ho transmeten amb els seus intruments de corda i amb l’afegit de la dificultat  tècnica que posseeixen partitures com el Quartet de corda núm. 13 de Beethoven i que ells sobrepasen a la simple interpretació anant més enllà tant tècnicament com musicalment. Tot això esta acompanyat d’una tècnica i so fantàstics per part dels quatre interprets i d’un gran magnetisme a dalt de l’escenari.

La sort de presenciar un concert d’aquestes característiques és la manera de com et transporten i et fan viure la música gràcies a la seva implicació tant emocinal com musicalment, i que realment el Pavel Haas Quartet s’implica realment amb el que fan i amb el que volen fer setir mitjançant la música.