Concerts del “Liceu al Palau”

Palau de la Música Catalana 2013-2014

Diumenge, 12 de gener de 2014

Jaume Pahissa

– “Intermezzo” (de la Suite intertonal)

Antonín Dvorák

– Concert per a violoncel i orquestra en Si menor, op. 104

Richard Strauss

– Also Sprach Zarathustra, op. 30

 

El concert per a violoncel i orquestra de Dvorák es la darrera de les seves composicions americanes.

S’hi imposa la nostàlgia i l’enyor del compositor que sentia lluny de la seva pàtria i, com en ell era habitual, hi introduí referències a les melodies, harmonies i ritmes del folklore bohemi. Ben aviat captivà el públic i els violoncel·listes i Brahms, quan el va conèixer, digué: “Per què dimonis no sabia que es podia escriure un concert per a violoncel com aquest? Si ho hagués sabut ja l’hauria compost fa molt de temps!”  De fet, com passa sovint en Dvorák, els ecos de l’estil brahmsià són prou evidents, tot i que la música del compositor manté la seva personalitat pròpia, que es mou entre el classicisme romàntic d’arrel brahmsiana i el nacionalisme musical que acut al folklore del seu país.

Sol Gabetta ens va oferir una interpretació del concert de violoncel amb una gran passió interpretativa amb personalitat i profunditat tant musical com interpretativa. La violoncel·lista es menja l’escenari només sortir amb gran magnetisme i presencia inpactant, i només al tocar les primeres notes del concert t’encisa amb la seva manera tant especial que posseeix al tocar, tot envoltat d’una extrordinària interpretació del maravellós concert per a violoncel d’Antonin Dvorák. L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu va fer una introducció brillant del primer moviment i Josep Pons va estar pendent en tot moment a la violoncel·lista, ja que aquest concert posseeix una instrumentació molt densa i el director a de ser molt curós per que el violoncel destaqui en tot moment.

 

Ricard Strauss compongué Also Sprach Zarathustra lliurement segons l’obra de Nietzsche. Digué que: “No he volgut escriure música filosòfica ni traduir musicalment la gran obra de Nietzsche. Només m’he proposat fer un quadre del desenvolupament de la raça humana fins arribar a la concepció nietzschiana del superhome”.

Josep Pons juntament amb l’orquestra van fer una versió de la partitura de Richard Strauss amb rigor i bon fer orquestral, amb una bona densitat sonora amb un so brillant i de qualitat.