Concert inagural del Festival Bach de Barcelona “BACHCELONA”

Catedral de Barcelona

Dijous, 25 de juliol de 2013

 

BACH  L’IMPROVISADOR

Johann Sebastian Bach

– Sinfonia de la cantata “Wir danken dir, Gott, wir danken dir”, BWV 29 (transcripció de Juan de la Rubia”

– Ricercar a 3, de l’Ofrenda Musical, BWV 1079

– Wachet auf, ruft uns die Stimme, BWV 645

– O Mensch, bewein’ dein’Sünde gross, BWV 622

– Preludi i fuga en Re major, BWV 532

– Improvisacions en estil barroc sobre temes proposats pel públic.

 

Juan de la Rubia – orgue

“BACHCELONA és una nova iniciativa a Barcelona que consisteix en una sèrie d’activitats i concerts lligats a la figura de Bach.

Es duu a terme del 25 al 28 de juliol en espais emblemàtics de la ciutat, tals com la Catedral o el Palau de la Música.

El 28 de juliol, arrodonint la cloenda del festival, és el dia en el qual es commemora anualment la mort de J. S. Bach a tot el món, i ens volem afegir a aquesta celebració amb una cantata a la Basílica de Santa Maria del Mar.

En les activitats que proposem dins el marc del BACHCELONA volem anar més enllà del format concert, potenciant sempre la vivència, la interacció, la divulgació i aspectes més inesperats i lúdics de la música de J. S. Bach”  -aquest és el comentari que hi ha al programa general del festival.

El projecte BACHCELONA està organitzat per l’Associació BACH ZUM MITSINGEN (BZM) impulsora del projecte que duu el mateix nom. BZM és una iniciativa inèdita a Barcelona que consisteix en oferir cantates de J. S. Bach en format participatiu, respectant la data litúrgica per la qual va ser escrita cada cantata i realitzant sempre les audicions en esglèssies i espais emblemàtics.

El projecte està format per un conjunt de mùsics i cantants professionals que fan possible oferir aquesta iniciativa en format participatiu.

L’estructura principal inclou el Cor BZM i la BZM Palou Ensemble, qui assumeix l’acompanyament instrumental de totes les cantates amb instuments barrocs.

Els fundadors i directors del projecte sòn Pau Jorquera i Daniel Tarrida.

CONCERT INAGURAL:

En l’època de J. S. Bach, la improvisació era un aspecte important de la formació d’un músic, sobretot en els instruments de teclat. Era una prova del virtuosisme de l’intèrpret i molt sovint formava part de les oposicions per obtenir una plaça com a Kapellmeister o Kantor.

Bach també era molt brillant en la improvisació. De fet, existeix una famosa anècdota que mostra la seva extraordinària habilitat en aquest sentit. Va se l’any 1747 quan el rei de Prússia Frederic II el Gran va convidar el compositor de Leipzig a la seva cort i li va proposar un repte: improvisar una fuga partint d’una melodia que ell mateix havia composat, i de la qual assegurava que era impossible fer-ne un bon contrapunt. Bach va acceptar el repte i va improvisar de manera virtuosa sobre aquell tema. Només unes setmanes més tard va publicar una obra que va titular Ofrena Musical i que consisteix en una col·lecció de cànons i fugues basades en el tema musical proposat pel rei.

A la segona part del concert inagural, Juan de la Rubia va improvisar partint de les melodies proposades pel públic, seguint l’estil de l’època de Bach. Les melodies proposades pel públic es va fer amb uns pentagrames en blac que havia a l’entrada on el públic va escriure les seves melodies i que després li van donar a l’organista.

Juan de la Rubia ens va oferir un concert fantàstic desde el primer moment fins al final:

L’organista valencià és un gran organista en tots els seus sentits: per començar es un excel·lent músic amb una gran sensibilitat tant musical com expressiva. Posseeix una tècnica impecable amb un gran virtuosime i que això fa que sigui un intèrpret d’una gran categoria.

Ens va deleitar amb unes interpretacions de la música bachiana amb profunditat expressiva amb una lectura intel·ligent i endinsada de la complexa música de Bach. Juan de la Rubia fa fàcil lo difícil amb la seva manera tant natural de tocar i d’interpretar la música, al ser un intèrpret de l’orque amb una tècnica tant elevada que pot expressar amb els teclats i els pedals tot el que es proposi, aconseguint unes interpretacions amb personalitat i identitat pròpia.

Va aconseguir amb el seu discurs musical uns moments de plenitud sonora i musical creant una tensió musical intensa i expressiva en els seus frasejos de gran qualitat. La seva manera de tocar es clara i perfeccionista on aconsegueix una articulació minuciosa on s’enten tot el que toca amb expressivitat i bellesa tot envoltat amb una gran comunicació.

La segona va estar formada per les melodies que li varen deixar el públic i que ell va escollir al moment segons li varen convenir millor per poder fer les seves improvisacions. Va fer improvisacions amb melodies com el cant dels ocells, o amb la melodia del feliç aniversari o per acabar amb el tema principal de la música de Händel “Música per els reials focs artificials”. Les seves improvisacions varen ser molt brillants i talentoses amb una admirable naturalitat on Juan de la Rubia va oferir totes les seves millors qualitats amb un gran virtuosisme i sensibilitat.

L’èxit del concert va ser tant gran que el públic va acavar dret agraïnt les seves interpretacions generoses i que l’organista ens va regalar com a bis la famosa “Tocata i Fuga en re menor” de Bach amb una interpretació esplèndida i molt personal.