Concert de Cloenda d’El Primer Palau 2013

Palau de la Música Catalana

Dijous, 21 de novembre de 2013

 

Proclamació del veredicte i lliurament de premis conduint la cerimònia pel periodista  Xavier Bosch. Els guardonats d’El Primer Palau 2013 van ser: Sara Cubarsi (Premi El Primer Palau), Oscar Alabau (segon premi), Quintet DaCap i Roberto Maqueda (accèssits),  Samuel Diz (premi de la crítica).

 

Juan Crisóstomo de Arriaga

– Quartet de corda núm. 1, en Re menor

Maurice Ravel

– Quartet en Fa

Quartet Gerhard

Lluis Castán i Judit Bardolet – violins

Miquel Jordà – viola

Jesús Miralles – violoncel

 

El Primer Palau

El cicle de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música destinat als joves intèrprets- representa una aposta pel futur de la música, alhora que ofereix als joves músics que són al llindar de la professionalitat l’oportunitat de viure una experièmcia excepcional en un marc emblematic i de comunicar-se amb un públic receptiu i entusiasta. Tot i que una actuació al Palau en constitueix el principal incentiu, paral·lelament s’hi atorguen uns guardons importants entre els participants, i que també comporten la seva promoció. Al seu torn, el públic té la possibilitat d’escoltar un repertori ampli i representatiu -de Bach al segle XXI- corresponent a una notable varietat d’instruments (piano, violí, violoncel, quintet de vent, arpa, guitarra i percussió).

 

Nascut a Bilabao el 27 de gener de 1806 i mort a París el 17 de gener de 1826, Juan Crisóstomo de Arriaga ha esta qualificat com “el Mozart espanyol” per l’extraordinària precocitat dels seus dons musicals, la qualitat de la seva obra i la varietat de gèneres que conreà -música orquestral, música sacra i música de cambra-, sobretot tenint en compte que morí als vint anys. La seva primera i única col·lecció de tres quartets de corda data del 1924 i respecta l’estructura tradicional dels quatre moviments, amb un domini de l’escriptura comparable al que tenia Fèlix Mendelssohn a la mateixa edat. En el Quartet núm. 1, en Re menor, s’imposen les influències de Boccherini (per la textura aèria i transparent de les quatre parts i un sentit de simplicitat tant en la línia melòdica com en l’articulació de la forma) i de Franz Joseph Haydn (pel desenvolupament temàtic i un sentit innat del contrast harmònic).

De la mateixa manera que Claude Debussy, Maurice Ravel va debutar en el gènere de música de cambra amb un quartet de corda. Els quartets dels dos compositors francesos, però, són de concepció molt distinta: en escriurel’s, Debussy tenia trenta-un anys i Ravel, que encara estudiava al Conservatori, vint-i-set. El Qaurtet en Fa de Ravel -dedicat “Amon cher maître Gabriel Fauré” i escrit entre el desembre de 1902 i l’abril de 1903- és imfinitament més ravelià que debussyista el de Debussy. Durament criticat -malgrat la seva forma clàssica- pels professors del Conservatori, que en un concurs el van qualificar de pénible, va ser precisament Debussy qui li aconsellà: “Au mon des dieux de la musique, et au mien, ne toucher à rien de ce que vous avez écrit de votre quatour.”

El Quartet en Fa és una obra precoç, en què l’element melòdic brolla de manera encisadora i les seves precioses harmonies aporten un aire irresistible de frescor i de novetat. Múisca palpitant i espontània d’un Ravel joveníssim que ja gosa esplaiar-se sense cap reserva.

Va ser un acte on es van poder apreciar el nivell dels nostres joves músics.

El Quartet Gerhard va sortir a l’escenari amb moltes ganes i energia positiva. La seva interpretació del Quartet nº 1 de Juan Crisóstomo de Arriaga el van tocar amb elengancia musical amb un so de qualitat i bon fraseig.

El Quartet en Fa de Maurice Ravel va estar tocat amb passió i entrega per part dels seus quatre components, que cohesionen amb unitat la seva formació.