Concer inagural de l’OBC

Temporada de l’OBC 2011-2012

 

Dissabte 1 d’octubre de 2011

 

 

Serguei Prokófiev: Simfonia núm. 1 en re major op. 25 “Clàssica”

Xavier Montsalvatge: Cant espiritual per a cor i orquestra

Serguei Prokófiev:Alexander Nevski op. 78. Cantata per a contralt, cor i orquestra

 

Ewa Podles – Contralt

Cor Madrigal

Orfeó Català

Pablo González – Director

 

Interesant programa per desinteresant concert i sempre per la mateixa raó: “Pablo González”. No em cansare de repetir que fa aquest director dirigint una orquestra com la OBC, ja que es un director que que no val la pena ni tant sols per convidar-lo per fer un sol concert si no fos el titular per la seva manca de tot com a músic i com a director.

La simfonia clàssica la va dirigir com si fos una cursa de caballs per veure qui corria més i arribava al final sa i sencer per iniciativa propia. No es pot dirigir la música d’aquesta manera ja que falta el respecte a tothom…als musics per no deixar-los tocar amb tranquilitat i i coherencia, i a la música per no deixar-la expressar per si mateixa, ja que Prokófiev es tant bon compositor que simplement llegint la partitura ja pots intuir com volia que s’interpretes la seva música.

El cant espiritual de Montsalvatge no es justament una partitura gaire interesant en la seva producció on l’Orfeó Català la va defensar dignament dintre lo insipida que es la partitura i a sobre amb una direcció musical encara més insipida que la partitura per part de Pablo González.

Per sort a la segona part es va interpretar la esplendida partitura de Prokófiev “Alexander Nevski”. Es va poder disfrutar de la música per  la seva valua com a partitura i perque els interprets tant l’OBC com els cors i la solista son musics i ells mateixos varen disfrutar tant interpretant aquesta ecxel·lent partitura que ens ho varen transmetre al públic asistent. Aquesta es una obra inpactant que no deixa indiferent a nigú que la escolta, ja tant per la seva tematica com per la seva musica descriptiva al estar composta per una pel·lícula d’Eisenstein.

Els cors Madrigal i Orfeó Català varen fer una conjunció molt ben acoblada entre els dos cors timbricament conseguint un so compacte i amb qualitat amb uns fortes rodons i ben timbrats i un bon accent rus.

L’intevenció d’Ewa Podles va ser del tot emicionant ja que la cantatnt va possar tots els seus sentits i emocions per cantar la part “El camp dels morts” amb una sentida interpretació amb la seva veu de contralt que tant la caracteritza.

L’OBC va fer una bona feina i va defensar la partitura amb dignitat encara que el gest del seu director es insegur, poc musical, amb descontrol i amb una manca de personalitat absoluta com a music sense aportar res mes que fer que tothom vagi junt.