City of Birmingham Symphony Orchestra

Temporada de PALAU 100 2011-2012

 

Dilluns 10 d’octubre de 2011

 

Ludwing van Beethoven: Leonore núm. 3 (obertura)

Antonín Dvorák: Concert per a violí i orquestra en La menor, op. 53

Piotr I. Txaikovski: Simfonia núm. 4 en Fa menor, op. 36

 

Christian Tetzlaff – Violí

Andris Nelsons – Director

 

 

El concert va començar amb l’Obertura Leonore núm. 3 de Beethoven on l’orquestra va començar a engegar els motors del concert. El que es pot destacar molt gratament d’aquest concert es la batuta del director Andris Nelsons, ja que es un director amb molta personalitat, amb unes idees musicals molt clares i molt ben treballades, amb molta força expressiva, amb control de l’orquesra i amb una molt bona musicalitat. Aixó va fer que l’interpretació de l’obertura fos fresca, dinàmica i amb força expresiva.

L’orquestra en canvi no te un nivell destacable i amb uns desajustaments en l’afinació una mica desagradables a moments per part de totes les seccions de l’orquestra.

El concert per a violí i orquestra de Dvorák que es va interpretar amb el violinista Christian Tetzlaf on a moments va ser aborrit, ja que aquesta partitura del compositor no es dels millors concerts per a violí que s’hagin escrit, ja que en bastants moments careix d’interes musical i fa que no acabi d’interesar prou, la prova es que es programa poc.

El violinista va fer una interpretació amb molta expresió tant sonora com musical, amb una molt bona comunicació i amb un so potent i càlid, però es un violinista que te uns problemes bastant destacables en l’afinació al tocar les dobles cordes, ja que tots els moments on tenia aquest tipus de pasatges va desafinar notablement.

En la segona part es va interpretar la simfonia núm. 4 de Txaikovski. Aquí l’orquestra va semblar que es va involucrar una mica mes en el concert, ja que els membres d’aquesta orquestra no s’impliquen d’igual forma. Hi han alguns que s’entreguen del tot i altres en canvi estan molt apalancats en la seva cadira.

En canvi el director Andris Nelsons va evocar tota la seva pasió expresiva cap a l’orquestra i que els musics varen transmetre. La versió que ens varen oferir va estar plena de pasió, de sentit expresiu i amb una direcció orquestal impecable.