Auryn Quartet

Da Camera 2012-2013

Dilluns 5 de novembre de 2012

 

Ludwig van Beethoven

– Quartet núm. 11, en Fa menor, op. 95, “Quartetto serioso”

Franz Joseph Haydn

– Quartet en Fa major, op. 77 núm. 2 (Hob.III.82)

Franz Schubert

– Quartet núm. 14, en Re menor, D. 810, “La mort i la donzella”

 

Auryn Quartet

Mattias Lingenfelder – Violí

Jens Opperman – Violí

Stewart Eaton – Viola

Andreas Arndt – Violoncel

 

 

El Quartet en Fa menor, op. 95, “Quartetto serioso” se situa al cim de la maduresa de Beethoven. L’obra dóna la imatge d’un artista posseït, lliurat a l’assalt dels dimonis de la seva imaginació, no pas amb un discurs prolix i descontrolat, sinó des de la concentració més extrema, tot rebutjant el que és superflu i mantenint una tensió elevada. Aquest quartet va estar relacionat amb un episodi dolorós de la vida sentimental de Beethoven: el fracàs del seu projecte de casament amb Thérèse Malfatti; i també en aquesta època va conèixer Bettina Brentano, l’amiga de Goethe. Malgrat això, no és el plany allò que domina el Quartet en Fa menor, sinó una sensació irreprimible de força, ja patent en l’exposició de l’uníson inicial de l'”Allegro con brio”, tallada per silencis. De l'”Allegretto ma non troppo” següent, cal destacar una secció fugada sobre un tema cromàtic i expressiu, d’un poderós efecte emocional. El tercer moviment és una mena d’scherzo amb dos trios, en què dominen els ritmes puntejats, durs i febrosos. El final, en forma de rondó sonata, conclou en una coda trionfal en Fa major, com en l’obertura d’Egmont, de la mateixa època.

El Quartet en Fa major, op. 77 núm. 2 de Franz Joseph Haydn data del 1799. Tovey el considerava com l’obra instrumental més gran del compositor, juntament amb les Simfonies núm. 102 i 104. És ple d’idees de gran calidesa expressiva, inserides en un entramat fortament polifònic. La represa del primer moviment és precedida d’un gest retòric molt “alla Beethoven”: tres acords en fortissimo, tres acords en pianissimo i un compàs de silenci. El “Menuett” té un tremp proper al del futur scherzo i es caracteritza per l’extrema flexibilitat rítmica i l’alternança o superposició de pulsacions binàries i ternàries. L’extraordinari “Andante” amalgama les tècniques de la variació, el rondó i la sonata. El final, en una forma de sonata monotemàtica, és una mena de polonesa a l’hongaresa, que avança i es projecta amb una energia extraordinària.

El sobrenom del Quartet en Re menor D. 810, “La mort i la dontzella” (1824), de Schubert prové del tema del segon moviment, procedent del lied del mateix nom compost el 1817. És una de les obres instrumentals més desesperades del compositor, versemblantment perquè en aquesta època era conscient de la seva greu malaltia. Ja els primers compassos de l’obra anuncien de l’obra anuncien el caràcter ombriu i tràgic d’una obra que depassa el marc sonor del quartet de cordes amb una dimensió quasi orquestral. L'”Allegro” inicial és marcat pel contrast entre el tema principal, imperatiu, i un tema secundari, extraordinàriament dolç, la coda conclou en un pianíssim opressiu i esborronador. Segueix el tema amb cinc variacions de l'”Andante”, basat en el lied esmentat: cada variació dóna lloc a una particular configuració rítmica i harmònica, però només la tercera i la cinquena semblen revelar-se contra l’amenaça de la mort. El violent “Scherzo”, transcorre sense concessions, puntuat per síncopes i sforzati. L’atmosfera tràgica de l’obra s’intensifica en el “Presto” final: una forma de rondó sonata en compàs de 6/8, que es lliura sense repòs a una mena de dansa quasi demoníaca.

 

L’Auryn Quartet es una formació de músics amb una gran trajectoria i experiència en la música de cambra i en concret de la dificil i complexa formació que és el quartet de corda. En el concert varen transmetre experiencia, professionalitat, domini dels instruments encarat a la formació del quartet de corda, musicalitat de qualitat i maduressa interpretativa. És una formació de gran qualitat instrumental, sonora i musical, on els quatre menbres sap perfectament quina es la seva funció dintre del quartet, saben donar-li la sonoritat i musicalitat necesaria per cada partitura que interpreten i amb una gran conjunció entre els quatre instrumentistes. Tenen una qualitat molt valuosa que és que la música que interpreten li donen vida pròpia amb passió, expresió i comunicació. Cada partitura la fan seva amb unes interpretacions amb personalitat i coherència musical.

El primer quartet del concert va ser el nú. 11 de Beethoven on varen fer una versió plena de matisos i força interpretativa.

El quartet de Haydn va ser brillant, transparent i amb un so cristalí.

El quartet de Schubert va ser profund i amb un gran sentit del dramatísme de la partitura creant un ambient molt especial i destacant el segon moviment que va ser colpidor i emocionant.