Mozart versus Salieri

Temporada de l’OBC 2011-2012

 

Dissabte 24 de setembre de 2011

 

Antonio Salieri: XXVI Variacions sobre La follia di Spagna

Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a piano i orquestra núm. 15 en si bemoll major KV 450

Frédéric Chopin: Variacions sobre Là ci darem la mano per a piano i orquestra

Wolfgang Amadeus Mozart: Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550

 

 

Nelson Goerne – Piano

Giovanni Antonini – Piano

 

Les dualitats estilístiques dins una època rica en producció artística són un dels elements a través del qual es nodreixen les dialèctiques essencials entre els compositors, encara que s’emparin amb un paraigua estilístic general, com és en aquest cas el Classicisme. Així, proposar la figura Mozart vs Salieri, ens duu necessàriament a demanar que no se centri aquesta confrontació en la llegenda sobre si Salieri va enverinar a Mozart o no, sinó en la producció artística en si mateixa.

 

El concert va començar amb l’interesant partitura de Salieri XXVI Variacions sobre La follia di Spagna. Aquesta és una partitura amb moltes curiositats sonores i instrumentals com l’us que fa de l’arpa, ja que la introdueix com instrument solista en algunes variacions. A mès es també curios les variacions tant diverses que fa amb varios instruments de l’orquestra i la seva virtuositat.

L’interpretació que en va fer l’OBC juntament amb el seu director Giovanni Antonini va ser molt vital, enegica, amb molt bona articulació, amb una sonoritat de l’orquestra molt peculiar que va treballar el director amb l’orquestra i que va donar resultat.

El concert va cloure la primera part amb el concert per a piano i orquestra núm. 15 de Mozart amb la part solista per Nelson Goerne. El pianista va fer una versió amb un bonic so del piano però amb un total aborriment musical, ja que es un pianista que no expresa gaire res quan toca i te un so bastant pobre i una articulació bastant dubtosa, ja que en el concert de Mozart va haber varios passatges on no s’entenien gaire les notes.

La segona part va començar amb les Variacions sobre Là ci darem la mano per piano i orquestra on Goerne es va entregar una mica més i va tocar una mica més brillant però sense gaire interes mes. L’interpretació que va fer Giovanni Antonini d’aquesta partitura va estar totalment fora de lloc ja que no es pot interpretar Chopin a la BARROCA… dient aixó em sembla que ja es diu tot.

El concert va cloure amb la coneguda simfonia nº 40 de Mozart on el director va fer una versió del tot superficial, ja que va utilitzar l’OBC com si fos una orquestra de 20 musics amb un so sense sustancia, sense profunditat sonora, amb una musicalitat superficial, no va aprofitar l’orquestra amb totes les seves facultats que tenia davant i aixó va fer que fos una interpretació del tot aborrida. Pero Antonini és un director amb les idees molt clares i amb una musicalitat i manera de treballar molt concreta i que no funciona en totes les partitures i en totes les formacions musicals, i en aquest cas en l’única partitura que realment li va funcionar va ser en la música de Antonio Salieri.