1 diciembre, 2020

2n Cicle de música catalana Joan Manén – Elena Copons amb Jordi Armengol

Ateneu Barcelonès – Sala Oriol Bohigas

Divendres, 5 d’abril de 2013

 

“Chansons et melodies”: catalans sota la influència francesa

 

Isaac Albéniz

– Il en est de l’amour. Deux morceaux de prose de Pierre Loti. Chanson de Barberine. Quand je te vois souffrir. Le paradis retrouvé.

Joaquim Malats

– Tristesse

Ricard Viñes

– La vie antérieure

Frederic Longàs

– Chanson d’amour

Frederic Mompou

– Cinq Mélodies de Paul Valery

Bernat Vivancos

– Rideau de feuillage (imitant Mompou…)

Narcís Bonet

– Trois melodies

Joan Manén

– Trois Chansons Op. A-9

Enric Morera

– Serenade

 

Elena Copons – Soprano

Jordi Armengol – Piano

Xavier Chavarria – Presentador

 

París ha estat des de principis del segle XIX un centre neuràlgic de creació artística i un punt de trobada de grans músics d’arreu. A Catalunya hem tingut un important nombre de compositors i intèrprets que s’han establert durant un temps a París i que reberen una influència directa i, en alguns casos, decisiva de la música francesa i de l’ambient artístic de primer ordre que van viure.

En el concert varem escoltar vint-i-tres cançons de compositors catalans sobre textos de Paul Verlaine, Charles Baudelère, Paul Valery, o Pierre Loti entre d’altres.

En elles, els compositors fan un ús evident d’aspectes harmònics i melòdics característics de la música francesa, sense que això impedeixi l’aflorament de la seva pròpia personalitat artística.

Entre les obres que es varen interpretar destaquen les magnífiques cançons d’Isaac Albéniz, les cinc delicades melodies Mélodies de Frederic Mompou, les Chansons Op. A-9 de gran profunditat expessiva de Joan Manén i les cançons possiblement inèdites de tres pianistes-compositors com foren Ricard Viñes, Joaquim Malats i Frederic Longàs.

 

 

Abans del començar el concert el Xavier Chavarria ens va fer una petita xerrada sobre la vida dels compositors del concert amb el seu vincle a París i el per qué de la seva música afrancesada i en tots els casos en la seva vida parisenca. El seu discurs va ser del tot interessant i molt entretingut, ja que Chavarria és molt bon comunicador i poseeix una simpatia nata que fa que el seu argument sigui del tot proper i entenedor.

 

El concert va ser del tot interessant al tenir l’oportunita de poder sentir aquestes cançons que en molts casos potser era la primera vegada que es feien en públic en un concert.

La recerca de l’Associació Joan Manén d’aquestes partitures ha sigut molt meticulosa i laboriosa, ja que han anat abuscar-les a les biblioteques com la Biblioteca de Catalunya en els seus arxius musicals i altres llocs diversos per retrobar aquestes partiutres úniques i en algunes ocasions varen trobar les partitures escrites a mà i ells mateixos han fet l’edició de aquestes partitures per així tenir-les ben editades i amb condicions.

Aquesta feina de l’associació és d’una gran valua i s’ha de felicitar aquesta iniciativa tant generosa.

El concert va ser interpretat per la soprano Elena Copons i el pianista Jordi Armengol.

La soprano va cantar amb una veu homogenia en el seu registre greu i mig, i amb un aguts una mica prims. Posseeix una veu amb calidesa, amb musicalitat i bon gust.

El pianista Jordi Armengol va tocar amb seguretat i sempre pendent de la cantant.

Ens varen oferir una versió de les cançons amb influència francesa amb molt bon gust musical i amb un bon treball en el seu conjunt.

Va ser molt interessant poder sentir aquestes partitures en el seu context, i ha destacar les chansons d’Isaac Albéniz i les Cinq mélodies de Frederic Mompou per la seva valua artística.