El Quartet Casals a l’Auditori

Temporada 2013-2014 de l’Auditori

Dijous, 10 d’abril de 2014

Wolfgang Amadeus Mozart

– Quartet de corda, KV 465 “Dissonàncies” (1785)

György Ligeti

– Quartet de corda núm. 1 “Metamorfosis nocturnes” (1953-1954)

Johannes Brahms

– Quartet de corda op. 51 núm. 1 (1873)

Quartet Casals

Vera Martínez-Mehner i Abel Tomàs – violins

Jonathan Brown – viola

Arnau Tomàs – violoncel

wolfgang-amadeus-mozart

El 1785, Wolfgang Amadeus Mozart va cloure la seva sèrie de sis quartets dedicats a Haydn amb el superb Quartet de corda KV 465, batejat “Dissonàncies” a causa de la cèlebre introducció lenta que enceta l’obra en mig d’un clima tenebrós i audaç. Aquestes aspres dissonàncies, amb xocs i falses relacions que creen una inestabilitat tonal, van desconcertar molts musicòlegs de l’època: alguns, com Fétis i Ulibisev, van considerar l’audaç experimentació harmònica com un error de llenguatge i no van dubtar a corregir-la. Ja en l’allegro subsegüent, Mozart hi imposa les textures transparents, els jocs subtils, la tensió sàviament controlada. La poètica expressivitat de l’Andante cantabile, el caràcter elegíac del Minuetto i la perfecta construcció del Finale constitueixen un veritable homenatge a l’esperit de Haydn.

Aquest va ser l’últim concert del Quartet Casals de la Temporada de l’Auditori 2013-2014.

Com sempre és un plaer i un privilegi poder-los disfrutar novament en un dels seus fantàstics concerts. Van començar amb el Quartet de les “Dissonàncies” de Mozart amb una interpretació impecable plena de musicalitat viva, d’expressivitat, amb sensibilitat, plena de frescor i naturalitat musical amb gran qualitat sonora i poesia lineal.

György Ligeti

El subtítol del Quartet de corda núm. 1, “Metamorfosis nocturnes”, de György Ligeti, recorda alguns moviments lents del seu admirat Béla Bartok, però amb un ús del llenguatge absolutament personal. La partitura, de 1953/1954, es fonamenta sobre una cèl·lula generadora de quatre notes que Ligeti sotmet a metamorfosis contínues amb fantasia, imaginació, destresa virtuosa en l’art de la variació, el desenvolupament i els contrastos sobtats que animen el discurs musical. Un discurs fragmentat a consciència a través de 12 passatges que, més enllà de les indicacions comunes -Allegro grazioso, Tempo di valse, Allegretto, etc- creen un paisatge sonor de contrastos fascinants.

El Qaurtet de corda núm. 1 de Ligeti és una partitura molt impactant per l’oïent, ja que aquesta música està escrita amb grans contrastos sonors i d’expresivitat amb un relleu instrumental molt ric i molt treballat per donar-li un sentit dramàtic de l’obra molt inpactant.

Es una partitura sumament difícil pels intèrprets i que el Quartet Casals va bordar a la perfecció , amb un empacament entre els quatre músics realment impressionant al fer una interpretació realment emotiva i frepant. Es va crear una atmosfera màgica amb una comunicació molt forta entre els músics i el públic que va fer que et deixes completamnt inpactat a tothom per la enorme càrrega emocional que transmet la partitura de Ligeti, i que el Quartet Casals va ser el vehicle perfecte per transmetre la lectura perfecta de la partitura.

Brahms

Johannes Brahms va treballar en els seus dos primers quartets de corda durant vint anys, marcats per dubtes, correccions i reescriptures. Finalment, l’11 de desembre de 1873, el Quartet Hellmesberger estrenava oficialment el Quartet de corda en do menor, núm. 1, op. 51. La escriptura densa i el rigor estructural de l’Allegro inicial van alimentar la reputació d’obra austera que va acompanyar l’obra des de la seva estrena. L’empremta de Beethoven és palesa en el tractament dels ritmes i en el desenvolupament dels temes, però el color ja és típicament brahmsià, igual que el sentit cantabile.

El Quartet de corda op. 51 núm. 1 de Johannes Brahms va estar interpretat amb una musicalitat densa i profunda que ens va transportar a un món sonor sensitiu i expressiu.

En la música de Brahms van crear una sonoritat melangiosa en general amb força expressiva i sentit creatiu de la interpretació musical. Va estar plena de dibuixos musicals i contrastos sonors amb aquesta manera que tenen de tocar tant expressiva i personal aconseguint una versió del Quartet de Brahms especial i única.

Quartet Casals Auditori