25 octubre, 2020

25è Aniversari de l’Orquestra Simfònica de Vallès

El passat divendres 27 de gener l’Orquestra Simfònica del Vallès juntament amb l’Ajuntament de Sabadell va inagurar l’exposició del 25è aniversari de la seva fundació. L’exposició amb el títol “25 anys d’emocions” quedarà exposada fins el dia 20 de febrer al Casal Pere Quart de Sabadell.

Amb aquesta exposició es vol recollir els 25 anys d’una Orquestra sigular dins el panorama cultural català tant des de la seva vessant musical, social i de model d’empresa. L’exposició és una creació sorgida de manera interna des de l’Orquestra però amb la col·laboració externa:

Comissariat: Javier Garcia-OSV, Disseny i concepció: Lluis pera-Espai efímer, Coordinació de la informació: Maite Sabalete-OSV, Textos: Javier Garcia-OSV, Albert Sampalo-OSV.

FOTOS: Gran format: Ricardo Ríos Salgueiro-OSV, Acompanyant als textos: Fotos d’arxiu OSV i d’Antoni Bofill-Estudi Fotogràfic Antoni Bofill.

 

A nivell de presentació i concepte Jordi Cos, president de l’Orquestra Simfònica del Vallès, ens explica:

“L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) vol compartir amb vosaltres la celebració del seu 25è Aniversari obrint una finestra amb vistes al futur. Al llarg d’aquests 25 anys d’historia l’OSV ha celebrat més de 2500 concerts arreu abastant diversos gèneres, des del concert simfònic a la música de cambra, passant per l’òpera i el suport a les veus més celebrades del cant líric i popular. Tots amb una finalitat ben clara i sempre necessària: emocionar-vos amb el que ens emociona.

Des d’aquesta base, la memòria d’aquests 25 anys no és un punt d’arribada, sinó una base de sortida des d’on reivindicar des de la nostra ciutat nadiua, Sabadell, l’alegria de la música com a instrument de cohesió social i de creació de comunitat des d’un model empresarial sostenible. Perquè el treball en equip d’una orquestra ens revela a cada concert una qüestió fonamental sense la qual és impossible de construir un futur millor: que no existeix un benefici individual si no ve acompanyat d’un benefici col·lectiu. I per molts anys!!!”

 

CONCERT SIMFONIC 4

Divendres 27 de gener al Teatre Principal de Sabadell

 

J.S.Bach: Adagio de l’Oratori de Pasqua BWV. 249

Franz Schubert: Simfonia núm. 3 en Re major D. 200

Ludwig Van Beethoven: Simfonia núm. 5 en Do menor op. 67

 

Òscar Diago – Oboè

Orquestra Simfònica del Vallès

Shi-Yeon Sung – Directora

 

“El silenci després de Bach”

L’OSV vol aprofundir en el contingut del silenci, des de l’espai del qual emana tota música possible i tot missatge sonor… Aquest és l’objectiu d’incorporar un breu fragment de Bach en cada concert només per retrobar la relació amb el silenci des de la bellesa de l’organització sublim dels sons. Vol ser un acte de purificació per endinsar-nos en el concert amb l’ànima més neta del soroll diari.

Aquesta és una bona iniciativa de l’OSV de retrobar la relació del silenci des de la bellesa a travers de la música de J.S.Bach. El fragment del l’Oratori de Pasqua va estar interpretat a la part solista per l’oboista de l’OSV Òscar Diago interpretant la seva part amb molt bon gust musical i amb un so amb molta qualitat.

 

Franz Schubert a l’any 1815 va ser especialment fèrtil per al músic vienès, ja que va compondre un centenar de lieder, entre els quals Erköling, un dels més destacats del seu catàleg. El final de la simfonia núm. 3, a ritme de tarantel·la, ens pot recordar la música de Rossini.

Després de l’expulsió de Napoleó de Viena (1813), van proliferar en aquella ciutat nombroses orquestres d’afeccionats, en algunes de les quals Schubert mateix era intèrpret de viola. Les seves primeres sis simfonies, compostes abans del 1818, anaven dirigides a aquest tipus de formacions.

La simfonia de Schubert va tenir un esperit fresc, delicat i enèrgic, tant per part de la directora Shi-Yeon Sung com per part dels músics de l’OSV.

 

Aquelles famoses quatre notes amb que comença la Simfonia núm. 5 de Beethoven que van apareixent de manera més o menys clara al llarg de tota la simfonia i que segons sembla Beethoven considerava “El destí que truca a la porta”, han traspassat el món de la música clàssica per esdevenir universals per l’ús que se n’ha fet des dels àmbits més diversos.

Beethoven va estrenar conjuntament la Cinquena i Sisena simfonies en un macroconcert (per la durada) de caràcter benèfic, fet a Viena a l’octubre del 1808, on a més d’aquestes obres van sonar altres peces del compositor alemany: el Concert per a piano i orquestra núm. 4, fragments de la Missa en Do Major i on es va estrenar també la Fatasia Coral.

L’interpretació de la simfonia de Beethoven va estar plena de dinàmiques diferents, de força interpretativa i d’energia musical interna. La directora coreana va transmetre les seves idees amb molta claretat als músics, ja que varen respondre a la perfecció a les seves indicacions. És una directora amb molt talent musical alhora com a directora en el seu treball, i que va treure el millor dels musics de l’OSV i que això va fer que fesin una molt notable versió de la coneguda cinquena simfonia de Beethoven.