Recital de piano d’Alex Alguacil

Temporada de concerts 2012-2013 de l’Auditori Can Roig i Torres

Divendres, 8 de març de 2013

 

Sergey Prokofiev (1891-1953)

– 10 Visions Fugitives op. 22

Salvador Brotons (1959)

– Tres Nocturns “alla Chopin”

– Sonata per a piano op. 124 (estrena)

Manuel de Falla (1876- 1946)

– 4 piezas españolas: Aragonesa/Cubana/Montañesa/Andaluza

Frederic Chopin (1810-1849)

– Scherzo no. 2 en Si bemoll major, op. 31

– Polonesa “Heroica”, op. 53

 

Alex Alguacil – Piano

 

 

El pianista Alex Alguacil va començar amb les 10 Visions Fugitives de S. Prokofiev i que les va interpretar des del començament amb molta seguretat tant tècnica com musical. Va fer una interpretació de les peces curtes i molt interesants del compositor rus amb una articulació de les notes en el teclat molt clara i pulcre (nota dominant que va perdurar durant tot el concert i que és una de les característiques d’aquest pianista) on es varen poder apreciar tots els detalls de les diminutes peces de Prokofiev, i que va servir per anar escalfant els motors del concert amb una interpretació amb rigor i elegància musical.

 

La primera part del concert va seguir amb dues partitures del compositor Català  Salvador Brotons.

Les primeres partitures varen ser “Tres Nocturns “Alla Chopin” que varen ser un encàrrec del consulat de la República de Polonia a Barcelona en motiu de l’any Chopin. Aquesta és una música amb un toc malenconiós i romàntic i que Alex Alguacil li va saber trobar el punt necesari en la seva musicalitat amb un so de molta qualitat amb un color vellutat.

L’obra per cloure la primera part va ser la Sonata per a piano no.1 op. 124 de Brotons i que va ser composada a petició i dedicada per Alex Alguacil. Aquesta sonata estarà inclosa en un CD de tota la música per a piano de Salvador Brotons que sortirà al maig per la discogràfica Columna Música.

La sonata està pensada en tres moviments escrits en tres països diferents: EEUU, Israel i Barcelona. El primer moviment es en forma sonata i que definiriem amb força i amb contrastos musicals. El segon és lent i expressiu, i el tercer moviment és en la forma A-B-A en un Allegro marcatto jugant amb accents rímics irregulars i on Brtons ha escrit un llenguatge molt pianístic per poder facilitar la seva interpretació.

Alex Alguacil va fer una interpretació de la sonata amb un so gran i alhora sutil al primer movient, ja que la partitura està plena de contrastos sonors i de relleu musical amb un ambinet expressiu i apasionat amb tocs delicats que el pianista va interpretar a la perfecció amb tots els colors necesaris que posseeix la partitura. Tot amb una tècnica molt pulcre  on s’entenia tot el discurs musical amb un so ple i de qualitat.

En el segon moviment varem poder gaudir de la part més íntima de la partitura amb molta elegància tant musical com sonora, i el tercer moviment el va interpretar amb molt rigor i control pianístic en la seva part més rítmica i extrovertida de la partitura.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per obrir la segona part va interpretar “4 piezas españolas” de Manuel de Falla on Alex Alguacil va fer una interpretació brillant, amb contrastos sonors i musicals i amb molta riquesa sonora-pianística.

L’últim compositor va ser el polones Frederic Chopin on Alguacil ens va oferir una versió del seu Scherzo no. 2 amb molt virtuosisme amb un total control de la tècnica, amb un so molt curós, amb molta naturalitat i amb una clara idea del que estava interpretant i de com ho volia interpretar, cosa que va fer en totes les partitures ja que és un músic molt concient del que vol i de com ho vol fer i que té la capacitat de transmetre les seves idees a les seves interpretacions gràcies al seu talent i a el seu control tècnic.

L’última partitura que estava programada en el concert va ser la Polonesa “Heroica” de Chopin on Alex Alguacil va estar esplèndid en tots els sentits on va fer una interpretació molt brillant i comunicativa amb un so generós.

L’èxit del pianista va ser tant aplaudit que ens va deleitar amb dos bisos: la Milonga del Angel d’Astor Piazzolla que la va interpretar amb molta profunditat, i La Danza de la Molinera de Manuel de Falla amb una brillant interpretació.