A l’entorn d’Enric Granados

Segon Cicle de Música catalana Joan Manén – Associació Joan Manén

Ateneu Barcelonès

Divendres, 14 de juny de 2013

 

Joan Baptista Pujol: Roses i perles

Ricard Viñes: Minuet espectral

Joaquim Malats: Suite per a piano

Paquita Madriguera: Pastoral

Frank Marshall: L’Aplec

Frederic Longàs: Catalana, Aragon

Josep Martí Cristià: Cinc Peces

Enric Morera: Dansa nº1

Isaac Albéniz-Enric Granados: Azulejos

 

Xavier Chavarria: presentador

Luís Rodríguez Salvà – Piano

A la Catalunya noucentista de principis del segle XX, sorgí una nova generació de músics catalans que tingueren com a referència artística la figura del gran pianista i compositor Enric Granados. Al tombant de segle, Granados esdevé un pilar essencial, juntament amb Isaac Albéniz i Felip Pedrell, en el renaixement de la composició musical a Catalunya i arreu d’Espanya, i s’erigeix com el creador de l’escola catalana moderna del piano. Nombrosos intèrprets i compositors reberen el seu poderós influx.

En el concert es varen escoltar obres d’alguns dels músics amb més talent que van desenvolupar les seves carreres a l’entorn de Granados: uns foren alumnes brillants com els pianistes Paquita Madriguera, Frederic Longàs i Frank Marshall; d’altres els trobem dins el seu propi cercle d’amistats, com els companys d’estudis Ricard Viñes i Joaquim Malats, i els compositors Enric Morera i Isaac Albéniz; i fins i tot, un músic singular com Josep Martí Cristià, compositor amb una personalitat creadora molt propera a la del seu mestre Granados.

Va ser un concert curiós per poder sentir aquestes partitures, la majoria completament desconegudes.

El pianista Luís Rodríguez Salvà va tocar les partitures amb correcció, domini tècnic, elegància i amb una articulació clara i precisa . El concert va anar de menys a més, ja que a mida que anava avançant el concert es va endinsar poc a poc en la música acabant el concert amb la partitura Azulejos d’Albéniz-Granados amb expressivitat i entrega.

Xavier Chavarria va fer unes intervencions entre les partitures distretes on va explicar la vinculació de tots aquests compositors-intèrprets amb Enric Granados.