Guinovart: Alma eterna

Temporada de “Tardes al Palau” 2016-2017

Dilluns, 7 de novembre de 2016

14611128_10157996490090179_4122208534154556125_n

 

Albert Guninovart: Alba Eterna (òpera). Estrenada al Teatre Fortuny de Reus l’any 2009. Llibret de Jordi Faura

 

Marta Mathéu – directora

Anna Alàs – mare

Marc Sala – pare

Josep-Ramon Olivé – fill

Bealia guerra – ballarina

Albert Guinovart – piano

Orquestra Camera Musicae

Tomàs Grau – director

 

ARGUMENT

Un matrimoni viu una vida relaxada i contemplativa. La seva tranquil·litat s’estronca amb la tornada del seu únic fill, que estudiava música a l’estranger, enamorat d’una ballarina, Alba, amb qui vol casar-se. Com a regal de noces, el fill proposa al pare aturar el moment en què viu aprofitant que ara ell i l’Alba són joves i forts. Així que li demana que construeixi un rellotge perfecte, capaç d’aturar el temps i fer del present un moment perpetu. Tot es complica i la història acava tràgicament, ja que “el temps no s’atura per ningú… excepte en un teatre”. l’Alba queda atrapada en el rellotge i acaven morint la mare en mans de la directora, i la directora en mans de l’Alba.

ALBA ETERNA I EL PAS DEL TEMPS

El pas del temps és un tema que ha obsessionat l’home des dels inicis de la seva existència. El llibret de Jordi Faura recull aquesta herència per presentar una òpera en la qual el pas del temps es converteix en pretext per revisar els conceptes de bellesa i vellesa. Dos temes que persegueixen la ment d’un Albert Guinovart que, en plena maduresa creativa, ens decobreix un estil molt més eclèctic i agosarat que en treballs anteriors.

Immergit en una etapa de gran simfonisme, el compositor mostra en Alba eterna una música que vetlla per una vocalitat cantable i bonica que, malgrat no renunciar a la melodia, incorpora harmonies trencadores i avantguardistes. L’ús de leitmotiv en temes com el dels pares, el rellotge o el pas del temps, dóna pas a una estructura que, en setze escenes i dos actes, mostra línies més infinites i constants canvis de ritme.

14937364_1094303717304785_3380297699021890571_n

Interessant i original partitura d’Albert Guinovart. Aquesta òpera està molt ben escrita per les veus i pel grup de cambra aconseguint unes textures musicals molt interessants amb una paleta rica en colors i contrastos. La música té un component descriptiu molt marcat on es dibuixen perfectament les expressions del texte i on s’entenen perfectament totes les escenes. Una música plena de dinàmiques diferents amb cops d’efecte dramàtics molt efectius. Guinovart capta a la perfecció amb la seva música l’atenció del plúblic amb un llenguatge expressiu i original en les seves sonoritats i en la seva personal escriptura musical. El seu discurs musical està molt ben plantejat on tot té un sentit amb intel·ligència i bona professionalitat.

La interpretació va ser molt efectiva per part del director Tomàs Grau que va dirigir un grup de cambra amb components de la Orquestra Camera Musicae amb una direcció clara, precisa, musical i expressiva on tots els detalls estaven treballats i ben executats donant sentit dramàtic a l’acció. Els components de l’orquestra van tocar amb gran professionalitat, precisió musical i entrega. En aquest conjunt instrumental també tocava el piano el sempre impecable Albert Guinovart.

A la part vocal encarnant els personatges la soprano Marta Mathéu va cantar amb una veu de bell timbre amb molt bona part actoral de la despiadada directora amb bona tècnica i projecció vocal. Anna Alàs va mostrar un timbre noble amb molt bona projecció en tot moment amb una veu plena d’harmonics i bon treball actoral. Marc Sala va cantar amb una veu ben impostada de fraseig elegant, i Josep-Ramon Olivé va mostrar un cant més dramàtic amb bona dicció i bona expressivitat. També vam gaudir de la ballarina Bealia Guerra.

14947833_1094303720638118_4987213207753425113_nFotos: Antoni Bofill