Les Musiciens du Louvre al Palau

Temporada 2016-2017 a Palau 100

Dimecres, 16 de novembre de 2016

palau-de-la-musica-590x181

P. I. Txaikovski

– El trencanous

 

Cor de noies de l’Orfeó Català (dirc. Buia Reixach i Freixes)

Les Musiciens du Louvre

Marc Minkowski – director

 

El Trencanous és un conte de fades-ballet estructurat en dos actes, que va ser encarregat pel director dels Teatres Imperials Ivan Vsevolozhsky al 1891, i es va estrenar al 1982 sota la direcció musical de Riccardo Drigo i Lev Ivanov. La música fou composta per Piotr Ílich Txaikoski entre el 1891 i el 1892. Es tarcta del seu op. 71 i es el tercer dels seus ballets, juntament amb El llac dels cignes i La Bella dorment. En la producció general la coreografia va ser creada per Marius Petipa i Lev Ivanov. El llibret va ser escrit per Ivan Vsevolozhsky i el propi Petipa, basant-se en la adapatació de Alejandro Dumas (pare) del conte El Trencanous i el Rei dels ratolins de Ernst Theodor Amadeus Hoffmann.

Abans de la seva estrenan Txaikovski va seleccionar vuit dels números del ballet formant la Suite El Trencanosu op. 71a, concebuda per tocar-la en concerts. La música d’aquest ballet es coneguda, entre altres coses, per l’ús de la celesta, un instrument que el compositor ja havia fet servir en la seva balada simfònica “El voivoda” de l’any 1891. És l’instrument solista de la Dansa de la fada de sucre, però també apareix en altres parts del segon acte.

La primera representació d’El Trencanous va tenir lloc el 18 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de San Petersburg.

Un Trencanous una mica desigual és el que va interpretar Marc Mikowski amb Les Musiciens du Louvre, al sonar l’orquestra bastant desajustada en varios moments entre la corda mateixa amb el vent. No va acabar de quallar aquesta formació amb la magnífica partitura de Txaikovski, ja que li va faltar profunditat sonora a la partitura amb una corda amb poc vivrato i amb poc arc, que feia que les cordes sonesin amb poca potència i poc empastament quan era necesari, ja que es va notar que la manera en que estan acostumats a tocar es amb una sonoritat  per la música barroca que per a Txaikovski no funciona. A més la corda es va desajustar en varios moments entre ells i el director, al contrari del vent que va sonar molt més compacte i ajustat. Musicalment la partitura va estar molt ben treballada amb totes les dinàmiques i expressivitats necesaries, amb una bona linea musical i del legato, amb un so bonic i ben articulat, amb energia i elegancia. Minkowski va dirigir amb claretat i una batuta ferma amb bona expansió.

Perfecta intervenció la del Cor de Noies de l’Orfeó Català, amb un so de bonic timbre, amb una afinació impecable i total entrega de les cantaires.